Palma com a símptoma

PalmaMentre el Parlament començava a tramitar la reforma de la Llei de capitalitat de Palma, un centenar de persones ja havien rebut l’ordre d’abandonar l’antiga presó sense saber on viuran quan acabi el procés judicial. Aquesta imatge resumeix el moment polític que travessen les Balears. La capital que el batle Jaime Martínez reivindica com a motor econòmic i institucional de les Illes és també l’escenari on es concentren moltes de les tensions que han marcat la tornada del PP a les principals institucions: la crisi de l’habitatge, la saturació turística, la pressió demogràfica causada per la necessitat de mà d'obra del model econòmic turístic, la fragilitat dels serveis públics i un discurs cada vegada més obsessionat amb els migrants pobres.

Cinc dies. Aquest és el termini que va donar el batle a les 101 persones que encara viuen a l'antiga presó per sortir-ne abans que Cort recorri a la via judicial per desnonar-les. Martínez no ha aturat de fer declaracions per justificar que n'han de sortir, però no ha trobat arguments convincents quan se li ha recordat que la majoria d'aquestes persones quedaran al carrer. En una entrevista radiofònica havia assegurat que viure en un espai tan degradat com aquest és "una decisió personal i no una qüestió de vulnerabilitat". En roda de premsa va advertir que l'accés als serveis socials és voluntari i va insinuar que hi havia persones que havien rebutjat aquesta ajuda. Posteriorment, però, va admetre que els immigrants en situació irregular no hi poden accedir, després d’haver afirmat que el 70% dels residents de l’antiga presó es troben en aquesta situació. Un relat ple de contradiccions que no respon a les preguntes centrals: què passarà amb aquestes persones un cop en surtin, i si l’actuació de Cort es pot sostenir en termes humanitaris.

Si Isabel Díaz Ayuso va assegurar en el seu moment que “Madrid és Espanya”, el batle de Palma no va fer curt durant el debat parlamentari de la reforma de la Llei de capitalitat, que, si culmina com ell espera, aportarà 30 milions d’euros més a les arques municipals. “Palma és el gran centre generador de l’activitat econòmica, cultural, tecnològica i científica”; “una destinació turística nacional i internacional de referència”; “Palma no és només la capital… és també la capital política, econòmica, cultural i social”; “exercir la capitalitat exigeix lideratge, planificació, estabilitat institucional i visió estratègica”; “quan Palma prospera, també ho fan Mallorca i les Balears”, va dir el batle. La llàstima és que, en aquest relat, Palma desapareix com a ciutat concreta: la de l’antiga presó de la qual un centenar de persones espera el desnonament; la dels assentaments de barraques i autocaravanes que ara reben multes; la dels barris com Son Gotleu, marcats per la precarietat i la tensió social; la d’un transport públic saturat en temporada alta i d’un centre convertit en extensió del negoci turístic; la d’habitatges que ja no són per a la gent que hi viu tot l’any; la d’un comerç tradicional que retrocedeix mentre el carrer esdevé espai d’oci. Palma no té l'exclusiva dels problemes de les Illes, és cert, però els exemplifica de manera clara.

Les mesures fantasma

Com que hem desestacionalitzat sense saber ben bé com —mentre encara s’esperen mesures més enllà dels anuncis—, la saturació turística torna a ocupar un lloc central en el debat polític, amb un conseller de Turisme que fa mesos que celebra haver canviat el nom del decret de turisme d’excessos pel de turisme responsable. Jaume Bauzà va fer un anunci contundent en una de les seves intervencions, quan va assegurar que continuarà "fent de la nostra destinació el millor lloc del món per visitar". Com si fessin falta encara més visitants. Ara bé, cal ser justos, perquè, llavors, Bauzà va dir que també s'esforçarà perquè les Illes siguin el millor lloc del món "per viure-hi". El que no va explicar és com combinarà aquests dos aspectes, tan difícils de mesclar. Potser ho fa de la mateixa manera que ha desestacionalitzat: sense saber ben bé com.

Si parlam del Parlament, cal remarcar que el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, continua treballant de valent una setmana més: "Ens vàrem posar a fer feina, no vàrem mirar cap a un altre costat"; "criticar és molt fàcil, el que és complicat és proposar alguna cosa"; "hem estat nosaltres qui ens hem posat a treballar"; "no deixam d'apostar per l'habitatge públic"; "la crítica és el refugi d'aquells que no tenen el valor de construir". En definitiva, a Mateo no li va agradar gaire que li recordassin que el batle d'Eivissa, Rafael Triguero, és sospitós d'haver comès irregularitats per reconvertir un local en un habitatge a preu limitat a Can Misses. Potser la crítica és el refugi d'aquells que no tenen el valor de reconvertir.

El joc de las cadires

Pel que fa al Consell de Mallorca, el vicepresident Pedro Bestard i el president Llorenç Galmés varen afrontar el primer ple de la institució insular després que esclatàs l'escàndol sobre l'ús privat que Bestard fa dels cotxes del seu departament. Més enllà de les exigències de l'esquerra perquè Galmés el cessi i del president intentant aguantar les pressions fins que arribin els informes que ha encarregat, va cridar l'atenció com el president i el vicepresident varen dur a terme la seva versió del joc de les cadires.

Durant el ple pràcticament no varen coincidir: quan hi era un, l’altre marxava, i així successivament fins al final de la sessió. L'estona que Bestard va passar tot sol va tenir dificultats fins i tot per saber què havia de fer. Tampoc no ajudava el fet que gairebé no aixecàs el cap del mòbil durant les cinc hores de debat. Si no va acabar amb mal de coll, és un miracle.