Rita Barberá: l’últim cèsar caigut de l’imperi del PP valencià
La senadora és l’enèsim cas d’un seguit de càrrecs tacats pels escàndols
ValènciaLa decisió de la senadora Rita Barberá d’abandonar les files del Partit Popular en comptes de deixar el seu escó a la cambra alta i poder mantenir així la seva condició d’aforada ha suposat la fi d’una generació de dirigents de la formació conservadora al País Valencià. Aquesta generació, de la qual Barberá era pràcticament l’única representant que encara continuava en la política activa, ha vist en els últims anys com les investigacions judicials l’ha anat jubilant, en algun cas de manera precipitada.
El cas de Barberá, que està pendent de la investigació que ha obert el Tribunal Suprem per un presumpte cas de blanqueig del PP de València, és l’últim d’una llarga llista d’afers judicials relacionats amb la corrupció que van contribuir, i molt, que el PP perdés la seva hegemonia. Si bé és cert que la caiguda de l’imperi que van teixir els populars al País Valencià es data el maig del 2015 -quan van perdre el govern de la Generalitat Valenciana i totes les grans ciutats del país-, la realitat és que amb la marxa de Barberá del PP desapareixen del mapa tots els grans responsables de dues dècades de governs conservadors.
Abans de l’ara senadora del grup mixt, altres cèsars de l’imperi popular van claudicar davant la pressió judicial. Si es mira una foto de la plana major del PP valencià de fa cinc anys es veu com tots comparteixen el dubtós honor d’haver passat pels jutjats.
Per ordre cronològic, el primer mandatari del PP valencià investigat va ser el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, denunciat per tràfic d’influències. Tot i que la instrucció judicial va començar l’any 2003, no va ser fins al 2011 quan el dirigent va deixar la Diputació i fins al 2013 no va seure al banc dels acusats. Durant els 10 anys d’instrucció, el cas va passar de ser una causa oberta per presumpta corrupció a jutjar quatre delictes fiscals, dels quals va resultar culpable i condemnat a 4 anys de presó. Del total de la pena, Carlos Fabra n’ha complert un any i mig entre reixes, però ara té el tercer grau penitenciari.
El 2010 el focus judicial es va traslladar a Alacant, on la Guàrdia Civil en va detenir el president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, acusat de diversos delictes de corrupció per haver beneficiat, presumptament, una empresa perquè guanyés l’adjudicació de la recollida d’escombraries de la comarca del Baix Segura. Ripoll continua imputat en el cas Brugal, que ha derivat en diverses causes, una de les quals investiga suposades irregularitats en l’elaboració del PGOU d’Alacant i va suposar la imputació dels dos últims alcaldes populars de la ciutat, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo.
La corrupció, malauradament, ha sigut un element vertebrador. Gairebé cap institució n’ha quedat al marge. A València la gestió d’Alfonso Rus al capdavant de la Diputació està sent investigada en el cas Imelsa pel suposat cobrament de comissions a canvi de contractes. Un cas que té una ramificació que afecta també l’Ajuntament de la capital i pel qual estan sent investigats Barberá i tot el seu equip de govern per blanqueig i delicte electoral.
Alberto Fabra, net de moment
Fins i tot la Generalitat Valenciana ha tingut casos de corrupció. A més de Gürtel, que va provocar la dimissió de l’expresident Francisco Camps -declarat no culpable d’un delicte de suborn- i que té quatre peces per jutjar, n’hi ha un d’especialment sagnant. És el cas Cooperació, pel qual el conseller de Solidaritat de Camps i ideòleg del PP, Rafael Blasco, ha sigut condemnat a 11anys de presó per desviar diners d’ajudes al Tercer Món.
L’últim inquilí de la Generalitat és l’únic dirigent del PP d’una institució que està lliure de sospita. Alberto Fabra no s’ha vist esquitxat per cap escàndol ni sent president ni com a alcalde de Castelló.