Marga Prohens: “No estic d’acord amb Vox, MÉS ni el PSIB sobre llengua”

PalmaMarga Prohens (Campos, 1982) arriba a l’equador d’una legislatura convulsa en què s’ha vist forçada a cedir davant Vox i assumir la realitat de la massificació turística i la manca d’habitatge. Després d’un esprint legislatiu, la reestructuració del Govern marca l’inici del compte enrere cap a les eleccions del 2027.

El canvi d’etapa és evident: us aferrau més a Vox, com denuncia l’esquerra?

— Això és una falsedat constant que l’esquerra necessita per tapar la situació de corrupció institucionalitzada que té a la Península. Té un recorregut molt curt. Que titllin Sandra Fernández [nova consellera de Famílies i Afers Socials] d’extrema dreta... És la consellera que va dur la concertació social a les Illes. Que titllin de radical Antònia Maria Estarellas [vicepresidenta segona i consellera de Presidència] és intentar embullar: és una dona moderada, amb molta capacitat de diàleg. O Catatalina Cabrer [consellera de Treball], quan els mateixos sindicats han sortit a felicitar-nos pel nomenament, perquè ha estat artífex de la resolució de diferents conflictes laborals. Es confonen amb el que ells voldrien, un Govern escorat. Però mai no ho ha estat: és un Govern de centralitat. Això sí, de canvi. Si es pensen que per sortir darrere dues pancartes i pegar-me quatre crits trairé els meus votants o el meu programa, no ho faré.

A què es deu el nomenament d’un policia nacional [Manuel Pavón] com a nou responsable d’Immigració?

— Necessitàvem un perfil tècnic, que conegui els reptes de la integració de la immigració regular. Si algú ho coneix és Manuel Pavón, fins ara portaveu de la plataforma Insularitat Digna, que sempre ha reivindicat una major dotació a estrangeria. També donam una imatge de seguretat: és una persona calmada, però que coneix la realitat de la manca d’efectius policials tant per donar seguretat a la ciutadania com per atendre l’arribada massiva d’immigració irregular a les nostres costes. No tenim competències sobre aquest fenomen, però sí molt a dir. Ja no és que no ens escoltin des del govern d’Espanya, sinó que ens insulten quan neguen que existeixi aquest problema. Volem una persona que conegui la problemàtica de primera mà, amb objectivitat.

Heu tret la direcció general de la Conselleria de Famílies i Afers Socials. La gestió de la immigració ha motivat la reestructuració del departament?

— Quan fas una reestructuració de tot el Govern canvies moltes coses. S’ha dit que aquest canvi era una exigència de Vox: ho vull desmentir categòricament.

Per què vàreu destituir la consellera, Catalina Cirer?

— No ha estat una destitució, sinó una sortida pactada. Els motius queden entre nosaltres dues. Ho vaig fer amb molta pena, perquè li tenc una estima absoluta. Li vaig demanar un esforç, que m’ajudàs a posar ordre a la conselleria. Li he d'agrair aquests dos anys.

Compliu dos anys de mandat. Quin ha estat el moment més difícil?

— Quan vaig haver de retirar els pressupostos. Quan fa mesos que negocies, parles a diferents nivells la llei més important de qualsevol govern, i passen dues coses. Primer, l’estratègia nacional de Vox, que no depèn de mi i implica deixar sense pressuposts totes les comunitats governades pel PP en minoria. Després se li suma una negociació, imagín que moguda per aquesta estratègia, enrocada en temes en els quals ni puc ni vull cedir. Línies vermelles que no podia tocar. Per tant, no es donaven les circumstàncies perquè seguís la negociació. No deixa de ser un fracàs: puntual, que després hem pogut resoldre. Però desembre va ser un mes dur.

Us plantejau demanar un finançament com el que negocia Catalunya?

— Hem de ser molt contundents amb la quota separatista, perquè som una comunitat aportadora. Quan es romp la caixa comuna, una de les tres comunitats aportadores deixa de contribuir al sistema i ho fa, a més, d’esquena a la resta de les comunitats, poden passar dues coses: que les comunitats que reben renunciïn a tenir serveis públics o que se’ns exigeixi aportar més a Madrid i les Illes. Aquí m’hi trobaran, amb totes les conseqüències i per totes les vies, perquè jo no apujaré impostos als ciutadans balears perquè ells deixin de pagar.

Catalunya ha demanat que les altres comunitats s’hi puguin afegir.

— El Govern català, el que ha de fer, és demanar-ho a una conferència de política fiscal i financera. El president Pedro Sánchez va dir que convocaria els nostres consellers d’Hisenda, i no ho ha fet. No hi ha un sistema de finançament damunt la taula. Hi ha un pacte bilateral, no per millorar el finançament de Catalunya, que ningú s’ho cregui, sinó perquè Sánchez estigui a la Moncloa una setmana més o fins que el jutge el vagi a cercar. És poc seriós. Què demanam? Representam més que ningú l'Espanya que s'omple, amb un creixement demogràfic i una pressió damunt els serveis públics, el territori i els recursos naturals. Això s’ha de reconèixer, com també la població flotant i el principi d'ordinalitat. Crec en una caixa única, però no podem continuar essent els segons a aportar i dels darrers a rebre recursos per part de l'Estat.

Vàreu demanar temps per recollir xifres sobre la massificació. Ja les teniu?

— Tenim les xifres i les mesures. El Pacte per la sostenibilitat ha recollit més de 540 propostes de més de 100 entitats. Ara inicia la fase dos, amb la Mesa de Diàleg Social com a protagonista. D’aquests grups de feina, amb sindicats i patronals, sortiran unes mesures consensuades. Confiï que després tinguin els vots necessaris al Parlament.

Quins? Vox rebutja la pujada de l’ITS.

— Els de Vox i l’esquerra. Som la primera presidenta que diu que hem arribat a un límit amb el turisme. Perquè des de l’oposició fa molt bon dir, però l’important és el que fas quan governes. El primer decret de contenció que vaig fer, que no permet créixer en places ni fer més lloguer turístic a plurifamiliars, que incrementa les sancions al lloguer turístic il·legal, va comptar amb el suport de Vox i no el de l’esquerra.

L’esquerra va presentar mesures sorgides del Pacte per la Sostenibilitat i el PP hi va votar en contra.

— No hi havia voluntat de negociar quan les varen presentar, més enllà del màrqueting. Deman que em deixin aprovar les propostes que surtin consensuades per la Mesa de Diàleg Social.

Heu rebut pressions dels hotelers?

— Pressions en reps de totes les bandes. Tots els sectors econòmics venen a defensar els seus interessos. És legítim i lògic. Per això valor el Pacte per la sostenibilitat, perquè ens hem assegut i hem escoltat els interessos de l’altre.

Moltes entitats i partits han sortit del Pacte per la sostenibilitat.

— Perquè tal vegada no entenien que no tenen la veritat absoluta. El Pacte requeria un exercici d’humilitat. Això de transformar no va de dir: vull que el de devora faci això o decreixi per aquí. Va de: què puc fer jo? Hi ha entitats que ho han entès i n'hi ha que no.

En matèria d’habitatge, les Illes són un territori limitat per definició. Fins a quin punt es poden regular els preus només a costa de construir?

— El que no podem fer és enganyar la gent. Hem crescut en més de 110.000 persones: no turistes, sinó residents. S’han construït 30.000 habitatges. L'emergència habitacional ve d’aquí. Quan hi va haver els primers signes d’això, la legislatura passada, era el moment d'actuar, i ara podríem xerrar de començar a recollir fruits. Estam fent un major i millor aprofitament del sòl. Som un territori petit: el sòl que tenim és el que és i en bona part està protegit. I així ha de continuar essent, perquè és el millor llegat que podem deixar.

Per què heu aprovat, doncs, amnisties urbanístiques, fins i tot a la serra de Tramuntana?

— Aquestes regularitzacions no suposen més construcció.

Però validen una persona que ha construït il·legalment.

— No. Hi ha una sanció i unes condicions dures per a la regularització. Donen seguretat a les persones que viuen allà. Impliquen uns requisits mediambientals, de fosses sèptiques, de projectes paisatgístics. Aquest Govern no es gira davant els problemes. Quan tenc milers d'habitatges fora d'ordenació tenc un problema, perquè ja no es poden esbucar.

Per què es permet construir en rústic quan encara hi ha sòls urbanitzables?

— Una àrea de transició no és un rústic: està pensada per ser urbanitzable amb el pas del temps. Les que hi ha identificades, per exemple, a Palma, no les ha pintat el PP, sinó els partits d’esquerra la passada legislatura. Ho dic perquè, quan es xerra de pilotada, serà de qui les va pintar. Hem d’aprofitar tot el sòl disponible, amb una característica molt clara: seran habitatges per a la gent d'aquí. Es demanaran cinc anys de residència legal per poder-hi accedir.

Heu fet cessions a Vox, com la introducció de la vehicularitat del castellà. Temeu un setembre calent a les aules?

— Deman coherència, perquè hi ha partits que ara ho critiquen i que el 2022 varen votar a favor d’introduir la vehicularitat a la Llei d’Educació. Complim amb les sentències judicials. És públic el que demanava Vox, que no es correspon amb la posició del Govern. Hem arribat a aquest acord, sense tocar la Llei de normalització, el Decret de mínims ni els projectes lingüístics dels centres.

No creis que tenir un soci agressiu amb la llengua pròpia, que nega que el mallorquí sigui català, contribueix a generar confrontació social?

— Tot i els interessos d’uns i altres de voler confrontar, no hi ha conflicte lingüístic. El bilingüisme es viu amb normalitat. Ha de ser així. La llengua no pot ser mai ni un element de fer política ni confrontació, perquè no és patrimoni ni d'uns ni dels altres, sinó d'aquells que la xerren. Tenim una llengua pròpia, reconeguda a l'Estatut d’Autonomia, i el Govern hi té unes obligacions. Els partits nacionalistes que fan de la llengua la seva bandera de confrontació són els que més mal han fet, perquè només la identifiquen amb una opció política. Per exemple, la majoria dels joves no s'identifiquen amb partits d'esquerra radical, nacionalistes radicals o independentistes, i deixen d'usar la llengua per una qüestió política.

Vox no és un partit nacionalista que empra la llengua per confrontar?

— No estic d'acord amb el plantejament que fan de la llengua Vox, MÉS ni el PSIB, que fa molt que es va convertir en un partit nacionalista. Des de l'oposició, perquè després quan governa lleva el requisit de català a les places que li interessen. De fet, la proposta del PSIB no era introduir la vehicularitat del castellà a la llei, sinó anar a percentatges: al 25% obligatori. Jo vaig de cara.

Miguel Tellado també ha defensat la fórmula d’un govern del PP amb suport extern de Vox.

— No m’ha anat malament. Tot i que Vox demanava entrar al Govern, nosaltres ens vàrem mantenir ferms en aquest principi. No ha estat fàcil, però el renou, els conflictes i les crisis han demostrat dues coses. Una, que els principis del Govern han quedat intactes. Si fos com Sánchez, que els seus principis canvien segons els vots que necessita, no hi hagués hagut crisis. La segona, que tant el PP com Vox hem estat capaços de posar per davant el que tenim en comú. A més, la correlació de forces s’ha mantingut en les negociacions. La fórmula que proposa Tellado ens ha permès aprovar totes les lleis.

Què us diu el PP nacional quan demanau contenció del turisme o saludau en català a la Conferència de Presidents?

— M'he trobat sempre el respecte. El PP és molt divers. Borja Sémper, a qui enviï una abraçada enorme, va dir: “Això és un partit, no una secta”. Això mateix va repetir Alberto Núñez Feijóo, que ve de Galícia i coneix la perifèria de Madrid. Quan vaig agafar el PP balear, vaig dir que volia tornar a configurar un partit d'àmplies majories. Això cal fer-ho des d’un PP centrat.

Com valorau la recent imputació de l’exministre Cristóbal Montoro?

— Estam parlant de qüestions de fa pràcticament deu anys i de persones que ja estan fora de la política activa. La informació que tenc sobre aquesta causa és molt limitada. Expressem el màxim respecte als procediments judicials.