Rebel·lió interna al Consell de Menorca

PalmaCreix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

La darrera iniciativa en aquest sentit acaba de ser aprovada. La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, ha impulsat la signatura d’un conveni amb el Consell de Mallorca perquè un arquitecte superior de la institució pugui assessorar i emetre informes durant un mínim de nou mesos sobre qüestions urbanístiques de rellevància a Menorca. Tothom ha interpretat, i el govern tampoc no ho ha desmentit, que es pretén aconseguir a fora un tècnic afí que pugui avalar les propostes de modificació del Pla Territorial Insular (PTI) que el personal del Consell menorquí va tombar aquest passat estiu.

L’enginy administratiu que el PP havia preparat per tal de reduir la protecció del territori i permetre ampliar la carretera, la cabuda de les platges i la implantació d’equipaments, habitatges, allotjaments i restaurants en el sòl rústic de Menorca se’n va anar en orris. Des de la secretària de la corporació fins a l’arquitecta del departament d’Ordenació del Territori: tots els informes interns i preceptius van ser contraris i contundents. “S’està alterant el model territorial de Menorca”, advertiren en veure que es modificaven 95 de les 140 disposicions del document. Demanaren que es revisàs “a fons” aquesta “desprotecció del territori”, perquè “no s’ajusta a l’ordenament ni al marc legal vigent”. El govern del PP no va tenir més remei que reiniciar-ne de bell nou la revisió i, servint-se novament d’assessors externs a la institució, tornar a elaborar una proposta que, aquesta vegada sí, rebi el necessari vistiplau tècnic per poder entrar en vigor.

Arquitectes de Mallorca

L’argument emprat per Torrent per tirar endavant el conveni amb el Consell de Mallorca és que acumula baixes d’arquitectes a la seva àrea i, per tant, no disposa de prou tècnics per gestionar el dia a dia. Els fets, però, l’han desmentida més aviat del que es podia esperar. La recent reincorporació d’una de les dues arquitectes que havien estat de baixa temporal, fins i tot abans que el conveni fos ratificat al plenari, ha destapat la vertadera intenció del govern insular.

“El que volen és que tècnics de Mallorca signin les propostes que els tècnics del Consell de Menorca no volen signar”, afirmà fa pocs dies en ple el conseller Eduard Robsy (PSOE). Advertí fins i tot que el tècnic del Consell de Mallorca que s’avengui a participar d’aquest acord “se la juga molt, perquè sospitam que signarà informes molt litigiosos i la responsabilitat no quedarà coberta per l’assegurança ni la defensa jurídica de cap dels dos consells”. Núria Torrent, però, l’ha contradit i ha assegurat que “actuarà com un funcionari propi de Menorca, amb totes les cobertures legals” corresponents.

“La solució la tenen a casa”, assenyala el conseller Esteve Barceló (Més per Menorca) que, com Robsy, recorda que l’arquitecta que s’acaba de reincorporar és la mateixa que va signar un dels informes més demolidors contra la frustrada revisió del PTI d’aquest estiu. Però el govern del PP, amb el suport sempre decisiu de la consellera no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox, ha tirat tot dret l’acord. Ni tan sols l’informe de l’interventor del Consell de Mallorca, en el qual adverteix que la institució mallorquina tampoc no disposa de prou tècnics i ha de contractar-los de l’empresa Tragsatec, ha aturat el conveni. “El que volen –sentencia Barceló– és mallorquinitzar Menorca”.

Carreteres informa sobre Patrimoni

Cercar tècnics externs que validin les seves polítiques és una constant al Consell Insular en aquest mandat. S’ha vist amb les avaluacions patrimonials que, des de l’inici, es van encarregar fora de la institució per avalar la decisió del govern popular d’executar el viaducte de la carretera general que la Unesco demana tomar per no afectar a les navetes prehistòriques de Rafal Rubí, un jaciment inclòs dins la Menorca Talaiòtica, declarada Patrimoni de la Humanitat. Per reforçar-ho, fins i tot els informes interns i preceptius, que per llei han de tenir en compte els paràmetres patrimonials i paisatgístics, els ha elaborat l’àrea de Carreteres del departament de Mobilitat, que, lògicament, sempre prioritza la seguretat viària per davant d’altres aspectes també fonamentals.

Aquesta manera de funcionar ha estat qüestionada per diverses entitats i col·lectius professionals i per la mateixa Unesco, que ha advertit que l’actual proposta impactarà de manera negativa en el context paisatgístic de les navetes i afectarà la integritat i autenticitat del paisatge declarat de Valor Universal Excepcional. Ni tan sols les solucions a nivell que l’organisme internacional demana com a alternativa han estat considerades, per ara, pel govern insular, que ha vist com un centenar d’experts internacionals rebatien la seva decisió i els mateixos especialistes que formen part del Consell Científic assessor de la Menorca Talaiòtica dimitien en disconformitat. És el cas de qui fou coordinador de l’expedient, el recentment desaparegut Cipriano Marín, i del mateix director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, qui dimití aquest passat estiu i la seva baixa encara no ha estat coberta.

L’agència, ha explicat el conseller Joan Pons Torres, funciona “amb plena normalitat”, tot i ser dirigida provisionalment per tècnics del seu departament. “L’agència està desmantellada i té una estructura mínima”, rebat Esteve Barceló, qui avisa que aquesta situació “afecta de ple els compromisos contrets davant la Unesco. Demanam transparència i responsabilitat, no favoritismes”.

Sense suport dels lingüistes

La Conselleria de Cultura, Educació, Joventut i Esports que dirigeix Pons Torres és la que ha anat més lluny en aquest sentit. Ha modificat de dalt a baix el reglament d’usos lingüístics del Consell Insular per introduir-hi també el castellà i prioritzar-ne el menorquí en l’atenció presencial i la publicació d’avisos, comunicacions i normatives. Ho ha fet sense el suport del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) ni del seu principal ens acadèmic, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), per tal de garantir que el Consell xerri “com parla el poble”. I, per assegurar-se que ningú no el contravé, ha suprimit la comissió de seguiment que fins ara decidia com aplicar el reglament a la institució i ha passat a ser ell mateix el supervisor únic de la nova normativa. Fins i tot, es guarda l’opció d’externalitzar l’assessorament lingüístic.

Aquesta imposició no ha passat desapercebuda, més aviat al contrari, ja que des de la Universitat de les Illes Balears (UIB) fins al mateix president del Consell Científic de l’IME, Josep Maria Quintana, han dirigit escrits a la institució per tal de mostrar el seu desacord amb la mesura, que ha rebut igualment nombroses al·legacions.

El darrer incendi intern que s’ha conegut entre els polítics i els treballadors del Consell encara no s’ha apagat tampoc a l’àrea d’Esports, en la qual el director insular Rafel Quintana i un dels treballadors han creuat denúncies d’assetjament laboral que han fet intervenir la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Tot i que totes dues s’han arxivat, el Consell ha contractat un orientador esportiu, que comparteix consultoria amb la dona d’un regidor del PP, per intentar posar pau i resoldre el “mal clima laboral” i “el tens ambient de feina” que el responsable de Serveis Generals reconeix que existeix a l’àrea, “fet que provoca dificultats en la comunicació i una disminució de la motivació i la cohesió interna”. Les deu primeres sessions que s’havien contractat no han estat prou efectives per resoldre la controvèrsia, cosa que ha obligat el Consell a contractar-ne altres quinze. Cadascuna costa als menorquins 250 euros.

“És una pràctica habitual i recomanable en aquests casos”, justifica el conseller Joan Pons Torres. “Si pot aportar en positiu, quin mal fa contractar un orientador? És un problema o és part de la solució?”, es demana. “El problema –replica el socialista Edu Robsy– és que la gent no acostuma a interposar denúncies quan manté qualsevol diferència de criteri. El que els passa és que el seu estil de direcció no quadra amb el criteri dels tècnics de la casa”. D’exemples en sobren, i encara queda un any i mig de mandat.