La governabilitat de l'Estat
Política26/02/2023

Predilecció per la triple dreta: així són els advocats de l'Estat que fan el salt a la política

Soraya Sáenz de Santamaría, Macarena Olona o Edmundo Bal en són exemple

MadridLa nòmina d'advocats de l'Estat que han ocupat càrrecs polítics és molt àmplia, però és amb el PP on tenen més penetració.

1.
Soraya Sáenz de Santmaría (Valladolid, 1971)

Exvicepresidenta del govern de Mariano Rajoy

Soraya Sáenz de Santamaría és membre de la promoció d'advocats de l'Estat de 1996, coneguda com La Gloriosa, perquè la majoria dels seus 35 membres han ocupat llocs d'altíssima responsabilitat tant en el govern de l'Estat com en diferents grans empreses. El seu primer destí va ser Lleó, però ja l'any 2000 va entrar com a assessora jurídica del ministre Mariano Rajoy, de qui es convertiria en persona de confiança. El 2004 va entrar al Congrés com a diputada i el 2008 va substituir Eduardo Zaplana com a portaveu al Congrés, cosa que li va donar molta visibilitat. El 2011, amb la victòria electoral del PP, és nomenada vicepresidenta i ministra de la Presidència, càrrec des del qual s'encarregarà de les pitjors crisis que afrontarà aquell govern, com la crisi catalana del 2017.

Quan Mariano Rajoy és desallotjat del poder el 2018 per una moció de censura, Santamaría es postula per succeir-lo com a líder del PP, però l'aliança entre María Dolores de Cospedal, la seva gran enemiga, i Pablo Casado frustra l'operació. Ja fora de la política, actualment és sòcia del bufet Cuatrecasas.

Cargando
No hay anuncios
2.
María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965)

Exministra de Defensa i exsecretària general del PP

María Dolores de Cospedal, nascuda a Madrid però criada a Albacete, d'on és la seva família, entra en el cos d'advocats de l'Estat l'any 1991 i el seu primer destí és el ministeri d'Obres Públiques tot i que on farà carrera és al de Treball i Afers Socials. El 2002 és nomenada subsecretària d'Interior sota les ordres d'Ángel Acebes, on començarà una carrera política fulgurant, amb salts cada dos anys. Vegem-ho: el 2004, Esperanza Aguirre, que serà la seva mentora, la nomena consellera de Transports. El 2006 és nomenada presidenta del PP de Castella-la Manxa. El 2008 es converteix en secretària general del PP. El 2011 assoleix la presidència de Castella-la Manxa i el 2016 Rajoy la nomena ministra de Defensa. El 2018 s'enfronta a Soraya Sáenz de Santamaría pel lideratge del PP però queda tercera. Això sí, dona suport a Casado i aconsegueix que la seva arxienemiga no sigui la líder del PP. Ha estat esquitxada per diversos casos de corrupció, tot i que fins ara no ha estat mai condemnada.

3.
José Luis Martínez-Almeida (Madrid, 1975)

Alcalde de Madrid (PP)

José Luis Martínez-Almeida és net d'advocats de l'Estat, va estudiar en un col·legi de l'Opus Dei, es va afiliar al PP als 18 anys i va ingressar al cos el 2001. El seu primer destí va ser Girona i després Toledo. El 2007 entra a formar part del govern d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid com a director general de Patrimoni i després serà secretari del govern. Quan Aguirre fracassa el 2015 en el seu assalt a l'alcaldia de la capital, que guanya Manuela Carmena, és designat portaveu municipal. El 2019 Pablo Casado confia en ell per obtenir l'alcaldia i ho aconsegueix gràcies a un pacte amb Cs i el suport de Vox.

Cargando
No hay anuncios

Alineat amb Casado en contra d'Ayuso en la crisi interna del PP del 2022, finalment va abandonar el que era president del PP i es va reconciliar amb la presidenta madrilenya. Al maig afronta el repte de sortir reelegit després d'una gestió polèmica a l'ajuntament.

4.
Edmundo Bal (Huelva, 1967)

Diputat de Cs al Congrés

Edmundo Bal, que va entrar al cos el 1993, es va fer conegut perquè l'any 2019, com a responsable penal de l'Advocacia de l'Estat, es va negar a acatar l'ordre de la seva superior, Consuelo Castro, que li va ordenar que acusés els responsables del Procés per sedició perquè no hi havia hagut violència. Castro el va substituir llavors per Rosa María Seoane. Aquest fet va provocar que Albert Rivera el fitxés per a Cs com a exemple de funcionari que es nega a acceptar pressions polítiques.

Cargando
No hay anuncios

Com a diputat va exercir de portaveu dels taronges, ja sota les ordres d'Inés Arrimadas, a la qual es va enfrontar pel lideratge del partit en unes primàries en què van guanyar els partidaris de la primera. Des de llavors continua ocupant el seu escó, però es troba marginat per la nova direcció del partit.

5.
Macarena Olona (Alacant, 1979)

Exportaveu de Vox al Congrés

Macarena Olona, filla d'un empresari lleidatà que va abandonar la família i va ser empresonat pel cas Pujol, va entrar en el cos l'any 2009 i a partir de 2013 va ser advocada de l'Estat en cap al País Basc. El 2019 va ser elegida diputada de Vox per Granada, d'on és la família materna, i aviat es va fer un nom al Congrés per la seva contundència des de la tribuna. Va ser secretària general del grup parlamentari i portaveu. El juny del 2022 va ser la candidata de la ultradreta a les eleccions andaluses, però va fracassar perquè el PP va treure majoria absoluta. De forma sorprenent va anunciar la seva retirada de la política un mes després, el 29 de juliol, va trencar amb Vox i es va reincorporar a la seva plaça com a advocada de l'Estat. Des de llavors protagonitza constants enfrontaments amb Vox i flirteja amb la idea de crear una plataforma política pròpia.

Cargando
No hay anuncios
6.
Pilar Fernández Bozal (Barcelona, 1963)

Exconsellera de Justícia de la Generalitat

Pilar Fernández Bozal va redactar els informes dels recursos quan representava l'Advocacia de l'Estat a Catalunya contra l'acord del ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per fer la consulta independentista del 13 de setembre del 2009, causa que va guanyar. Un dels advocats de l'Estat a les seves ordres que van redactar el recurs en aquell moment era Jorge Buxadé, llavors vinculat a Falange i avui europarlamentari i cara visible de Vox. Tot i així, a finals de 2010 va ser nomenada consellera de Justícia per Artur Mas com a independent proposada per Unió Democràtica. Bozal va estar només dos anys en el càrrec. L'any 2015 va concórrer com a independent a les llistes d'UDC, però no va ser elegida.