El PP generalitza l'ús de la declaració responsable

PalmaEl Govern aprofita la tramitació del decret llei d'impuls a projectes estratègics en el Parlament per generalitzar la figura de la declaració responsable, una fórmula que permet a ciutadans i empresaris assegurar que compleixen amb la legalitat sense haver d'esperar la llicència preceptiva. Amb les esmenes presentades aquest dijous al decret llei, el grup parlamentari popular amplia en gran manera l'ús d'aquesta figura.

Si s'aprova l'actual redacció, l’ús de declaracions responsables s’aplicarà a tots els procediments iniciats a instància de la persona interessada en les administracions públiques de les Balears i el sector públic instrumental, sempre que es presentin acompanyades d’una certificació documental acreditada. Aquesta certificació serà un document que aportaran una sèrie d'entitats habilitades, des de col·legis professionals a empreses homologades.

Les entitats certificadores garantiran que la documentació es correspon amb la realitat. Ho poden fer els col·legis professionals dins l’àmbit de les seves competències, les cambres de comerç dins del seu àmbit territorial, els organismes de certificació administrativa i entitats regulades per normativa sectorial, a més d'altres entitats i persones jurídiques que compleixin els requisits de solvència i eficàcia.

El Govern de Marga Prohens defensa que aquest mecanisme cerca l'equilibri entre l'agilitat administrativa i la garantia de compliment legal. Però partits de l'oposició i diverses organitzacions assenyalen que hi ha matèries delicades, com l'urbanisme, on hi ha perill de perdre el control i el rigor, especialment en activitats com la construcció en sòl rústic i en altres d'impacte ambiental.

Importació de residus durant 10 anys

Entre les esmenes del PP també apareix la importació de residus de les Pitiüses cap a Mallorca. Segons la redacció de la proposta, el conveni entre les institucions insulars per cremar els residus a Mallorca durarà fins a deu anys.

Altrament, les esmenes dels populars proposen que un 20% de les places de la Policia Local les puguin ocupar militars amb cinc anys d'experiència. Això sí, sempre que els ajuntaments ho considerin oportú en les respectives convocatòries de places.

MÉS aposta per l'habitatge

Les esmenes de MÉS per Mallorca proposen una prestació per a les persones que no puguin accedir a un habitatge públic per mor de l’Administració. La formació ecosobiranista també aposta per duplicar l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per dedicar-lo a agricultura, ramaderia, pesca, indústria i artesania, com també a l’amortització de l’oferta turística obsoleta, l’accés a l’habitatge i l’aprenentatge i l’impuls de l’ús social del català.

Pel que fa al català, MÉS per Mallorca vol recuperar els articles que el PP va derogar de la Llei de comerç de Pere Sampol per garantir la no discriminació dels catalanoparlants a les botigues. Proposa mesures perquè les lleis de salut i de funció pública facilitin l’aprenentatge del català als nouvinguts i garantir l’ús de la llengua catalana per part de l’Administració i els funcionaris. 

Pel que fa a l’educació, es proposa crear un preu màxim o tarifes regulades per a les activitats complementàries dels centres educatius públics i concertats fora de les hores lectives del primer cicle d’Infantil. També s'hi inclou que l’administració educativa reguli el servei de transport escolar i del transport discrecional per a activitats escolars.

Qualitat dels projectes

El PSIB proposa a les seves esmenes que els projectes estratègics, que impliquen acceleració i exempció respecte de molta normativa, "han de tenir un grau suficient de concreció i maduració". En cas contrari, caldria valorar la situació per aturar el procediment si és necessari.

A parer dels socialistes, els projectes estratègics no es poden ubicar a qualsevol sòl, tal com proposen els populars (fins i tot, en zones protegides), sinó que "només es poden situar en sòl classificat com a urbà o urbanitzable, sempre que l'activitat del projecte s'inclogui dins els usos permesos". En cas contrari, s'haurà de justificar l'emplaçament, segons recull l'esmena del PSIB.

Els socialistes també han aprofitat les esmenes per fer aportacions no específiques respecte del decret llei. Demanen que el Govern enceti "en un període màxim de sis mesos, de manera coordinada amb els consells insulars, la tramitació d’un pla d’ordenació marina i del litoral per a cada illa", ja que consideren una mancança important no disposar d'aquests instruments, bàsics per a la "sostenibilitat, resiliència climàtica, capacitat de càrrega, compatibilització d’usos i objectius de conservació marina".