Prohens prefereix conservar la seva llibertat que influir a Madrid

PalmaEl PP balear es mira el congrés estatal del partit convocat per Alberto Núñez Feijóo des d’una certa distància. La presidenta, Marga Prohens, va tenir pes a Madrid com a contrincant d’Irene Montero (Unides Podem) a la comissió d’Igualtat al Congrés. També va guanyar ascendent entre els seus en convertir-se en l’únic president autonòmic del PP que va aconseguir mantenir Vox fora del Govern. Però gairebé dos anys després d’accedir a la presidència de les Illes, Prohens s’ha centrat en l’Executiu i ha evitat participar més enllà de l’imprescindible en les qüestions de partit.

Després de vuit anys a l’oposició, el PP balear vol reforçar l’accent regionalista, en un intent de recuperar la transversalitat d’etapes anteriors a la de José Ramón Bauzá. Manté bones relacions amb els tres grans braços territorials de la formació –Galícia, Madrid i Andalusia–, i fa equilibris.

En l’estructura estatal del PP, Prohens forma part del Comitè Executiu Nacional (CEN). La secretària general del PP a les Balears, Sandra Fernández, és l’única representant de les Illes a l’executiva estatal del PP, on és vocal. Mentre que, la secretària general del PP a Mallorca, Raquel Sánchez, és membre de la Junta Directiva de l'Estat, un òrgan complementari. “Aquí estam centrats en el Govern: el PP és un partit estatal, però que respecta la pluralitat”, assegura una font del Govern que destaca la “independència” que té en qualsevol negociació autonòmica, a diferència del seu soci de Vox, que depèn absolutament de Madrid. “Som un PP més ancorat al territori: aquesta és la línia i la nostra voluntat”, insisteix. “El PP balear té més interès a conservar aquesta llibertat que en influir a Madrid”, coincideix el politòleg Guillermo Bezzina.

Sintonia amb Feijóo

Tal com apunta l’expert, “històricament la influència de les Illes ha estat limitada: no hi ha grans figures estatals del PP balear, més enllà de l’expresident Jaume Matas, que va ser ministre de Medi Ambient, i Abel Matutes, que va ser comissari europeu”. Però on es troba el PP de Prohens, en relació amb les diferents famílies del partit?

Una font de l’Executiu defineix la formació com “més moderada, regionalista i liberal que en altres territoris”. “Només cal preguntar-se què faria el PP si tingués majoria absoluta”, continua.“Prohens és una dona de Campos, liberal, d’acord amb polítiques feministes. A més, l’Agenda 2030 no ens fa por, estam d’acord amb fer accions contra el canvi climàtic i la contenció del turisme”, insisteix. Malgrat que, tant l’esquerra com nombroses entitats han titllat les mesures del Govern en matèria turística d’insuficients, fonts del partit defensen que són pioneres a dins del PP. “Seran les que acabaran adoptant altres regions més endavant”, insisteixen, tot i admetre el “fre” que els suposa dependre de Vox en aquest aspecte. D’altra banda, Prohens s’ha pronunciat a favor del dret a l’avortament i no s’ha oposat a l’eutanàsia, dues qüestions que previsiblement es debatran durant el congrés estatal, en què es revisaran les bases ideològiques del partit.

Prohens va ascendir al partit de la mà de l’anterior president del PP, Pablo Casado, que el juliol de 2018 la va designar vicesecretària de Comunicació Interna, el mateix any que nomenava Isabel Díaz Ayuso vicesecretària de Comunicació Externa. Amb tot, Prohens no va donar suport a Casado en la guerra interna contra la presidenta madrilenya. “El missatge dels batles i les bases va ser que calia girar full, així li ho va traslladar”, asseguren fonts del seu equip.

Pel que fa a Ayuso, Prohens hi coincideix en el “liberalisme enfront de sectors més conservadors”, apunten fonts de l’Executiu. En canvi, té un perfil “molt més institucional i menys exaltat que Ayuso”, destaca Bezzina. Malgrat les cessions que ha fet el PP balear davant Vox en matèria lingüística, “Prohens mai canvia la llengua en les seves intervencions, manté el català fins i tot amb els portaveus de Vox”, assenyala el politòleg. “Això demostra un interès a projectar moderació i un caràcter mallorquinista”, continua. Especialment, si es compara amb el PP del País Valencià o el català, amb un discurs molt més centralista. La reflexió que una font del partit feia al desembre, quan el PP es va veure forçat a prorrogar els pressupostos, il·lustra aquesta diferència: “No sé com explicarem a Madrid que hem trencat amb Vox per no haver acceptat eliminar el català de la funció pública”.

En aquest aspecte, el PP balear es troba còmode amb la presidència de Feijóo. “Ve de Galícia, de la perifèria, i té una visió més autonomista”, apunta una veu propera. També amb la secretària general del PP, Cuca Gamarra, un perfil considerat moderat. “La polarització lingüística no ens va bé”, assenyalen fonts de l’Executiu balear: “És una qüestió a la qual no volem donar força”. Amb tot, la principal influència en la gestió de Prohens prové d’Andalusia. El president Juanma Moreno va inspirar la Llei de simplificació administrativa del Govern. “Com ell, som liberals econòmicament”, defensen aquí.