Aniversari de la Constitució
Política06/12/2023

Onze anys fent mans i mànigues per evitar que la Constitució surti malparada a les enquestes

El CIS va deixar de preguntar pel nivell de satisfacció quan els insatisfets van començar a ser majoria

BarcelonaEn les últimes setmanes ens hem fet un fart de sentir que representants institucionals juraven o prometien "complir i fer complir" la Constitució del 1978. Ho va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el 17 de novembre, i uns dies després tots els seus ministres, quan encara no havia passat ni un mes des que fes el seu jurament la princesa Elionor. La carta magna fa 45 anys aquest 6 de desembre i tot i ser un d'aquells números rodons que agraden als estadístics, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no té cap intenció de recuperar la pregunta que va deixar de fer ara ja fa 11 anys: "¿Fins a quin punt està vostè satisfet amb la Constitució?". És un cas força similar al de la monarquia, per la qual el CIS no pregunta des del 2015. Mentre els resultats van ser positius, els baròmetres del CIS no es van oblidar de la Constitució. Però tot va canviar el novembre del 2012.

¿Fins a quin punt està vostè satisfet amb la Constitució?

Des de l'any 1987 es preguntava regularment pel nivell de satisfacció dels ciutadans amb la Constitució i, tot i que el marge s'havia anat reduint, sempre havien estat majoria els satisfets. Però aquell novembre només el 37,4% dels espanyols renovaven la confiança en la carta magna i més del 51% se'n sentien desvinculats. Molt lluny per exemple del nivell de satisfacció del 1998, però també del 1989, quan havia vorejat el 70%. Durant la primera dècada dels 2000, el percentatge ja s'havia reduït fins a poc més del 50% i el 2010 baixava de la meitat, però encara per sobre del 39% que no estaven satisfets. La sèrie històrica d'aquesta pregunta es va acabar en el precís moment en què la Constitució va deixar de convèncer la majoria.

Cargando
No hay anuncios

Per votants, el 2012 hi havia majoria de poc o gens satisfets en els de gairebé totes les formacions polítiques: un 71,7% entre els de CiU, un 64,7% entre els d'Esquerra Unida i un 47,7% entre els del PSOE, que estaven més dividits que els altres. Els únics que encara se sentien lleugerament més satisfets eren els del PP, amb un 46,1% vers el 43,4% que no ho estaven. El Procés tot just havia començat i encara no s'havia plantejat el desafiament a la Constitució que anys després farien els partits independentistes.

Quan a l'actual president del CIS, José Félix Tezanos, li pregunten per què la monarquia ja no forma part de les seves enquestes, sempre apunta el mateix: "No apareix entre els principals problemes dels espanyols" i "la funció del CIS no és crear problemes on no n'hi ha". Els mateixos arguments li poden servir per justificar per què oblida la Constitució en els seus estudis –fa uns anys fins i tot hi havia enquestes específiques centrades en la Constitució i tampoc era un dels tres principals problemes per als espanyols–. És cert que es va deixar de preguntar per la monarquia i també per la Constitució abans que ell accedís a l'organisme, però també que ell no ha recuperat la tradició.

Retorçant les peguntes

Hi ha, però, una diferència entre monarquia i Constitució. El CIS ha deixat de fer la pregunta principal en tots dos casos, però almenys en el segon en va recuperar una de secundària ara fa cinc anys. "¿Creu vostè que seria necessari reformar o modificar la Constitució de 1978?" Gairebé el 70% dels enquestats van respondre que sí. La pregunta no assumeix un nivell de satisfacció baix, però dona pistes del suport a la carta magna, especialment quan el 63% opinaven que calia una reforma "important" o "gairebé total" del text constitucional.

Cargando
No hay anuncios
Creu vostè que seria necessari reformar o modificar la Constitució del 1978?

En demoscòpia, la formulació de les preguntes és clau per condicionar les respostes, i el 2018, Tezanos va decidir provar una nova manera de preguntar per la satisfacció dels espanyols respecte a la Constitució. "Aquest desembre es compliran quaranta anys des que vam aprovar l'actual Constitució. En general, ¿està vostè satisfet amb la manera com ens han anat les coses amb aquesta Constitució?" El 47% van respondre que sí i el 28% que no (un 18% van optar per dir que les coses havien anat "regular" i la resta no van respondre la pregunta). L'any passat, a més, es va preguntar per la confiança dels espanyols en les seves institucions. Confrontant-la amb la Justícia, el Congrés, els mitjans de comunicació, el govern espanyol o els sindicats, la Constitució va ser la que va sortir més ben parada.

La desvinculació dels catalans

Les constitucions estan fetes per perdurar en el temps, independentment del suport que tenen en un moment concret –avui, per exemple, el 75% de la població no va poder votar el 1978–, però el cas de l'espanyola és especialment significatiu. No pels anys que porta en vigor –n'hi ha de molt més antigues– sinó per la incapacitat política per introduir-hi reformes. Actualment, només la de Romania, que és del 1991, s'ha modificat menys que l'espanyola d'entre totes les europees. Quan el CIS preguntava per quins canvis voldrien introduir-hi els espanyols la majoria pensaven en millorar la coordinació en sanitat i educació entre el govern espanyol i els autonòmics; incrementar la transparència i el control de l'activitat política o millorar la protecció dels drets socials.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha territoris on es fa més evident la desvinculació dels seus ciutadans vers la Constitució. Catalunya és un exemple paradigmàtic i tenim dades ben recents recollides pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que ho expliquen.

Si avui es tornés a fer un referèndum per ratificar l’actual Constitució espanyola, vostè...
Cargando
No hay anuncios

Només el 21% dels catalans diuen que votarien a favor en cas que avui es fes un referèndum sobre la Constitució del 1978. Exactament el doble, el 42%, hi votaria en contra. Si netegem les dades per excloure els que no anirien a votar i els vots nuls –que en cas dels referèndums a més dels nuls també se sumen els blancs–, el resultat del referèndum seria d'un 60-30 en contra del text constitucional, amb un 10% d'indecisos, que no serien determinants per decantar la balança. Un contrast evident amb els resultats de la consulta del 1978, quan els catalans van abraçar el nou règim que acabava amb la dictadura amb el 91% de vots a favor, sis punts per sobre de la mitjana estatal.

Tant Pedro Sánchez com en el seu dia José Luis Rodríguez Zapatero van posar sobre la taula una possible reforma constitucional, que el PSOE ja ha oblidat per la via dels fets: no té ni majoria per fer-la possible ni tampoc un projecte que generi consens social per tirar-la endavant.