Eleccions
Política27/11/2022

El PP a les municipals: a la caça del G-10

El partit unifica l’estratègia per als deu municipis més poblats de les Illes, on el 2011 tenia nou majories absolutes, però avui només governa a Llucmajor i a Santa Eulària del Riu

PalmaL’objectiu principal del PP balear és arribar al Consolat de Mar el maig de 2023, després de vuit anys de govern del Pacte amb Francina Armengol al capdavant. Així i tot, el partit treballa per revertir la situació en els governs municipals. En aquest sentit, amb l’arribada de Marga Prohens, la direcció autonòmica va recuperar el que anomenen G-10, en referència a les cimeres que duen a terme els deu països més poderosos del món: reunions periòdiques amb les juntes dels municipis illencs de més de 30.000 habitants, per treballar de manera específica l’estratègia política o la comunicació. En qüestió de tres legislatures, el partit ha passat de governar en tots ells a tenir només dues batlies.

El 2011, any en el qual José Ramón Bauzá va aconseguir la majoria absoluta al Parlament amb 35 diputats, el PP també va assolir aquesta majoria en nou dels deu municipis més poblats de les Illes. Només es va resistir Ciutadella, tot i que també hi va governar, ja que va ser la llista més votada. No obstant això, el partit ha sofert un desgast de la marca electoral amb el pas dels anys, a més de la irrupció de Vox i Ciutadans, és a dir, dos competidors en el seu espai electoral, i un transvasament de vots al PSOE.

Cargando
No hay anuncios

El partit de Santiago Abascal i la formació taronja no varen tenir una gran presència en els municipis de població mitjana o baixa, però en el G-10 sí que varen aconseguir regidories. Tot això va incidir en el fet que en les passades eleccions municipals, el 2019, els populars només obtinguessin la vara municipal de Llucmajor i Santa Eulària del Riu. En el primer cas, el batle, Éric Jareño, forma una coalició amb el partit d’àmbit local ASI, El Pi i, fins fa relativament poc, amb Ciutadans, ja que un dels dos regidors es va afiliar al PP i l’altra ha estat suspesa de militància per negar-se a trencar el pacte de govern. També hi ha dos edils que foren expulsats de Vox. Pel que fa al municipi eivissenc, els populars retenen la majoria absoluta i s’ha convertit en un autèntic bastió.

Cargando
No hay anuncios

Si s’analitzen les dades, del 2015 al 2019 el PP només va millorar els resultats en el ja mencionat cas de Santa Eulària, on va superar lleugerament el 50% dels vots. Als altres municipis que conformen el G-10 va patir una davallada significativa, amb Marratxí –del 34,5% dels vots al 18,2%– i Inca –del 27,5% al 15%– com a exemples més paradigmàtics. Així, l’onada blava que es va donar el 2011, vuit anys després es va convertir en una onada d’esquerres. En pràcticament tots els casos on hi ha hagut un canvi de color polític ha estat en favor del PSOE, però sense cap majoria absoluta, sinó en coalició amb formacions d’esquerra, o també amb El Pi a Marratxí. D’altra banda, a Manacor és MÉS-Esquerra, amb Miquel Oliver al capdavant, qui governa, i a Ciutadella és Joana Gomila, candidata del PSM-Més per Menorca.

El PP considera factible recuperar la batlia d’alguns d’aquests municipis. Un dels casos en què creuen que “hi ha partit” és Marratxí, on el PSOE governa amb MÉS i El Pi amb una majoria absoluta justa, i PP, Ciutadans, Vox i Podem estan a l’oposició. L’esfondrament de Ciutadans i el fet que el candidat de l’extrema dreta hagi retornat al PP dona esperança als populars. 

Cargando
No hay anuncios

Així i tot, el PP concentra tota la maquinària electoral a Palma. Pensen que hi ha diversos factors que poden ajudar: “el desgast” del govern municipal amb votants d’esquerres “molestos”, la qual cosa pot desmobilitzar o atreure votants socialistes al PP; la més que possible desaparició de la formació taronja i el conegut enfrontament que es viu dins Vox entre el líder autonòmic, Jorge Campos, i el líder del partit a Palma, Fulgencio Coll.

Inca i Calvià: dues crisis?

Des del partit reconeixen que Inca és el municipi on es troben amb més dificultats per aconseguir una majoria –absoluta o amb coalició– que els doni la vara municipal. El 2019 varen treure només tres dels 21 regidors i Virgilio Moreno, el batle, del PSOE, “no ha sofert un excessiu desgast”, a banda que “està ben vist” per alguns electors propers al PP. A més, dos dels tres edils es varen passar al grup no adscrit a l’agost. 

Cargando
No hay anuncios

Tot sorgeix el 2011, quan el popular Rafel Torres va guanyar les eleccions i començà a haver-hi una crisi amb el sector de l’exbatle Pere Rotger. Quatre anys més tard varen perdre els comicis, cosa que augmentà la divisió, i amb els pitjors resultats històrics del 2019 amb Félix Sánchez, proposat per Biel Company, començaren els contactes entre els dos corrents, que varen consensuar Pedro Mas com a candidat per al 2023. “La divisió s’ha cosit”, apunten fonts del PP. L’anunci de Mas no va agradar a Sánchez, que va abandonar el partit. 

En el cas de Calvià, uns 160 afiliats varen donar-se de baixa del partit, després que la direcció autonòmica apostàs per Juan Antonio Amengual com a candidat per a les eleccions de l’any vinent. Aquí es ve d’una divisió entre el sector de l’exregidor Miquel Canyelles i el de la fins fa un mes portaveu del partit al municipi, Luisa Jiménez. Prohens ha optat per un perfil de consens que, per ara, no ha agradat al sector de Jiménez. “No s’han obert dues crisis, sinó que s’han tancat. A Inca ja estava resolta i a Calvià s’ha desbloquejat la situació”, matisen les fonts.