Prohens s'escuda en les rebaixes fiscals davant la manca de grans reformes

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, va començar la legislatura amb dos problemes estructurals greus: l'emergència de l'habitatge i la saturació turística. I l'acaba amb aquests dos fronts damunt la taula: no hi ha cap iniciativa que hagi servit ni tan sols per alentir l'escalada del preu de l'habitatge, i la taca d'oli de la saturació abasta mesos que tradicionalment no havien estat de temporada alta, mentre les Balears continuen suportant una pressió a l'estiu que la mateixa Prohens va assegurar que no era sostenible.

En aquesta situació ha hagut d'afrontar la presidenta el darrer debat de política general de la legislatura, amb un discurs triomfalista i que ja dona per segur que el PP tornarà a governar la pròxima legislatura. Prohens no té cap arsenal de mesures estructurals per defensar, ni tan sols cap inici de transformació a les Illes, i el seu escut en aquestes circumstàncies són les rebaixes fiscals. "No haurem culminat els grans reptes estructurals d'aquestes Illes, perquè, tot i que hem posat les bases per canviar marcs, dinàmiques i tendències, no basta una legislatura per capgirar tots els grans temes heretats i que avui sí que ocupen l'agenda política", ha dit.

La cap de l'Executiu ha recordat que la primera mesura que va aplicar, deu dies després de començar el seu mandat, va ser la bonificació de l'impost de successions i donacions entre pares i fills, padrins i nets, i cònjuges, i ha anunciat noves baixades d'impostos. És en el terreny fiscal on el PP se sent més còmode, i així ha quedat palès a la jornada parlamentària d'aquest dimarts.

D'aquesta manera, el Govern elevarà del 60% al 75% la bonificació de l'impost de successions entre germans i d'oncles a nebots quan no hi hagi descendència directa; eliminarà els imposts de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats per a la compra del primer habitatge dels menors de 36 anys (el reduirà a la meitat per als menors de 40 anys); i crearà una deducció per incentivar l'estalvi destinat a la compra del primer habitatge dels joves, entre altres mesures. Caldrà veure l'impacte d'aquestes rebaixes, perquè ara mateix, bona part de la ciutadania no es pot plantejar la compra d'un habitatge i té moltes dificultats per fer front al lloguer. Ara bé, Prohens ha proclamat que "abaixar els imposts a les famílies és defensar les Illes Balears".

Noves mesures per a l'habitatge... la legislatura que ve

Pel que fa precisament a l'habitatge, Prohens ha recordat les mesures que el Govern ha posat en marxa. Aquí, el problema no és quantitatiu, perquè n'hi ha moltes, sinó qualitatiu, perquè moltes d'aquestes iniciatives no han servit per rebaixar l'estatus de l'emergència. La presidenta també ha parlat, una vegada més, de més de 10.000 habitatges projectats, inclosos 2.000 públics i 4.700 de preu limitat. Ara bé, l'emergència és ara, i no hi ha marge d'espera per comprovar que aquests projectes es fan realitat. El Decret d'emergència residencial (permet augmentar densitats i altures, dividir habitatges, reconvertir locals i aprofitar edificacions inacabades), la figura dels habitatges a preu limitat, els projectes residencials estratègics, els requisits de prioritat residencial pactats amb l'extrema dreta, els incentius als propietaris amb el programa Lloguer Segur... Cap d'aquestes mesures ha demostrat capacitat de produir canvis estructurals a les Illes. "No hi ha solucions màgiques i la situació no es canvia d'un dia per l'altre, ni amb un decret, ni dos", ha dit Prohens.

De fet, els anuncis que ha fet la presidenta deixen paleses les mancances de les polítiques que el PP ha posat en marxa aquesta legislatura. D'una banda, el Govern recuperarà el finançament de la construcció d'habitatge públic amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible, una iniciativa del Pacte que Prohens va rebutjar de ple i va derogar. D'altra banda, Prohens ha exposat que l'Executiu elaborarà un pla estratègic, el Pla HABITA_IB 4+4, amb 50 noves propostes. Aquest pla s'aplicaria entre el 2027 i el 2031, la legislatura que ve, un anunci que l'oposició ha interpretat com la constatació del fracàs dels darrers tres anys i mig. A més a més, la líder popular no ha anunciat avui cap mesura ni una per a les persones que viuen de lloguer i ha centrat el seu discurs en les deduccions per a la compra d'una casa.

Cap anunci per pal·liar la saturació turística

Més enllà de reivindicar el Pacte per la sostenibilitat, l'1x1 de places, la limitació a l'entrada de vehicles a Mallorca i la lluita contra l'oferta il·legal, Prohens no ha fet cap anunci en matèria turística. De fet, en parlar de límits a les Balears, ha vinculat el seu discurs a la immigració. "No caurem en cap contradicció: ni podem continuar creixent en el nombre de turistes a les Illes, ni podem continuar creixent en població. No, aquí no hi cap tothom. I no hi cap especialment la immigració irregular. No hi cap qui no ve a contribuir, qui no ve a integrar-se, qui no ve a respectar les nostres lleis i els nostres valors", ha manifestat, sense entrar en la vinculació entre el model econòmic i la necessitat d'incorporar mà d'obra de fora de les Balears.

Prohens sí que ha anunciat un pla per impulsar la reindustrialització de les Illes, però sense cap calendari, termini ni mesura concreta.

Un discurs "poc ambiciós"

Els partits de l'oposició no han estat els únics que han criticat el discurs de Prohens. La federació de la petita i mitjana empresa i autònoms de Mallorca, Pimem, ha qualificat el parlament de la presidenta de "poc ambiciós" i ha lamentat la manca de "bases prou sòlides per encarar els canvis necessaris que clama el nostre model econòmic". "La patronal ja ha dit en més d'una ocasió que la Mesa de la sostenibilitat no ha donat els fruits esperats ni els debats necessaris per avançar en canvis que ajudin a corregir els problemes de la massificació", ha assenyalat Pimem en un comunicat, on sí que ha valorat positivament les mesures del Govern per donar suport als autònoms.

En l'àmbit cultural, l'OCB ha criticat el balanç de la legislatura, negatiu per a la llengua i la cultura pròpies. "Es confirma el presagi de quadrienni negre que havíem advertit quan començava aquesta legislatura, en una combinació funesta de mesures regressives en la primera part i d'inacció generalitzada i sostinguda en tots els àmbits, especialment en el de l'acollida lingüística de la població nouvinguda", ha dit el president de l'OCB, Antoni Llabrés.