El PP prepara el terreny per a les generals i convoca eleccions anticipades a Castella i Lleó

Barcelona / MadridLa pinça entre Ciutadans i el PSOE que va portar fa pocs mesos a una moció de censura fracassada a Múrcia va suposar un efecte dominó al panorama polític espanyol. Qui havia de ser el principal damnificat va acabar convertint-se en el principal beneficiat: el PP. Els conservadors van mantenir el govern de Múrcia gràcies a quatre trànsfugues taronges i l'escenari va ser premonitori per a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que va decidir avançar-se al partit taronja i convocar eleccions el 4-M, que van acabar de catapultar el seu lideratge. Ara els populars han planejat una jugada similar: avançar-se als rumors de moció de censura que sobrevolaven Castella i Lleó i prémer el botó vermell de l'avançament electoral. És el que ha anunciat aquest dilluns el president d'aquesta comunitat, Alfonso Fernández Mañueco, que finalment ha fet cas del pla de Génova i ha acabat convocant comicis per al 13 de febrer. L'estratègia de la direcció de Pablo Casado implica convertir Castella i Lleó i un més que probable avançament a Andalusia en l'avantsala de les generals. Una manera de preparar el terreny perquè el líder estatal arribi a la Moncloa.

És un fet la poca sintonia que hi ha entre la direcció estatal del PP, especialment entre el secretari general, Teodoro García Egea, i Mañueco. Ara bé, aquest dilluns tot han estat bones paraules i la direcció estatal de seguida s'ha afanyat a celebrar la decisió del president de Castella i Lleó. El seu president, Pablo Casado, li ha expressat el seu suport i ha explicat que estava al cas de la decisió de Mañueco. "Hi havia indicis que abans del mes de març hi havia possibilitats d'una moció de censura. Els precedents recents [en referència a Múrcia] avalen la decisió de Mañueco", ha dit Casado en declaracions davant dels mitjans de comunicació, alhora que negava qualsevol pressió al president lleonès.

Els conservadors confien en un cicle electoral amb diverses cites autonòmiques que creïn un ambient de victòries del PP per pressionar el president espanyol, Pedro Sánchez. La primera data és la del 13 de febrer, amb Castella i Lleó, i la següent serà Andalusia, per bé que Génova voldria que Juanma Moreno Bonilla avancés els comicis. Si no ho fa, es preveuen per a finals del 2022. "Andalusia està salvada perquè Moreno no sucumbirà a les pressions de Génova com ha fet Mañueco", ha pronosticat Arrimadas, mentre que Casado ha evitat respondre sobre aquesta qüestió i s'ha limitat a dir que el partit es "bolcarà" en els comicis del 13 de febrer a Castella i Lleó.

La crisi arriba en un moment en què l'executiu de PP-Cs a Andalusia també està sumit en l'ambient preelectoral. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que el mes de març passat va fer la mateixa operació avançant els comicis, ha publicat un tuit de suport a Fernández Mañueco: "Compta amb mi". Castella i Lleó ja va viure convulsions polítiques el mes de març passat, quan el PSOE va presentar una moció de censura contra el PP, operació que va fracassar perquè Cs no s'hi va sumar, encara que va comportar la marxa d'una procuradora de Cs que va passar a ser no adscrita i va deixar l'executiu en minoria. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha negat qualsevol negociació per una moció de censura i ha acusat la direcció del PP d'haver maniobrat perquè Mañueco avancés les eleccions. De fet, considera que el president lleonès ha "sucumbit" a les pressions de Génova.

La crisi de Ciutadans

A Ciutadans ja només li queda presència en un govern autonòmic –l'andalús–, després que Mañueco hagi cessat tots els consellers taronges un cop anunciat l'avançament electoral. L'executiu havia resistit, malgrat les tensions, a la desfeta dels pactes PP-Cs a Múrcia i Madrid, però finalment ha caigut poc abans de les votacions dels pressupostos de la comunitat, durant l'elaboració dels quals hi havia hagut discrepàncies entre socis. "La confiança s'ha trencat per la falta de lleialtat dels socis de Cs. Ens han traït al pactar els pressupostos a l'esquena del president", ha justificat Mañueco en una compareixença aquest matí.

Els càrrecs cessats són el vicepresident Francisco Igea, dirigent taronja que es va enfrontar a Inés Arrimadas en les primàries per presidir el partit, i també els consellers de Salut, Verónica Casado; Ocupació i Indústria, Ana Carlota Amigo; i Cultura i Turisme, Javier Ortega. De moment, Mañueco només ha nomenat substitut per a Salut, Alejandro Vázquez Ramos. "Què deuen pensar els ciutadans?", s'ha preguntat Igea en declaracions a Efe, on s'ha mostrat "decebut" amb Mañueco. A través de Twitter, ha anunciat que torna al seu lloc de treball com a metge. "Necessitarem una mica de reciclatge, però serem on més se'ns necessita", ha dit Igea.

Justament ahir, el fins fa poc vicepresident de la comunitat va rebutjar en una entrevista a Europa Press l'avançament electoral i es va mostrar convençut que es "llimarien" les discrepàncies pels pressupostos. Segons Igea, no s'entendria l'avançament electoral per "aquesta bestiesa", en referència a unes esmenes parcials als comptes que suposen un 0,25% del total: 30 milions d'euros dels 12.000 dels pressupostos. "No es pot entendre que es posi en risc tota la comunitat per això", va assenyalar.

Per a Mañueco no és un problema de xifres, tal com ha assenyalat en la seva declaració, sinó de concepte. "Parlem del model de comunitat i país que volem", ha asseverat el president, que ha apuntat que s'ha "trencat l'estabilitat". El líder del PP a Castella i Lleó ha argumentat que hi havia un risc de moció de censura per part del PSOE, Podem, Cs i trànsfugues, "un govern Frankenstein", que hauria amenaçat, ha dit, la "la recuperació econòmica, cohesió territorial, la igualtat i la protecció de les persones". "Les opcions eren o moció de censura o eleccions", ha proclamat.

Crítiques del govern espanyol a Mañueco

En canvi, des del govern espanyol, la ministra de Justícia, Pilar Llop, ha criticat l'avançament electoral i ha considerat que és una "irresponsabilitat". Llop creu que Mañueco ha pres aquesta decisió perquè els comicis no coincideixin amb la resolució de causes judicials que el PP té pendents i que afecten dirigents conservadors d'aquesta comunitat autònoma. El líder del PP a Salamanca, Javier Iglesias, està imputat per haver pagat quotes de morosos durant les primàries que el partit va celebrar el 2017 i que va guanyar Mañueco.

Per la seva banda, tot i criticar l'avançament electoral, Podem ha presentat el 13 de febrer com la primera oportunitat de la vicepresidenta segona de l'executiu espanyol, Yolanda Díaz, d'assajar la plataforma unitària de l'esquerra que preveu presentar de cara a les eleccions generals. El coportaveu del partit lila, Pablo Fernández, ha dit que els comicis seran el "primer pas" del que la formació anomena "front ampli". En aquest sentit, ha explicat que ja fa setmanes que treballen per aquesta candidatura àmplia, que també pretenen que "integri" societat civil.

L'Espanya Buidada presentarà candidatura

L'Espanya Buidada, pel seu cantó, ja ha anunciat que es presentarà. Ho farà a través de la plataforma de Sòria Ja, que fa setmanes que sospesa si es presenta. En una roda de premsa recollida per l'agència Europa Press, els portaveus del col·lectiu, Ángel Ceña i Vanessa García, han explicat que ho faran com una agrupació d'electors i han defensat que la seva candidatura reclamarà "inversions" per a la comunitat lleonesa davant "l'oblit institucional" que pateixen des de fa temps.