Miquel Oliver, l’esperança de MÉS que va començar votant el PP

PalmaLes aspiracions de Miquel Oliver (Manacor, 1974) d’assumir més responsabilitats a MÉS per Mallorca han causat rebombori mediàtic i entre les bases. El batle de Manacor va guanyar un regidor a les darreres eleccions, en un context de retrocés general de l’esquerra. Amb aquest resultat, s’ha convertit en una de les principals cartes a la baralla dels ecosobiranistes per al cicle electoral vinent. “No ha estat batle tres vegades seguides per casualitat”, defensa un dels seus col·laboradors. Ningú a Manacor dubta del seu independentisme –que reivindica sense manies– malgrat que la primera vegada que va votar, estrenant la majoria d’edat, va triar la papereta del PP.

“Fins als 15 o 16 anys era molt introvertit, no em relacionava gaire, i això va retardar la meva arribada al món real”, justifica a l’ARA Balears. Oliver, que es defineix com un “independentista retrobat, que pul·lulava sense saber que ho era”, va acudir a les urnes per primera vegada per fer cas al seu pare, simpatitzant del PP, que li va dir: “Has de votar”. Però com va passar de l’apolítica a l’esquerra independentista? “Comences a tenir amistats en aquest món, li dones al capet i veus que és una opció que defensa allò teu”, continua.

Com passa sovint entre els batles per efecte del contacte amb el carrer, no té un perfil “dogmàtic” sinó “pragmàtic”, apunta el seu excap de campanya –i actual coordinador d’Unió de Pagesos– Joan Gaià. “Arriba al poder el 2015 en un moment en què l’esquerra a Manacor fa eclosió, i el pacte entre el PSM i Esquerra Republicana n’és una part”, opina. Però aquest clima polític no s’entén “sense la Mostra de Teatre Escolar, sense un mitjà tan fort com el Cent per Cent, sense l’impuls de la colla castellera, ni tampoc sense les Dones de Llevant”, considera. La seva oportunitat arriba, doncs, per “la suma de moltes coses que només passen a Manacor”. També perquè el PP, immers en una crisi interna durant el mandat de José Ramón Bauzá, estava en hores baixes.

Va tenir un primer mandat de només quatre mesos el 2015, quan una moció de censura del PP, Proposta per les Illes (El Pi) i l’Agrupació Independent de Portocristo (AIPC-SYS) varen apartar el Govern de MÉS, sostingut per un pacte amb el PSIB i Volem. Centenars de persones es varen congregar a les portes del Consistori per donar-li suport. “Hi havia molta il·lusió, perquè representàvem un canvi de tendència després de molts anys amb el PP a Manacor”, rememora Amanda Fernández (PSIB), llavors regidora a l’Ajuntament.

Després d’una relació tensa entre els dos partits al municipi en aquest mandat, diverses fonts apunten que el pas endavant de Fernández com a secretària general del PSIB a Mallorca ha propiciat una reconciliació que, per ara, s’ha materialitzat en un pacte pels pressupostos locals. Els dos dirigents, que en la seva joventut varen jugar a voleibol en el mateix club, tenen una bona relació personal. Oliver va fer carrera en les categories professionals. “Ell va ser el meu segon entrenador durant una temporada i, com que jo no conduïa, sovint compartíem cotxe”, recorda la socialista. El batle defensa que, com l’esport, la política consisteix a “fer equip”.

Està familiaritzat amb l’empresa privada. Abans de botar a les institucions, va deixar els estudis d’Informàtica de sistemes per fer feina com a tècnic superior d’instal·lacions elèctriques. Poc després es convertia en gerent de la Societat de Prevenció de Riscos Laborals Asepeyo. “Coneix molt bé la realitat dels treballadors que van a l’obra, està connectat amb el món real”, diu Gaià.

Un pla general polèmic

La centralitat que alguns dels seus col·laboradors veuen com una virtut també li ha comportat retrets. “Un govern d’esquerres no hauria d’aplicar una política continuista després d’un govern de dretes, i no crec que s’hagi notat molt el canvi”, critica una veu de la formació. “El seu error més gran va ser aprovar un pla general de dretes amb el PSIB i Podem”, continua. El pla va sortir el 2021 a la llum després de quaranta anys d’espera. “No tenien per què aprovar el pla que s’havia redactat amb una ideologia de dretes”, lamenta aquesta veu. Però el PP hi va votar en contra. “Consideràvem que era el moment de millorar-lo, i ells varen voler fer via, cercar el titular”, assegura la líder del PP a Manacor, Maria Antònia Sansó. “Per què varen dur a ple un pla general que no ens agradava a cap?”, es demana. “D’ençà que ha anunciat que deixarà de ser batle, és un batle invisible”, continua. La regidora, que el va conèixer el 2015, diu que en el passat tenia “més il·lusió, però després va anar ficant més ideologia dins la seva gestió”.

En aquest sentit, el líder de MÉS per Mallorca i fins fa poques setmanes batle de Deià, Lluís Apesteguia, que va coincidir amb ell a la Federació d’Entitats Locals (FELIB), admet que eren “un poc rebels a l’organització”: “Tocàvem temes incòmodes, ens ficàvem amb els partits d’altres batles”. Defensa la seva “sintonia ideològica”, també a l’executiva del partit, de la qual els dos formen part. Després d’anunciar que no repetirà a Manacor falta definir el seu nou rol, a partir del procés de primàries per a les llistes del Consell de Mallorca i el Parlament que tindrà lloc previsiblement a la tardor. “Serà tingut en compte per MÉS per Mallorca, ha de formar part d’una de les candidatures”, sentencia.