El pitjor moment per liderar els socialistes

PalmaUn PSIB en flames. Aquest és el partit que es prepara per a les eleccions de 2027 amb Rosario Sánchez com a nova candidata. El relleu electoral de Francina Armengol es pot llegir en clau amable, de renovació i relleu generacional. El relat habitual quan un partit intenta convertir un canvi obligat en una decisió estratègica.

Però hi ha una altra lectura menys còmoda. Sánchez assumirà el lideratge d’una organització que encara no ha digerit la desfeta del 2023, que no ha fet una catarsi interna i en un context estatal que pesa com una llosa.

L’efecte d’arrossegament del PSOE de Pedro Sánchez ja s’ha deixat sentir a les eleccions de comunitats com Castella i Lleó i Andalusia. I no hi ha gaires elements que facin pensar que les Balears en seran una excepció. Més encara amb una Marga Prohens que ha consolidat la seva situació després de tres anys de govern, malgrat que els problemes estructurals de les Illes –l’habitatge, la turistificació, la pressió sobre tots els àmbits de la vida quotidiana– continuen intactes.

Aquí apareix el dilema de fons del PSIB. Els líders s’han de forjar en la victòria i en la derrota, però no totes les derrotes són iguals, ni totes les etapes són igualment fàcils d’afrontar. La pregunta és si Rosario Sánchez guanyarà projecció després d’assumir el lideratge a les eleccions o si entra en escena massa prest per culminar el seu recorregut polític.

Ara bé, la situació no és només mèrit de la secretària d’Estat de Turisme, sinó també demèrit d’altres dirigents del PSIB.Cap ha suposat una alternativa clara a Armengol. L’expresidenta del Govern és qui ha designat la seva successora al capdavant de la llista autonòmica, perquè, com explica Anna Mascaró a la pàgina anterior, Armengol continuarà controlant el partit. Una posició discutible, perquè no és el mateix pilotar un partit des de les institucions de Madrid que fer-ho en clau estrictament balear, amb tots els condicionants.

Els socialistes han hagut de posar al capdavant algú que assumeixi la responsabilitat d’una derrota abans que es produeixi i el lideratge de Rosario Sánchez es podria cremar per anticipat. Qui quedarà llavors? Iago Negueruela ha passat de promesa política a quedar relegat a l’Ajuntament de Palma i, a més a més, amb el descontentament de part del partit. Amanda Fernández serà el relleu de Catalina Cladera al Consell i figures històriques, com Mercedes Garrido, Pilar Costa i Cosme Bonet, no són precisament un paradigma de renovació política.

Els socialistes hauran d’anar alerta. Formar líders costa molt de temps, però és possible cremar-los en només una campanya electoral. I no s’ha d’oblidar el costum de l’esquerra de cercar cares noves quan hi ha problemes, com si fos una qüestió estètica i no una de fons. Sense un procés de reflexió profunda, és igual qui es presenti al capdavant del PSIB, perquè els problemes de credibilitat dels partits no els arreglen les persones.

De fet, el PP fa temps que hauria d’haver deixat Alberto Núñez Feijóo pel camí si seguís aquesta lògica. La dreta també és conservadora per mantenir els líders que no funcionen i que, si governen, és perquè els altres han perdut i no perquè ells hagin guanyat.

Armengol ha dit que fa una passa al costat per responsabilitat. Però aquesta afirmació se li pot girar en contra, perquè ella també podria haver assumit el final de cicle del PSIB per responsabilitat, per no llançar a la foguera la seva companya de partit. Hauria pogut prendre aquesta decisió abans per responsabilitat, per donar un marge de temps molt més raonable a Rosario Sánchez. Normalment, quan els polítics fan coses per responsabilitat, en el fons les fan per pragmatisme polític.