Esteve Sureda: “No trob incoherent ser de Vox i tenir una dona immigrant”

ManacorEl portaveu de Vox a Manacor, Esteve Sureda (Manacor, 1977), va sortir fa uns dies al carrer acompanyat del president del Parlament, Gabriel Le Senne, en un recorregut que la formació presenta com una alerta sobre la “preocupant islamització” del municipi. Amb un to gairebé de safari urbà, van recórrer els carrers de la capital del Llevant per “albirar” una realitat que la ultradreta considera amenaçadora.

Tot i que Manacor i la resta de municipis illencs es caracteritzen per la convivència, Vox aposta per presentar un conflicte i una suposada pèrdua d’identitat, basant la seva estratègia en la desconfiança i la por.

L’ARA Balears ha conversat amb Esteve Sureda per abordar un plantejament polític que assenyala i responsabilitza els immigrants del que ells consideren una amenaça cultural i social.

El seu segon llinatge és Sunyer? Com l'hi escric?

— Amb ñ d’España.

Ara que ja estam a la segona part de legislatura municipal. Com valorau el pacte d’esquerres a Manacor?

— Pens que Més-Esquerra i AIPC no han vist que no podien governar en minoria i han hagut de menester el PSOE, que abans li posava les coses difícils des de l’oposició, però que ara li fa el joc. Els socialistes, ara que són de dins, han baratat molt el seu discurs.

Ha estat una unió pensant més en l’urbanisme, per agilitar-lo pot ser?

— M’estranyaria molt que poguessin canviar en dos anys el que no han pogut durant els sis anteriors. Aquí he de dir que no crec que la major part de culpa sigui dels polítics, sinó d’uns funcionaris massa acomodats al seu lloc de feina. No pot ser que un ciutadà hagi d’estar un any per fer una cotxeria o tres per fer una casa; perquè quan arriba el moment ja no té ni la il·lusió ni els doblers. Falta agilitat. Els tècnics comanden i poden fer trabucar un Ajuntament perfectament.

Tornam a ser ‘Manaclot’?

— En 20 dies hauran tapat els clots més grossos, feis-me cas. Hi ha romanents suficients per compondre allò més gros i les camades de foravila. Simplement perquè ja entram en període preelectoral. Així i tot, encara que sigui per propaganda, benvingut sigui.

Posen la immigració com l’enemic principal de Manacor. Com és?

— Hi ha de tot, hi ha gent integrada i que cotitza. Però també hi ha una immigració incontrolada. Al municipi hi ha entre un 13 i un 15% d’immigrants, i això no és sostenible en el temps. El problema és que aviat el que és nostre ni existirà, els nostres negociets de tota la vida tancaran. Tenen més facilitat per muntar un negoci. Hem de jugar tots amb les mateixes normes o això no anirà bé. Paguen menys impostos i els deixen fer coses que a la nostra gent no deixarien.

Us sap greu que us ho demanin?

— Estic cansat que m’hi posin en contra. La religió, l’islam, és un factor en contra de la integració, no les persones o les nacionalitats en si mateixes... Els altres respecten més el que és nostre. Els guetos els formen els marroquins.

Els altres qui són?

— El que tenen una cultura més pròxima a la nostra i que intenten integrar-se amb normalitat.

Per quin motiu va venir el president del Parlament, Gabriel Le Senne, fa uns dies a Manacor?

— El partit sempre escolta el que hem de dir a escala municipal. És a dir, quan un regidor d’un Ajuntament cada 15 dies transmet una problemàtica important, des de Palma se cerca una estratègia per poder denunciar-ho o comunicar-ho a xarxes.

Estau d’acord que el vídeo por ser islamofòbic?

— No ho crec. El que ho digui està enganat. Estic totalment d’acord amb el vídeo i en el que s’hi planteja.

Hi ha línies vermelles del partit que heu de creure?

— A tot Espanya, no només aquí. L’idioma, el mallorquí, ha estat un dels conflictes grans amb la direcció… això sí que és cert. Ells entenen que tota la comunicació ha de ser en castellà, però han de veure que no podem llevar el mallorquí del nostre discurs, perquè forma part de la nostra cultura i manera de ser… i perquè és un element que ens diferencia del català que ens volen imposar.

Perquè no és el mateix…

— Mai defensaré el català… el mallorquí sempre! Moltes vegades ens costa defensar el que és nostre. Defensam les mocions en castellà perquè el missatge puguin arribar a tothom; després les intervencions ja són en mallorquí. Sense cap problema.

Per cert, i què és 'el que és nostre’?

— Les teles de llengües, els senallons o les palmes. Les nostres tradicions. Per exemple, la festa de Sant Antoni ha anat a més, però les Beneïdes i el patró, a menys. Les tradicions es perden, com es perd prendre la fresca defora i tantes altres coses.

El feminisme és una altra línia?

— Hi ha violència per les dues bandes. És el que l’esquerra no volen entendre. Són iguals les protestes i les mocions que aprovin, que continuaran maltractant i matant dones. Si jo sabés que aprovant una moció o penjant una bandera al balcó de l’Ajuntament l’endemà no hi hauria més víctimes, em botaria qualsevol línia vermella, cregui’m. No hi tindria cap inconvenient.

Sent el suport del partit?

— El sent al 100%. Lliçons de cultura i mallorquinisme que em fan mal però que desmuntarem.

Tornant al tema migratori. Se us sol retreure que la vostra dona és immigrant.

— La meva dona és immigrant i els meus fills són híbrids [somriu]. Em sap greu que per això em diguin que ja no puc defensar el que pens. Com us deia, la immigració, si ve legalment i a fer feina, no hi tenc cap tipus de problema. Mentre les obligacions siguin per a tots les mateixes. La crítica sempre ve d’allà mateix. S’apoderen d’un discurs i d’uns símbols…

Què voleu dir?

— Som el primer que defens Espanya a matar. Hauria de poder dur una bandera espanyola als plens i que no passàs res… l’he de poder dur perquè és la meva vida i la meva pàtria… i perquè és la nostra.

La de tots?

— Primer són els d’aquí i després els altres. Si anam en vaixell i s’està enfonsant, a qui salvaríeu primer? A la vostra família o a una d'externa? És evident que primer als vostres i després ja començaria a salvar els altres si pogués. Les ajudes el que fan és crear un efecte crida. S’està premiant un país de ganduls i delinqüents.

Fa poc va dir que si vós governàssiu eliminaríeu l’Escola de Mallorquí.

— Mirau, l’Escola de Mallorquí és una secta, així de clar us ho dic. En realitat, darrere el nom hi ha una escola catalanitzada i adoctrinant. Abans de Franco ja existia i no passava res. Voldria tornar a aquest primer model. No la llevaria, però en canviaria el sistema. És un adoctrinament disfressat. Barataria els directors de l’orquestra.

Però hi ha d’haver unes normes en l’escriptura… no hi estau d’acord?

— Hi estic d’acord, però hi ha paraules, expressions o l’article salat que s’han de poder escriure i ensenyar amb normalitat. És com la victimització de la guerra. Vivim molt del passat. Hem d’aprendre més a viure en el present i cap al futur. No en tenim cap culpa que els nostres padrins estiguessin enfrontats… és vergonyós que encara estem en aquestes. Com passa amb la llengua.

Què és el que més us ha decebut de la política?

— Sobretot una qüestió i és que les coses no es poden canviar d’avui per demà, que els tràmits duren massa i són desesperants. En això estic d’acord amb el que deia Manuela Carmena. Hem de fer una política més directa i no tant de finestreta. I en part ho hem creat els mateixos polítics.

Ara no m’esperava aquesta referència política.

— Ja ho veis. Per mi, Mateu Puigrós, que va ser batle de Sant Llorenç durant tants d’anys, és un referent també. Perquè donava solucions ràpides per al poble. No és lògic que per baratar una bombeta o pegar una palada d’asfalt a un clot hàgim de fer un tràmit.

Continuareu?

— Si tenc les forces suficients, sí… però no tot depèn de mi.

Us han insultat mai pel carrer o més aviat us donen suport?

— Tots els regidors de l’Ajuntament de Manacor feim molta feina. Cregui’m que l’hora no ens surt ni a 0,1 cèntims… i tot i això continuam estant mal vists. Però contestant: pel carrer no m’han insultat mai, tot al contrari.

Pactareu amb el PP a les pròximes municipals si els números surten?

— No sé si els haurem de menester. En tot cas nosaltres no tenim cap problema, crec que en tenen més ells amb nosaltres. Arribat el cas no serà gens bo de fer… em preocupa que el PP no faci la feina i que els números no donin.

Notau que els joves cada cop són més de dretes?

— Pens que avui dia no troben una oportunitat en el sistema, que constantment els demostra que no els dona l'oportunitat ni de llogar una casa on viure. No és perquè la dreta en si els agradi més, sinó perquè s’han adonat que és necessari un canvi. I l’esquerra no ho sap veure. Si el poble funcionàs, a mi ja em van bé sardanes o castellers… però fins que això no passi primer has de tenir cura del que és teu.

Portocristo independent?

— No hi estic d’acord. La gent de Manacor i Portocristo és la mateixa, uns viuen a una part, però també tenen casa a l’altra, fan feina a un poble i a l'altre, els negocis són els mateixos. Portocristo necessita un bon delegat que en tingui cura i llevar la Junta de Districte que només serveix per perdre el temps. Crec en la unió, no en la separació de ciutadans.

Quines serien les vostres primeres mesures si fos batle?

— Arreglar com és degut tots els carrers i camins de foravila. I si els serveis bàsics no funcionen, que passin a ser administrats per l’Ajuntament.

I com treim defora els immigrants irregulars que ja hi són?

— Els que hi ha es podrien legalitzar… però no en podem admetre més. Els podem donar facilitats de feina, però insistesc, ni ajudes ni privilegis que nosaltres no tenim.