Quants diners ens costa la corrupció?

BarcelonaS'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

Des de fa un temps hi ha estudis que miren de calcular l'impacte que tenen les comissions il·legals, els suborns i altres males pràctiques. Però no només es tracta de recursos públics que van a parar a butxaques privades, o a partits, sinó que aquesta situació redueix l'atractiu i la capacitat de captar inversions d'un país i, per tant, afecta el creixement. Els efectes de la corrupció són directes –desviament de fons públics, sobrecostos en contractes o fraus– i indirectes –el desprestigi del país, la pèrdua de competitivitat, la reducció de la inversió estrangera o el deteriorament institucional–. I, a més, hi ha un vessant social i polític: la pèrdua de confiança en les institucions, la polarització o la desafecció política.

Com passa amb l'economia submergida, les anàlisis sobre aquesta mena de costos són estimacions, ja que són recursos que escapen al control fiscal. El càlcul més alt el va fer el grup dels Verds al Parlament Europeu, que va calcular que la corrupció costava a Espanya uns 90.000 milions d'euros l'any, un 10% del total de la Unió Europea (UE) i l'equivalent gairebé al 8% del seu PIB, és a dir, de la riquesa que genera en un any.

1.200 euros per cap

Per la seva banda, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va publicar el 2017 un estudi centrat en les contractacions públiques a Espanya, que representen entre el 10% i el 20% del producte interior brut (PIB). En aquesta anàlisi s'estimava que els sobrecostos per pràctiques il·legals suposaven prop de 50.000 milions cada any. En concret, uns 48.000 milions, que actualment s'acostarien als 60.000 milions, tenint en compte l'evolució de la inflació. Perquè els casos de corrupció no han desaparegut i sorgeixen periòdicament i en moltes legislatures i administracions, com s'ha vist amb la Gürtel o la Púnica (PP) o el cas Palau (antiga Convergència). Tenint en compte l'actualització, el cost de la corrupció repartit entre tots els habitants d'Espanya, suposaria amb el cens actual uns 1.200 euros per cap, l'equivalent al que cobren molts treballadors al mes.

Un dels casos més recents relacionats amb el joc brut en les contractes públiques va ser la multa de 203,6 milions d'euros que la CNMC va imposar el 2022 a sis de les principals constructores espanyoles –Acciona (29,4 milions); Dragados, del grup ACS (57,1 milions); FCC (40,4 milions); Ferrovial (38,5 milions); Obrascón Huarte Lain, avui OHLA (21,5 milions), i Sacyr (16,7 milions)– "per haver alterat durant vint-i-cinc anys milers de licitacions públiques destinades a l'edificació i l'obra civil d'infraestructures. Algunes d'aquestes, com Acciona, Ferrovial o Sacyr apareixen en les converses gravades per Koldo García que estan en mans de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Un informe fet per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), afirmava que si Espanya situés la seva qualitat institucional al nivell que li correspon pel seu desenvolupament tindria un potencial de PIB per càpita a llarg termini del voltant del 20% (del 10,7% segons els supòsits més conservadors i del 30,4% segons els supòsits més optimistes). I, si l'impacte es produís al llarg d'un període d'uns quinze anys, això voldria dir una elevació del creixement mitjà anual de l'economia durant aquest període del voltant d'1,2 punts percentuals. Es generarien uns 10.000 milions anuals.

Els problemes o la malaltia semblen detectats: un dèficit institucional que a Espanya es concentra en la qualitat reguladora, el respecte a la llei i els contactes i, especialment, en el control de la corrupció, segons l'estudi de la fundació BBVA i l'Ivie. Ho avançaven els economistes Daron Acemoglu i James A. Robinson al llibre Por qué fracasan los países (Deusto, Barcelona, 2012), en què advertien que són les institucions les que fan prosperar o fan trontollar un estat quan no funcionen com cal.

En tot cas, tot i la diferència entre països, aquest no és un fenomen només català o espanyol. Les Nacions Unides ho deixaven clar durant una reunió del seu Consell de Seguretat. I assenyalava que la corrupció també pot ser un motor de conflictes, a través del tràfic il·lícit d'armes, drogues i persones, el terrorisme i l'extremisme violent. Citant estimacions del Fòrum Econòmic Mundial, afirmava que el cost global de la corrupció és d'almenys 2,6 bilions de dòlars a l'any, o el 5% del producte interior brut (PIB) mundial, i afegia que, segons el Banc Mundial, les empreses i els particulars paguen més d'1 bilió de dòlars en suborns cada any.