Obituari
Política16/03/2023

Mor Fèlix Millet, l'autor de l'espoli del Palau de la Música

L'expresident del Palau havia sortit de la presó de Brians 2 i estava en una residència en tercer grau, pel seu delicat estat de salut

BarcelonaL'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dimecres als 87 anys. Ho ha fet en una residència privada, on se l'havia traslladat després que se li concedís el tercer grau com a conseqüència del seu delicat estat de salut després de passar dos anys i quatre mesos a la presó pel saqueig del Palau. Aquest seria l'episodi que acabaria marcant la seva vida,  i que el faria passar d’il·lustre representant de la burgesia catalana a personatge repudiada socialment. Membre de la saga dels Millet i fill del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, Fèlix Millet va dirigir el Palau de la Música durant gairebé dues dècades, fins que el 23 de juliol del 2009 l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra va fer aflorar el cas Palau, pel qual acabaria condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat fins a 23 milions d'euros de la institució i haver-la posat durant més de 10 anys al servei d'una trama de pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

La seva germana Pat va explicar un cop en una entrevista a Catalunya Ràdio que a Fèlix Millet “des de petit li agradaven els diners”, una ambició que acabaria sent també la seva perdició.  Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, van servir-se del Palau de la Música per al seu enriquiment personal, no només a través del cobrament de comissions a canvi del finançament il·legal de CDC, sinó també carregant a la institució nombroses despeses personals seves, com ara les vacances familiars amb viatges a Mèxic, les Maldives i la Polinèsia, o fins i tot els casaments de les filles de Millet, que es van celebrar al mateix Palau i pels quals, en una mostra de la seva voracitat, va arribar a fer pagar també als seus consogres. El judici celebrat l’any 2017 va exposar amb tota la cruesa com Millet i Montull gestionaven la institució i com feien i desfeien amb diners del Palau.

Cargando
No hay anuncios

Però més enllà del seu enriquiment personal, la confessió de Millet va servir també per confirmar com durant anys Convergència s’havia finançat irregularment a través del Palau de la Música. Segons va acreditar la sentència del cas el gener del 2018, durant una dècada –entre el 1999 i el 2009– directius de Ferrovial i dirigents de CDC s’havien conxorxat per pactar adjudicacions d’obra pública –entre les quals la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia– a canvi d’una comissió. “La quantitat a pagar la pactaven Ferrovial i Convergència. Les comissions eren d’un 4%: el 2,5% per A CDC, l’1% per a mi i el 0,5% per a Montull”, va detallar el mateix Millet durant el judici. Per fer arribar els diners de la constructora al partit –fins a 6,6 milions d’euros– es feia servir el Palau, que els traslladava a la formació a través de tres mecanismes diferents: primer, amb l’entrega de diners en efectiu (fins a 3,7 milions) als dos extresorers de CDC; després –amb l’entrada de Gemma Montull– a través dels falsos convenis signats entre la institució i la Fundació Ramon Trias Fargas –vinculada a CDC– per valor de 630.655 euros, i finalment amb l’emissió de factures falses (per valor de 2,3 milions d’euros), per part d’empreses que cobraven al Palau de la Música feines que feien per a Convergència.

Distincions i càrrecs

L'esclat del cas Palau va suposar el punt final a la vida civil de Millet, que durant anys havia format part molt activa de la burgesia catalana, acumulant premis i càrrecs. De fet, l'escorcoll dels Mossos el 23 de juliol del 2009 va obligar a suspendre l'acte de l'endemà en què havia de rebre la Medalla d'Or de Barcelona al mèrit cultural. Abans, però, ja havia rebut altres distintius com ara la Creu de Sant Jordi –que ell va retornar el febrer del 2010 després que la Generalitat l'hi revoqués mesos abans–, la Clau de Barcelona (1988) o la Corbata d'Isabel la Catòlica (1981). També havia estat distingit l'any 2005 com a Senyor de Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que la seva història va anar sobretot lligada al Palau de la Música –el seu tiet-avi Lluís Millet i Pagès havia estat cofundador de l'Orfeó–, Fèlix Millet també va ser president de l'Agrupació Mútua i de la seva Fundació, de la immobiliària AMCI Habitat i de Bankpime, així com vicepresident de la Societat del Gran Teatre del Liceu i vicepresident de la Fundació del FC Barcelona, càrrec que perdria el 2009 amb l'esclat de l'escàndol. Més enllà del desviament de diners, de la seva etapa al capdavant del Palau –va ser elegit president de l'Orfeó Català el 1978– destaca també la restauració de l'edifici del Palau i la creació el 1990 de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que ahir el va acomiadar amb un comunicat de només tres línies en què recordava que havia espoliat el Palau. La seva obra i el seu final.