El PSC es dispara i Junts s'enfonsa en l'última enquesta del CEO

BarcelonaHa guanyat les últimes tres eleccions a Catalunya, però les portes de la Generalitat continuen tancades per al PSC. Almenys fins a les pròximes eleccions catalanes. Els socialistes es disparen en les enquestes i si avui se celebressin comicis al Parlament, Salvador Illa s'imposaria amb claredat amb entre 39 i 45 escons, per davant d'ERC (29-34) i de Junts (19-24), que han anat perdent terreny a mesura que avançava la legislatura. Els resultats els recull el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha fet pública avui, l'endemà de la investidura de Pedro Sánchez, tot i que les enquestes es van fer fa algunes setmanes, abans dels acords del PSOE amb ERC i Junts. En l'enquesta del juliol, el PSC també era primer, però amb una estimació de 31-37 escons, pràcticament empatat amb Esquerra, que n'obtenia entre 31 i 36.

La formació que encapçala Carles Puigdemont és la que més pateix l'efecte del 23-J i, segons el CEO, cau més de 3 punts en estimació de vot (el mes de juliol el CEO li pronosticava entre 25 i 30 diputats). Encara està per veure quin efecte tindrà el pacte que van subscriure fa alguns dies per aconseguir l'amnistia i iniciar una taula de negociació amb el govern espanyol a canvi d'investir Sánchez.

La fotografia arriba en ple context de negociacions a Madrid i amb els resultats de les eleccions generals, en què el PSC es va imposar amb contundència i fa que el director del CEO, Jordi Muñoz, alerti d'un possible efecte "lluna de mel", l'habitual pujada a les enquestes en les setmanes i mesos posteriors als comicis de les formacions guanyadores. De fet, els comuns i el PP, que van ser segon i tercer en vots el 23-J, també surten molt ben parats de l'enquesta.

Un de cada cinc persones que es van abstenir en les catalanes del 2021 optaria ara per votar als socialistes i aquest és el principal motiu del creixement del PSC, que aconsegueix mobilitzar el seu votant habitual i en suma de nou provinent de l'abstenció. El creixement dels socialistes és rellevant no només perquè ampliaria l'avantatge en la primera posició, sinó perquè, a més, Illa tindria opcions de ser investit president. En l'enquesta, l'independentisme perd la majoria absoluta al Parlament i en el millor dels casos sumaria 66 escons (a 2 escons dels 68 necessaris), amb una CUP també a la baixa (4-8 diputats).

Per aconseguir arribar al Palau de la Generalitat, però, Illa necessitaria o bé un pacte amb algun dels dos principals partits independentistes o bé convèncer a la resta de l'arc parlamentari. El PP seria la quarta força al Parlament consolidant la seva tendència a l'alça des de fa mesos i arribaria als 12-17 diputats quan avui només en té 3. Si el PP puja els vasos comunicants fan que Vox i Cs baixin: el partit taronja desapareixeria de la cambra catalana mentre que l'extrema dreta cauria dels 11 diputats que té actualment als 6-9. Pel que fa als comuns, també tenen una tendència a l'alça que arrosseguen des de les últimes eleccions espanyoles i aconseguirien entre 10 i 14 escons quan avui només en tenen 8.

Un 60% a favor de la llei d'amnistia

Els enquestats no coneixien el detall de la llei d'amnistia que finalment va registrar la setmana passada el PSOE al Congrés dels Diputats, però sí que sabien que era el principal punt de negociació per la investidura. Així, un 60% d'ells es posiciona a favor d'una llei d'amnistia que impedeixi que les persones amb judicis pendents per la seva vinculació a l'1-O siguin processades. Un 31% es mostra en contra. Per partits, els votants més dividits són els del PSC, tot i que hi ha majoria a favor de l'amnistia: un 49% s'hi posiciona favorablement per un 41% en contra (el 10% no sap o no contesta). Entre els votants independentistes, el 94% hi està a favor, malgrat que també hi hagi un corrent que considera que l'amnistia representa una rendició.

A l'altra banda, els votants de Vox són els que rebutgen de forma més vehement l'amnistia (81%) i els percentatges de rebuig també són elevats entre els del PP (75%) i els de Cs (59%). Precisament els representants d'aquests partits són els que han plantejat les mobilitzacions al carrer perquè la ciutadania s'expressi contra l'amnistia.