Crisi de la monarquia
Política18/07/2023

Corinna demana a Joan Carles 146 milions d'euros per assetjament

Una vista preliminar de quatre dies ha de decidir si es pot jutjar l'exmonarca al Regne Unit per presumptes delictes comesos fora del territori britànic

LondresCorinna zu Sayn-Wittgenstein, una de les examants de Joan Carles I, li demana una indemnització de 146 milions d'euros (126 milions de lliures) per presumpte assetjament, amenaces i el desprestigi públic causat, ha revelat aquest dimarts un dels advocats de l'emèrit, Adam Wolanski, en la primera de les quatre sessions per dirimir qüestions preliminars sobre la demanda que la comissionista de la jet set va presentar contra l'excap de l'Estat el desembre del 2020 davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. Aquesta és la dada més rellevant del nou capítol del serial judicial que enfronta l'exparella i que ha tret els colors a la família reial espanyola, al punt de mira també pels molts negocis irregulars de l'exmonarca.

A banda d'aquesta dada, el jutjat número 13 de la secció civil del Tribunal, que presideix la jutgessa Collin Rice, ha d'avaluar fins divendres si els fets denunciats per l'empresària alemanya són punibles al Regne Unit, tenint en compte que s'haurien comès fora del territori britànic i que els dos implicats no són nacionals del país. El mateix tribunal també ha de determinar si la forma en què se li va comunicar la demanda a Joan Carles, per WhatsApp, és acceptable en termes legals. La defensa de Joan Carles ha emfasitzat avui que el seu client no va intimidar mai Zu Sayn-Wittgenstein i ha demanat que es desestimi la totalitat del procés.

Cargando
No hay anuncios

El cas de Corinna va patir un seriós revés el desembre de l'any passat, quan el Tribunal d'Apel·lació va determinar que l'excap de l'estat espanyol gaudia d'immunitat per als fets denunciats abans de la seva abdicació, el juny del 2014. La demanda de Corinna inclou presumptes delictes tant per part de Joan Carles com dels seus enviats –del CNI, entre d'altres–, que s'haurien allargat entre el 2012 i el 2020.

És sobre els fets a partir de la renúncia al tron que el tribunal s'haurà de pronunciar. Però el cert és que les denúncies a partir del 2015 són més aviat molt vagues i difícils de demostrar. Per exemple, a la denúncia de Corinna es llegeix que "des de principis del 2015, la demandant al·lega que el demandat va difondre arguments difamatoris sobre ella i també va subministrar, o va fer que se'ls proporcionés, informació falsa als mitjans de comunicació amb la intenció que s'hagués de publicar i danyar la reputació de la demandant".

Cargando
No hay anuncios

El rei emèrit arriba a aquesta renovada entrega del serial amb un nou equip jurídic per defensar els seus interessos. Es tracta de la firma Velitor Law, de què forma part Wolanski. El nou equip legal, que al comunicar la quantia que reclama Corinna ha començat una agressiva estratègia de defensa, almenys des del punt de vista de les relacions públiques i la imatge que vol oferir de l'examant –fins ara dominadora del relat, en part gràcies als seus podcasts–, reemplaça el bufet Carter-Ruck. Aquest va ser el despatx que va aconseguir el dictamen d'immunitat esmentat i que deixava fora de la causa algunes de les presumptes accions més perjudicials per a l'exmonarca, com ara les referides a les suposades maniobres d'assetjament i espionatge dirigides per l'excap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán.

La defensa ha posat en joc un altre element d'atac quan ha revelat que, abans de presentar la demanda, Corinna va intentar aconseguir algun tipus d'acord extrajudicial amb Joan Carles. El seu advocat ha afirmat que, amb aquest contacte, la dona va voler "subornar" i "amenaçar" l'emèrit. Presumptament, Corinna estava disposada a explicar els ets i uts de la seva relació, ha dit, a més d'altres detalls sobre l'exrei que, al cap i a la fi, l'examant sí que ha anat fent públics. No es preveu cap resolució del tribunal fins després de l'estiu.