Els partits posen la maquinària a punt per encarar un 2019 decisiu

PalmaDiumenge 26 de maig del 2019. És el dia en què es realitzaran les properes eleccions al Parlament Europeu. Previsiblement, les eleccions municipals, als consells insulars i al Parlament de lesIlles Balears tindran lloc la mateixa data, tot i que encara no estan convocades oficialment.

A poc més d’un any per als següents comicis, els partits de les Illes Balears s’apressen per posar a punt les seves maquinàries electorals a fi d’afrontar amb totes les garanties possibles els mesos decisius de precampanya i de campanya electoral.

L’esquerra vol repetir

El quatre partits del Pacte que varen signar els Acords pel Canvi per formar govern després de les darreres eleccions miren de marcar perfil, d’exhibir els seus èxits i de mostrar els que seran els seus candidats. En aquest context, el PSIB té clar que la presidenta actual, Francina Armengol, tornarà a ser la cara visible dels cartells electorals socialistes; però ni MÉS per Mallorca ni Podem tenen definits els seus candidats.

El PSIB ha mostrat una posició sòlida al capdavant del Govern i ha evitat problemes: no ha patit l’espectacle de Xelo Huertas negant-se a abandonar la presidència del Parlament i sent finalment expulsada de Podem, ni la crisi dels contractes que tant ha afeblit MÉS per Mallorca i que va desencadenar la sortida del Govern de MÉS per Menorca.

El conseller de Treball i portaveu dels socialistes illencs, Iago Negueruela, afirma que el partit està “fort i preparat” per encarar aquest any decisiu. A més, destaca que disposen d’un “full de ruta clar” per mantenir el Govern d’esquerres i que la presidenta actual, Francina Armengol, és “el seu actiu principal”.

A més, el PSIB està duent a terme la campanya ‘Treballam pel que importa’, que consisteix a anar fent diferents reunions i trobades obertes arreu del territori per explicar les polítiques progressistes que el Govern ha duit a terme. Això, segons Negueruela, forma part d’una estratègia per “mantenir el partit actiu” a pesar que s’estiguin dedicant molts d’esforços i quadres a governar. També amb vista al 2019, Armengol està redoblant la bona feina de comunicació i xarxes socials que ha estat fent tota la legislatura. La portaveu parlamentària del Partit Popular, Marga Prohens, ha criticat aquesta setmana “l’oficina de propaganda personal” de la presidenta, en una referència a l’ús que es fa dels perfils a les xarxes socials del Govern de les Illes Balears.

Armengol és l’única candidata clara dels socialistes, ja que els estatuts del PSIB obliguen que la presidenta del Govern repeteixi com a número 1 al Parlament. Al Consell de Mallorca i a Cort, en canvi, és MÉS qui encapçala el govern i les primàries hauran de decidir si els dos màxims responsables de les federacions socialistes mallorquina i palmesana, Mercedes Garrido i José Hila, són els dos candidats. En qualsevol cas, el PSIB encara no té calendari de primàries i no es duran a terme fins passat l’estiu.

El soci de govern dels socialistes, MÉS per Mallorca, va encetar oficialment divendres un primer procés de primàries que s’allargarà fins al 9 de juny. Els votants del partit ecosobiranista hauran d’elegir previsiblement entre només dos candidats per optar a ocupar el Consolat de Mar, tot i que el termini per presentar candidatures no està tancat. Són l’actual president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago.

MÉS va realitzar fa poc el seu congrés al Teatre de Lloseta i està posant també la maquinària a punt. Tant aquesta assemblea com el relleu de Biel Barceló al capdavant de la Conselleria de Turisme han servit als ecosobiranistes per reforçar-se internament i per incorporar més personal de comunicació.

L’assemblea de MÉS per Mallorca va elegir divendres un model de primàries que, si no hi ha novetats, permetrà que els candidats perdedors siguin el número dos dels guanyadors, de manera que l’enfrontament entre diferents corrents del partit segurament disminuirà amb vista a centrar els esforços a preparar la formació per a les eleccions. Igualment, el congrés va elegir una executiva de consens, amb presència de tots els sectors i un doble lideratge, repartit entre Bel Busquets i Guillem Balboa. Precisament ells dos, els nous coordinadors generals de la formació, s’enfrontaran per encapçalar la candidatura al Consell de Mallorca, mentre que ja és pràcticament segur que l’actual batle de Palma, Toni Noguera, tornarà a repetir com a candidat a Cort.

En aquest esforç per marcar perfil i millorar la comuniació, MÉS va organitzar el 13 d’abril un acte estrictament de partit al cementeri de Son Coletes, a Manacor, per reivindicar la seva tasca en favor de la memòria històrica.

Els socis menorquins de MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, aspiren a mantenir els tres representants al Parlament balear i tornar a tenir grup propi, segons el seu portaveu, Nel Martí. El procés de primàries dels menorquinistes no està tan avançat com el de MÉS per Mallorca i els seus dos caps de cartell a les eleccions passades -el mateix Nel Martí i l’expresidenta del Consell de Menorca, Maite Salord- encara no saben si voldran repetir o si deixaran pas a altres candidats.

Podem, per part seva, no ha encetat els seus processos de primàries a les comunitats autònomes que faran eleccions el 2019. L’excepció és Madrid, on la dimissió de Cifuentes ha accelerat la necessitat de trobar un candidat i, si no hi ha res de nou, les primàries morades proclamaran Íñigo Errejón. Els dos portaveus de la formació a les Illes Balears, Alberto Jarabo i Laura Camargo, ja han dit que no seran candidats, encara que probablement continuaran vinculats al grup parlamentari o al partit. Qui sona com a cap de cartell, i ell mateix no descarta ser-ho, és el diputat al Congrés per les Balears, l’exjutge Juan Pedro Yllanes.

Precisament la designació d’Yllanes com a candidat per a les eleccions autonòmiques podria suposar una important oportunitat per als socis de Podem en els darrers comicis espanyols, MÉS per Mallorca. La renúncia d’Yllanes al seu escó faria que Antoni Verger es convertís en el primer diputat sobiranista de les Illes Balears i posaria MÉS a jugar a la lliga dels partits estatals.

Els darrers mesos, Podem ha moderat les seves crítiques al Govern del PSIB i MÉS i està intentant treure profit d’algunes de les polítiques que impulsa l’Executiu. Alguns càrrecs del partit admeten que, si poden, entraran gestionar també el Govern balear. A més, les mencions a algunes de les mesures preses tant per l’Executiu autonòmic com pels equips de govern de Cort i els consells insulars -que Podem sí que governa i gestiona- han servit diverses vegades als líders estatals per treure pit de la feina feta.

Competició o ‘UTE’ de la dreta

A la bancada dreta del Parlament, el PP pensa a tornar al govern després de la derrota històrica del 2015 i Ciutadans vol aprofitar el vent favorable que impulsa el partit taronja a tot l’Estat per créixer a les Illes.

El secretari general dels conservadors, Toni Fuster, afirma que aquest darrer any, després del seu darrer congrés, “han posat el partit a velocitat de creuer” i que estan “en plenes condicions d’afrontar uns comicis amb les màximes garanties d’èxit”.

Oficialment, el partit tanca files amb el seu president, Biel Company, tot i que el previsible candidat no exerceix de portaveu del seu grup al Parlament. De fet, qui fa aquesta funció és Marga Prohens, que és ben vista per la direcció estatal i va tenir un paper important en la darrera convenció del partit a Sevilla. Les darreres setmanes també s’ha comentat que l’actual delegada del govern a les Illes Balears, Maria Salom, podria ser una candidata viable. Tot i que que Salom manté un perfil actiu i d’oposició constant a Francina Armengol, el Partit Popular és poc donat a sortir del guió i la candidatura de Salom sembla més aviat improbable. En qualsevol cas, Madrid hi tindrà la darrera paraula.

El soci més viable del Partit Popular, Ciutadans, està en un moment frenètic d’expansió i creixement. El seu líder, Xavier Pericay, estaria disposat a repetir, però encara no és segur i també dependrà d’allò que digui la direcció estatal del partit, comandada per Albert Rivera.

La crisi catalana i l’auge a escala estatal han impulsat aquest partit, que creix a un ritme d’una desena de militants cada setmana i que s’està començant a estendre per totes les illes i per alguns pobles de la Part Forana de Mallorca.

Una de les obsessions del partit taronja és la d’estar preparats per governar en cas que l’aritmètica ho permeti. En aquest sentit, un dels fitxatges que podria fer Ciutadans és l’exconseller socialista Joan Mesquida, que s’ha donat de baixa pel PSIB però ha manfiestat la seva voluntat de mantenir-se en política. El portaveu parlamentari de Ciutadans, Xavi Pericay, va obrir-li aquesta setmana les portes amb un comentari durant una roda de premsa al Parlament.

El Partit Popular i Ciutadans estan en una situació de pugna constant i competeixen per un electorat semblant. Tanmateix, el portaveu de MÉS al Parlament, Josep Ferrà, va definir la relació del PP i Ciutadans com una UTE, una Unió Temporal d’Empreses. És a dir, una comunió d’interessos: competeixen, però allò més probable és que es necessitin.

El Pi, decisiu?

Els regionalistes de centredreta d’El Pi, liderats per Jaume Font, no s’alineen clarament amb cap dels dos grans blocs formats pels partits de l’esquerra, per una banda, i pel PP i Ciutadans, per l’altra.

El lideratge de Font està ben consolidat i les úniques incògnites són qui farà de cap de cartell a les altres institucions, com ara Cort i el Consell de Mallorca. A més, El Pi manifesta sempre una clara vocació ‘balearista’, però té poca presència fora de Mallorca i és improbable que aconsegueixi representació als consells d’Eivissa o de Menorca. Tot i això, el partit està renovant els seus comitès locals i intentarà fer del seu arrelament territorial la recepta per repetir o millorar els bons resultats del 2015.

El Pi sap que els seus diputats poden ser decisius en el cas que l’esquerra perdi suports però el PP i Ciutadans no sumin majoria absoluta. En aquesta hipòtesi, els regionalistes podrien decantar la balança cap a una banda o cap a l’altra. A priori, els principis d’El Pi són difícilment compatibles tant amb Podem com amb Ciutadans, i serà molt complicat que uns o altres no siguin imprescindibles per formar govern.