Prohens arriba a mig mandat aferrada a Vox

PalmaEl mandat de Marga Prohens va començar el 6 de juliol de 2023 després d’una negociació àrdua amb Vox. “Es deia que entrarien al Govern, que voldrien la Conselleria d’Educació”, rememora una font del Govern que va viure les negociacions. El PP va aconseguir deixar l’extrema dreta com a soci extern, però es va veure abocat a una legislatura imprevisible. Prohens compleix dos anys al capdavant de l’Executiu amb el desgast d’haver trencat amb Vox dues vegades, i que el cost de la reconciliació –imprescindible per aprovar lleis– hagi estat cada vegada més elevat. La relació amb Vox ha estat convulsa, però, a les portes d’aprovar finalment els pressupostos, un càrrec del Govern defensa que “la situació no és dolenta” per encarar els dos darrers anys de la legislatura. El PP té pendent afrontar dos grans reptes: fer passes palpables en la contenció del turisme i en la reducció dels preus de l’habitatge.

Vox, al bàndol del PP (per ara)

Prohens ha aconseguit reconduir les tensions amb l’extrema dreta

“Vox va voler encetar el meló de la llengua més prest del que pensàvem”, recorda una font de l’Executiu. Els plans del PP quan va signar l’acord d’investidura amb l’extrema dreta eren posposar el màxim possible les mesures per reduir l’ús del català a l’Administració i l’educació, però el grup parlamentari capitanejat per Idoia Ribas va exigir resultats immediats, fins al punt de tombar el sostre de despesa si el PP no hi accedia. La tossuderia de la líder autonòmica d’ultradreta va provocar tensions amb la direcció de Vox a Madrid i el partit va travessar una profunda crisi interna a les Illes que va implicar un canvi de cares –ara la portaveu és Manuela Cañadas– i la deserció de Ribas, que es manté al grup, però ja no hi està afiliada. 

L’estira-i-arronsa va donar fruits als de Santiago Abascal, i Prohens va veure’s forçada a introduir mesures d’elecció de llengua a les escoles ja en els primers comptes de la Comunitat, a més d’altres cessions contra la immigració i la derogació de la llei de memòria democràtica. En paral·lel, la direcció estatal de Vox es va convertir en el principal interlocutor del Govern, de manera que les relacions de Prohens amb els seus socis es varen veure cada vegada més afectades per les dinàmiques de la política estatal. En aquest sentit, s’ha d’entendre la decisió de Vox de trencar i reconciliar-se amb el PP en dues ocasions més al llarg de la legislatura. Es tractava de moviments que responien als interessos de Vox a Madrid. Per al politòleg Julián Claramunt, això és un avís per a navegants. “Si Vox ja ha sigut combatiu fins ara, en els pròxims dos anys, abans de les eleccions, elevarà encara més el to”, considera. Amb tot, “al PP tampoc li caldrà tant arribar a acords, i estarà còmode marcant distàncies amb Vox”, continua.

L’oposició, desactivada

El cas Santos Cerdán ha posat el PSIB i els seus socis contra les cordes

Malgrat les dificultats, el PP arriba tranquil a l’equador de la legislatura. “Som on volíem ser, tot i el cost”, apunten fonts del Govern. Malgrat les turbulències, Marga Prohens té un punt a favor: l’oposició es troba en un moment baix. “El PSIB no es pot desentendre del cas de Santos Cerdán”, argumenten aquestes mateixes veus en referència al cas de corrupció que ha afectat la cúpula del PSOE. “No només apunta el president espanyol, sinó també l’expresidenta de les Illes, Francina Armengol, i la gestió de l’anterior govern”, insisteixen aquestes fonts. “El PSIB té un problema de credibilitat que afecta líders seus en actiu”, afirma l’analista polític Toni Fornés.“Això també afecta els partits implicats en l’anterior Govern i la investidura de Sánchez, com MÉS per Mallorca, i resulta lesiu per a tot el bloc de l’esquerra”, continua.

El turisme, desbocat

El PP reconeix la massificació, però sense mesures contundents

El gran pla del Govern contra la massificació, el Pacte per la sostenibilitat, no ha donat fruits més enllà d’un document de diagnòstic. A més, les propostes més destacades que va fer Prohens a partir d’aquest, com l’increment de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS, conegut com a ecotaxa), no s’han duit a terme perquè Vox les ha vetat. L’instrument també ha perdut l’esperit de trobar solucions de consens amb què es va crear, perquè tots els partits d’esquerres i nombroses entitats ecologistes i de la societat civil se’n varen despenjar, descontents amb la metodologia de la plataforma. Mentrestant, ja hi ha hagut tres manifestacions multitudinàries a Palma contra la massificació. 

Tot i això, Claramunt destaca el gir discursiu que ha fet Prohens com un element clau de la legislatura. Encara que sigui només en un pla simbòlic, el PP balear s’ha desmarcat d’altres barons de l’Estat en assumir que s’ha de contenir la massificació, i fins i tot ha aguantat el pols als hotelers en algunes ocasions. “Això és un canvi històric per al partit, perquè tothom és presoner de les seves paraules”, argumenta l’expert. “Encara que ara sigui només un discurs, a la llarga aquest canvi pot dur a polítiques concretes”, insisteix.

L’habitatge, el gran repte

Els populars diuen que treballen per a la classe mitjana

El gran repte de Prohens és l’emergència d’habitatge, que està íntimament lligada a la massificació turística. Segons fonts populars, la presidenta tem que aquesta problemàtica pugui desgastar-los electoralment, perquè afecta els seus propis votants. L’Executiu ha impulsat diverses mesures per incrementar l’habitatge disponible. Segons fonts del Govern, estan enfocades, principalment, a la classe mitjana. Però Prohens ha evitat limitar els preus del lloguer aplicant la Llei estatal d’habitatge i, a canvi, ha posat en marxa el programa Lloguer Segur per incentivar que surtin més pisos oferts. Ara bé, la gran aposta del PP implica construir més. En aquesta línia, l’Executiu ha aprovat diferents normatives –entre elles, la Llei de simplificació administrativa i la Llei d’obtenció del sòl– per afavorir els promotors i constructors. 

El territori, explotat

Les principals mesures legislatives faciliten la construcció

L’afany per construir del PP i Vox s’ha acabat traduint en una requalificació exprés de terrenys no edificables que s’està tramitant al Parlament. Ha de permetre edificar en terrenys on fins ara no es podia: a sòl rústic catalogat com a Àrees de Transició, en els municipis de més de 20.000 habitants. Però a més, el PP va impulsar una amnistia urbanística a través de la Llei de simplificació, i ara en durà a terme una altra en sòl rústic protegit a la serra de Tramuntana, via la llei d’obtenció del sòl. 

El català, un problema menor

El PP creu que les cessions a l’extrema dreta no afecten els seus votants

L’obsessió de Prohens era evitar confrontacions en el tema lingüístic. Però després d’accedir a fer el castellà vehicular a la Llei d’educació, eliminar el requisit de català en determinades places de l’Administració i aplicar la lliure elecció de llengua, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ja ha estat rebut pels docents amb camisetes verdes per l’escola en català en diverses ocasions. Tot i això, el PP ho considera un problema menor. “La gent que s’ha mobilitzat ho fa des d’una posició ideològica, no són els nostres votants”, argumenten veus de l’Executiu. Prohens ha insistit que les seves línies vermelles –la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims– no s’han tocat, i esperen que permetent que els centres triïn si aplicar o no les mesures de Vox la comunitat educativa no generi grans protestes. 

Baixa activitat legislativa

El PP opta per aprovar decrets llei per sobre de projectes de llei

“Els Butlletins Oficials de les Illes Balears (BOIB) venen buits”, lamenta Claramunt: “És possible que en aquests dos anys que queden es farceixin una mica més”. Fornés hi coincideix: “El Govern ha estat més preocupat per qüestions simbòliques, com l’eliminació del requisit de català a la Sanitat i les deduccions d’impostos, que per mesures d’impacte. Ha predominat l’abús del decret llei per sobre dels projectes de llei”. En dos anys, s’han aprovat 11 lleis i modificacions de llei i 14 decrets llei. La més important va ser la Llei de simplificació, que va afectar una cinquantena de normes de totes les conselleries.