Ramon Socías: “El vot ocult en aquestes eleccions serà per al PSOE ”

PalmaMetge de professió, militant del PSIB-PSOE des de fa dècades i exbatle de Sóller, exsenador i exdelegat del govern central, Ramon Socías (Caracas, Veneçuela, 1960) és un home de confiança de la presidenta Francina Armengol. És conscient que els socialistes no passen pel seu millor moment i que, si obté uns mals resultats el 20-D, li caurà “alguna clatellada”. Davant un escenari incert, es mostra raonablement optimista, segur que la seva formació “és l’única alternativa d’esquerres al PP”, i convençut que, si els populars i Ciutadans sumen una majoria, pactaran.

Vivim temps en què la política reclama marques noves, cares noves, missatges nous... i vós no representau res d’això.

Si fa un temps que estàs en política sembla que estàs amortitzat, i això és un defecte que tenim en aquest país. A 50 anys ja jubilen els polítics. Ha passat amb González, Suárez, Aznar i Zapatero, i és un luxe que no ens podem permetre. Jo he acceptat aquest repte perquè puc aportar experiència i coneixement. Entram en una legislatura apassionant, probablement constituent, en la qual sembla que, a part del PP i PSOE -que continuaran sent els grans partits-, unes altres dues formacions tindran una representació important. Aquest escenari no serà fàcil i s’hi haurà de començar a fer feina des del primer dia, no hi haurà temps de fer rodatge.

Sou ‘casta’, segons els criteris dels partits emergents.

És curiós que en aquests partits emergents hi ha persones que ocupen càrrecs i que abans han passat per altres formacions. Ells sí que són casta, que s’han anat movent fins que un partit els ha donat una butaca. Jo m’he dedicat a la política quan he considerat que podia ser útil i, després, he tornat a la meva plaça de metge, i és allà on acabaré, no tenc cap porta giratòria.

Què esperau d’aquesta legislatura que preveis difícil i constituent?

Que siguem capaços d’arribar a grans pactes. Amb Educació, per exemple, no podem canviar el model cada quatre anys. També amb la qüestió de les pensions, després que els darrers quatre anys el PP hagi buidat la guardiola.

Dèieu que el PP i el PSOE continuaran sent els dos grans partits, però no és això el que diuen les enquestes.

Respect la feina dels professionals que fan enquestes, però després com es cuinen deixa bastant a desitjar. Resulta que, segons els enquestats, el partit que genera més simpatia és el PSOE, el líder més ben valorat és Pedro Sánchez... però després ens situen els tercers. Què passa aquí? A més, la darrera del CIS marcava un 40% d’indecisos, que al final decantaran la balança. Estic convençut que el vot ocult en aquestes eleccions serà per al PSOE i que els resultats seran bons, no com en altres ocasions, però millors del que diuen les enquestes.

A les generals es vota en clau estatal i ara, amb la irrupció de diverses ‘estrelles’ de la política, més encara. El paper que teniu els candidats locals en aquest escenari és molt relatiu.

En aquesta mena d’eleccions són les televisions les que marquen la pauta, i aquestes se centren en els grans líders estatals: Sánchez, Iglesias, Rivera i algú del PP, atès que a Rajoy l’amaguen per minimitzar el descontentament que ha generat aquests quatre anys. I els candidats locals hem d’aportar proximitat, visitant mercats i barriades.

Quin és el principal rival del PSIB en aquestes eleccions?

Per les polítiques que du a terme, el nostre adversari és el PP. Hem viscut quatre anys de retallades de drets bàsics en Educació, Sanitat, Serveis Socials... S’ha tornat a parlar de fam, per primera vegada des de la Guerra Civil. Hem vist gent fent coa als menjadors socials. I no parlam només de persones sense sostre, sinó gent de classe mitjana que ha perdut la feina i, en conseqüència, també casa seva. No sé on ha estat el senyor Isern aquests darrers quatre anys per poder dir ara que hi ha recuperació.

Quan visualitz la feina dels diputats balears al Congrés tenc la sensació que fins ara només han servit per aixecar la mà i votar el que els diu el seu partit, sigui PP o PSOE...

Aquesta és la imatge que més transcendeix, però abans d’aquestes votacions hi una feina ‘intramurs’, un debat intern en el grup parlamentari amb posicions, de vegades, discordants. Aquí és on els parlamentaris de les Illes treballen per tirar endavant iniciatives que beneficien el seu territori, intenten aconseguir aliats i miren de convèncer-los que la proposta en qüestió és bona per a la majoria de ciutadans.

Patim un finançament injust provocat o consentit pels successius governs de PP i PSOE. Per què hem de confiar en el fet que, si Pedro Sánchez és el pròxim president, això canviarà?

El compromís que recull el nostre programa és blindar via constitucional un sistema de finançament que es regeixi pel criteri de l’ordinalitat. És a dir, si les Balears són de les que més aporten al fons de solidaritat, quan l’Estat reparteix les inversions entre les comunitats no pot estar a la coa, sinó també entre les primeres. En aquesta legislatura hem arribat a estar només per davant de Ceuta i Melilla, la qual cosa és aberrant. Això, al marge que també s’hagi d’aprovar un règim especial per compensar els costos de la insularitat per als nostres empresaris.

I quant al transport de passatgers?

Proposam una tarifa plana amb un màxim de 30 euros per als vols interinsulars i també augmentar la connectivitat entre les Balears i la Península. D’altra banda, volem finalitzar l’electrificació del tren a sa Pobla i Manacor.

Quan us varen elegir candidat, pronosticàreu que a les Illes el PP i el PSOE traurien tres escons, Podem un i Ciutadans un més. Manteniu aquesta travessa?

Sí, la mantenc.

I en el conjunt de l’Estat, en tot cas, Pedro Sánchez necessitaria el suport d’algú per governar. Preferiu Podem o Ciutadans?

S’hauran de veure els resultats i les coincidències programàtiques.