El penalista mallorquí Antoni Llabrés, un dels juristes que han elaborat la proposta d'amnistia de Sumar

PalmaEl professor de Dret Penal de la UIB i doctor en Dret per la Universitat de València, Antoni Llabrés, ha estat un dels juristes que han elaborat el dictamen per a la proposta d'una llei d'amnistia de Sumar, que s'ha presentat públicament aquest dimarts. El coordinador del grup, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella - la Manxa Nicolás García Rivas, va ser qui va seleccionar els juristes que s'hi havien d'incorporar. A més de Llabrés, hi han treballat el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rafael Rebollo Vargas; el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Jaén, i el professor de Dret Penal de la Universitat de València Javier Mira Benavent.

"El negociador de Sumar, Jaume Asens, ens va fer l'encàrrec aquest estiu per ordre de Yolanda Díaz i hem treballat sense cap intervenció per part de Sumar", ha explicat Llabrés, qui considera que aquest dictamen es fonamenta "en la voluntat política de superar el conflicte". "Quan García Rivas em va demanar si hi podia participar, em vaig sentir honorat", continua el penalista mallorquí. "Era una invitació que no es podia rebutjar", afegeix. Llabrés està segur que aquest dictamen serà "la columna vertebral de la futura llei d'amnistia" i remarca que Junts i el PSOE han estat receptius amb la proposta. A partir d'aquí, "els polítics n'hauran de negociar els matisos, els detalls i les esmenes", diu.

L'informe proposa una amnistia emmarcada entre l'1 de gener de 2013 i el 17 d'agost de 2023. Així, comprendria "tots els actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017", explica Llabrés. A més dels actes de defensa del referèndum, també s'hi inclouen "les reaccions de protesta posteriors contra les decisions governamentals i judicials". Aquest és el cas de les protestes d'octubre de 2019 contra la sentència del Suprem. En aquest temps quedarien amnistiats "tots els actes vinculats a l'assoliment de l'autodeterminació de Catalunya", assenyala el penalista.

A més, també es proposa l'amnistia "per a una part de les actuacions policials susceptibles de ser qualificades de delicte contra l'exercici de drets fonamentals". En aquest cas, hi entrarien les càrregues policials o l'ús desproporcionat de la força. En quedarien exclosos els casos de lesions greus i detencions il·legals, perquè "el dret internacional no permet amnistiar casos de tortura i delictes contra la integritat moral", apunta Llabrés.