Política24/06/2021

Quin serà el rol dels fins ara presos polítics?

Junqueras, Sànchez, Romeva i Turull pretenen tornar a primera línia política amb càrrecs orgànics a ERC i JxCat, ja que estan inhabilitats. Cuixart ocuparà amb plenes funcions la presidència d’Òmnium, mentre que Rull, Bassa, Forn i Forcadell es mantindran en un segon pla

1.
Oriol Junqueras

president d'ERC

Oriol Junqueras no ha deixat d’ocupar la presidència d’Esquerra mentre ha estat tancat a la presó i la continuarà ostentant ara que ja és lliure. Des del 2017, quan va ser privat de llibertat, que ha marcat les directrius d’Esquerra i el gir pragmàtic que ha protagonitzat el partit des de la proclamació d’independència de fa més de tres anys. Amb la victòria del 14-F i l’arribada d’ERC a la presidència de la Generalitat, Junqueras conviurà ara amb el lideratge del cap de l’executiu, Pere Aragonès. La idea del partit és emular la bicefàlia que tradicionalment ha practicat el PNB: que Junqueras es bolqui en el partit i faci territori amb la mirada posada en les municipals del 2023 i Aragonès centralitzi la imatge més institucional . Més enllà d’això, com part de la resta d’exconsellers, Junqueras també haurà d’afrontar una fiança milionària del Tribunal de Comptes.

2.
Jordi Sànchez

secretari general de JxCat


Malgrat haver entrat a la presó com a líder civil –era president de l’ANC–, Jordi Sànchez en surt sent un dels dirigents amb més protagonisme polític dels nou líders empresonats. Va pilotar la negociació per part de JxCat amb ERC i va acabar tancant en solitari l’acord de coalició amb el president, Pere Aragonès, la qual cosa va generar malestar al seu partit. Ara, un cop fora de la presó, no es preveu que la seva activitat es redueixi, sinó tot el contrari: té la intenció d’implicar-se encara més en el partit. Amb la formació de Junts encara en construcció, Sànchez té el repte de consolidar-la i apaivagar les crítiques internes i les batalles de poder persistents en el si de Junts. Una de les primeres proves de foc serà el consell nacional del juliol i les eleccions municipals del 2023, on Junts intentarà atraure els alcaldes del PDECat que no van fer el pas cap a la formació.

Cargando
No hay anuncios
3.
Raül Romeva

vice secretari general d’ERC


Tot just sortir de la presó, a dalt de l’escenari de la plana de Lledoners, l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva va fer tota una declaració d’intencions: “Sortim a treballar per la llibertat, l’amnistia i l’autodeterminació. Que ningú s’equivoqui”. I és que Romeva pretén exercir de ple les seves funcions com a membre de la direcció d’Esquerra i encarregar-se de la vicesecretaria de prospectiva i agenda 203, una qüestió en què ja fa temps que treballava com a eurodiputat i després com a titular d’Exteriors a la Generalitat. Així doncs, Romeva vol fer política. Tanmateix, pot enfrontar-se a una fiança milionària del Tribunal de Comptes com a exresponsable d’Exteriors i és l’únic pres que té una altra causa oberta: el jutjat número 18 de Barcelona l’investiga per l’activitat del Govern a l’exterior.

4.
Jordi Turull

vicepresident de JxCat


Jordi Turull té una trajectòria pública de més de trenta anys: primer amb Convergència, després al PDECat i ara com a vicepresident de Junts per Catalunya. Des de la presó, ha mantingut la seva àrea d’influència en el partit –dues de les conselleres del Govern, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, es consideren del seu entorn– i ara que ja està en llibertat torna amb ganes de fer política. “Se la fa a sobre”, relatava un dirigent dimecres al veure’l fer el seu discurs a la sortida de la presó. Turull, de fet, és un dels presos que s’han mostrat més disposats a fer entrevistes en els pròxims dies. Ara bé, com la resta d’exconsellers, també s’enfronta a una fiança milionària el 29 de juny, ja que està citat a Madrid pel Tribunal de Comptes per l’activitat exterior de la Generalitat.

Cargando
No hay anuncios
5.
Carme Forcadell

expresidenta del Parlament

Després de la querella per rebel·lió, l’octubre del 2017, Carme Forcadell va meditar molt si presentar-se a les llistes d’Esquerra de les eleccions del 21 de desembre. De fet, el partit va deixar vacant el seu lloc fins a última hora per si acabava dient que sí. Finalment, va decidir anar-hi –descartant, això sí, tornar a ser presidenta del Parlament–, però pocs mesos després va deixar l’escó, just abans d’anar a declarar al Tribunal Suprem. Des de llavors, al llarg de la seva estada a la presó, s’ha apartat de la primera línia i de les decisions estratègiques del partit. Ara té la intenció de fer el mateix i prioritzarà la seva vida privada malgrat que continuarà fent bandera d’una de les reivindicacions que més ha posat sobre la taula en els últims temps: el feminisme i els drets de les preses. 

6.
Josep Rull

exconseller de Territori

Josep Rull es dedica a la política des que anava a la universitat. Primer des de l’activisme i després des de les institucions amb CDC, el PDECat i ara JxCat. Tanmateix, des de la fundació del partit de Carles Puigdemont que ha anat fent progressivament un pas al costat. Va decidir no entrar a la direcció del partit el juliol del 2020 –a diferència de Sànchez, que es va convertir en secretari general, i Turull, que va ser vicepresident–, i el fet que Damià Calvet, la seva mà dreta des de la universitat, no hagi repetit en el nou Govern com a conseller ha sigut un cop dur. Ara, un cop recuperada la llibertat, farà política però no a primera línia: d’entrada no s’incorporarà dins l’executiva de Junts i preveu treballar d’advocat a partir del mes de setembre en temes de sostenibilitat. 

Cargando
No hay anuncios
7.
Dolors Bassa

exconsellera de Treball

L’exconsellera Dolors Bassa va presentar-se com a cap de llista d’ERC a Girona el 2017, però pocs mesos després, just abans d’anar a declarar al Tribunal Suprem el març del 2018, va deixar l’escó del Parlament juntament amb Carme Forcadell i Marta Rovira. La idea era presentar-ho com un argument per eludir la presó preventiva. No va ser així. Des de llavors que Bassa ha estat tancada a la presó i ara que ha sortit en llibertat amb els indults no preveu implicar-se políticament en primera línia. No té càrrecs orgànics a Esquerra i no hi ha previsió que això canviï. De fet, ja fa temps que ha enfocat la seva activitat en les entitats socials, treballant a la Fundació Torroella. Preguntada sobre els seus plans a la sortida de la presó de Puig de les Basses va assegurar que no ho tenia clar, però que pretenia ”gaudir” de la recuperació de la llibertat. Una de les coses que va denunciar, però, és que, tot i l’indult fet efectiu aquest dimecres, segueix tenint pendent una causa al Tribunal de Comptes, en aquest cas pel seu paper en el referèndum de l’1-O. ç

8.
Joaquim Forn

exconseller d'Interior

L’exconseller Joaquim Forn va ser un dels últims a decidir si es presentava amb Junts per Catalunya a les eleccions del 21-D del 2017. Tant és així que, just després de constituir-se el Parlament, va deixar l’escó aconsellat pel seu advocat, Xavier Melero, com a mesura per intentar sortir de la presó, en aquell moment decretada de manera preventiva. Forn no va sortir en llibertat, però la seva implicació política ha anat a menys des de llavors. Només el seu pas endavant com a cap de llista de Junts en les eleccions a Barcelona del 2019 va representar un parèntesi en aquesta voluntat de retirada. Amb la llibertat recuperada, Forn optarà per l’empresa privada: continuarà treballant al departament legal de Mediapro, on té contracte des que Lledoners li va concedir el 100.2 –l’ha pogut mantenir mentre estava en règim de segon grau també–. L’exconseller pren aquesta decisió després d’una llarga trajectòria, implicat des de la universitat amb CDC, després al PDECat i ara a JxCat, on mantindrà la militància sense estar en primera línia política. 

Cargando
No hay anuncios
9.
Jordi Cuixart

president d'Òmnium

Quan Jordi Cuixart va sortir dimecres en llibertat de la presó de Lledoners va assegurar, només agafar el micròfon, que l’únic que li importava quan va entrar a la presó era sortir-ne sent president d’Òmnium. Tres anys després ja és lliure i segueix presidint l’entitat. “L’Estat no decideix qui presideix Òmnium i això ha sigut possible per tota la gent que s’ha manifestat”, va assegurar. Després dels indults, Cuixart recuperarà de ple totes les competències de la presidència de l’entitat cultural –les quals ha delegat aquest temps al vicepresident, Marcel Mauri, que ha actuat com a principal representant– i s’implicarà a fons en l’activisme social. No només en el Procés, sinó també en la llengua i la cultura. Una de les proves d’això és l’acte polític que prepara Òmnium dilluns que ve a Barcelona, el primer protagonitzat per Cuixart des de la mesura de gràcia del govern espanyol. A part de l’activitat cívica, el president d’Òmnium mantindrà les tasques de direcció de la seva empresa, que ja és on anava a treballar quan Lledoners li va atorgar el 100.2 i, més endavant, el tercer grau.