El PP esborra la frontera entre religió i estat

Palma“La mort ha estat vençuda i la vida triomfa en Crist ressuscitat. Al·leluia, al·leluia, al·leluia! Bon dia de Pasqua”. Aquestes varen ser les paraules que l’equip de comunicació del Govern va triar per felicitar les festes de Setmana Santa en diverses xarxes socials. Un enfocament del tot religiós de la festivitat que no és anecdòtic. Tant l’Executiu de Marga Prohens com altres institucions governades pel PP, com són el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, han reforçat el caràcter catòlic de les tradicions i han arribat a exhibir imatges de sants en edificis institucionals, esborrant la frontera entre l’Església i la laïcitat de l’Administració.

Amb la mort del papa Francesc, el 21 d’abril passat, aquesta tendència encara s’ha fet més evident. El Govern es va afegir a l’executiu espanyol i va decretar tres dies de dol oficial. Això va afectar la celebració de Sant Jordi, que no va disposar dels representants institucionals, encara que Prohens va passejar entre els llibreters a títol individual. “Tindria més sentit que ho fessin a la inversa: que estiguin de dol a títol personal, si volen, però que institucionalment surtin a donar suport. Vivim en un estat laic, no té cap lògica que la mort d’una figura pública provoqui això”, va criticar Margalida Castell, actual responsable de la llibreria Quart Creixent, en un article publicat per l’ARABalears.

L’Ajuntament de Palma va fer un minut de silenci abans del ple de dijous passat pel mateix motiu, que es va afegir al que ja havia convocat l’Executiu dies abans –va avisar els treballadors amb un correu electrònic perquè s’hi afegissin els que volguessin. A més, Prohens va publicar a Última Hora un article lamentant el decés del pontífex, en què va recordar haver parlat sobre “el paper de la família” i la “maternitat” amb ell. La presidenta, que és catòlica, exhibeix habitualment un crucifix en les seves intervencions públiques. A més, sovint ha reivindicat “l’humanisme cristià” en intervencions assenyalades, com el debat d’investidura i el discurs de Cap d’Any.

Una tendència a l’alça

El desembre de 2024, Prohens va viatjar fins al Vaticà per mantenir una audiència amb el papa Francesc, que li va demanar si “juga amb els seus fills”. Uns mesos abans, al març, una comitiva amb representants del Consell de Mallorca –el president Llorenç Galmés i la consellera insular Aina Roca, entre d’altres– i el batle de Palma, Jaime Martínez, havien fet el mateix viatge, aquesta vegada per commemorar els 450 anys de la mort de santa Catalina Tomàs. Per honorar la santa, a més, la institució insular va aixecar l’estiu passat un arc de triomf –així el va qualificar el Consell– al mig de la Rambla de Palma.

La institució també va anunciar una major inversió en la cavalcada de La Beata, que té lloc a l’octubre, per celebrar l’efemèride. A més, va recuperar el 2023 –després de deu anys– el pessebre vivent a la Misericòrdia, i el 2024 augmentava el pressupost del teatre Principal de Palma amb mig milió, en una aportació extraordinària per, entre d’altres, fer-hi un betlem vivent. A més, durant la Setmana Santa, les banderes de la institució s’han aixecat a mig pal, i s’han tornat a guarnir els balcons després d’anys en què ja no es feia. En el mateix sentit, fonts de l’oposició asseguren que el PP ha fet “molta publicitat” de la restauració del betlem de la Sang. Per la seva banda, l’Ajuntament de Palma va penjar l’octubre de 2023 el quadre de sant Alonso Rodríguez de la façana de Cort –generant crítiques de MÉS– i una imatge de Ramon Llull el novembre del mateix any, que també va rebre el descontentament del PSIB. Els ecosobiranistes denuncien, a més, que s’hagin recuperat les festes de la Mare de Déu de la Salut. “Les institucions són laiques, tal com mana la Constitució que tant enalteixen el PP i Vox”, recorda la regidora de MÉS per Palma Neus Truyol.

L’afinitat entre dirigents del PP i l’Església no és nova, sinó que és una característica dels populars. “Gabriel Cañellas anava a missa a títol individual, i el 31 de desembre, a la festa de l’Estendard, es feien misses”, recorda l’historiador i periodista Miquel Payeras. La implicació de les institucions en la celebració del Corpus Christi de juny també s’ha reforçat sempre que ha governat el PP a Palma: l’any passat, amb la col·locació d’una gran estora de flors davant el Consell i fent passar la processó per Cort. Però malgrat aquesta tendència, Payeras defensa que en legislatures anteriors “no es feia la utilització obscena de la religió que fa la dreta” ara a l’àmbit públic.

Segons fonts de l’Executiu, el motiu de l’exhibició catòlica dels principals governants del PP és, d’una banda, el fet que “el PP no deixa de ser un partit democristià, i això es veu reflectit a l’acció política”. De l’altra, que el catolicisme “és en la identitat pròpia de les Balears, a través de les tradicions i la cultura, i el PP és molt autonomista”. No obstant això, per a Payeras “la utilització de la simbologia i els recursos religiosos a un debat polític és una qüestió tàctica”, que ell atribueix a “la influència de Vox sobre el PP”. L’extrema dreta, que dona estabilitat a l’Executiu i al govern de Palma i governa en coalició amb el PP al Consell, és pròxima a l’Opus Dei. El politòleg Toni Forners hi coincideix: “Hi ha una lluita clara per l’electorat de Vox, que pot decantar majories i la correlació de forces a la dreta”, assegura. “L’electorat de Vox és molt tradicionalista, amb preocupacions culturals i identitàries molt accentuades, i el catolicisme pot ajudar a connectar amb ell”, considera.

L’accent del PP en la religió és més aviat simbòlic, ja que no es tradueix en una línia legislativa emmarcada en el catolicisme. Però segons el politòleg, li “permet connectar amb sectors conservadors i ultraconservadors” que defensin l’“essència nacional, el catolicisme, i la contenció de la postmodernitat”. Segons una enquesta publicada per El Mundo el 23 d’abril passat, un 20,1% dels espanyols es declara catòlic practicant, i un 36,9%, catòlic no practicant. El sondeig apuntava que aquest col·lectiu és una font de vots per als populars. “El PP està integrat per capes liberals, urbanes, que poden ser catòliques, laiques o atees, però així i tot tenen una cosmovisió de l’essència d’un país de tradicions catòliques, que generen cohesió, i creuen que són necessàries per mantenir un ordre”, continua l’expert.

Font de legitimació

Per la seva banda, l’antropòleg i professor de la UIB Alexandre Miquel apunta a la pàtina de legitimitat extra que la religió aporta al poder institucional. “El Govern té dues fonts de poder: els vots i els acords amb Vox”, resumeix. Per a l’antropòleg, “la burgesia de les Illes vincula les celebracions públiques amb actes eucarístics, que són espais de demostració de poder, d’un poder simbòlic que reforça el que és real”. En aquest sentit, apunta a un discurs comú en diferents sectors en l’àmbit europeu. “Passa fins i tot des d’abans que arribàs l’onada d’extrema dreta a Itàlia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia: sempre s’ha parlat dels pares de la Unió Europea, que eren catòlics, i aquest catolicisme construeix una idea d’humanisme cristià”, afegeix.

A l’exhibició religiosa de Prohens s’hi han d’afegir les mostres de suport a Israel i el judaisme que la presidenta va fer en el debat de política general. Un acostament que, per a Forners, té una lectura marcadament ideològica en el context de l’ofensiva genocida contra la franja de Gaza.