Milei anuncia "l'alliberament" de l'Argentina: adéu al cep canviari

Buenos AiresEl govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

A partir d’ara, tindran dret a comprar una quantitat il·limitada de divisa al valor que estableixi el mercat entre 1.000 i 1.400 pesos per dòlar. Si fluctua fora d’aquest rang, el govern ha garantit que el Banc Central hi intervindrà per corregir-ne la cotització. “Hem pogut treure la darrera espina que ens infligia un dolor profund, ens hem desfet del cep canviari que era una aberració que mai hauria d’haver existit”, va dir Milei, flanquejat pel seu gabinet. El mateix dia s’havia conegut la dada d’inflació del mes de març: 3,7%, la més alta des de l’agost de l’any passat.

L’expectació per a dilluns era enorme. Com reaccionaria el mercat canviari a la nova mesura? Quin preu tindria el dòlar i què passaria amb el peso argentí? Divendres, el dia de l’anunci, el dòlar oficial cotitzava a 1.079 pesos; dilluns, el Banc de la Nació Argentina el fixava en 1.250. La diferència, d’un 15%, es va llegir com un “acte de sinceritat” del peso per als partidaris de la mesura, i com una devaluació en tota regla per als qui hi estaven en contra.

El mateix dilluns, Milei va rebre a la Casa Rosada el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, el que va lloar les mesures econòmiques del govern ultraliberal. “Volia venir aquí avui per mostrar el meu suport al president Milei i al seu compromís amb allò que considero històric per rescatar l’Argentina de l’abisme”, va dir el funcionari de l'executiu de Donald Trump, que no va descartar —però tampoc va concretar— la possibilitat d’arribar a un acord d’aranzel zero amb l’Argentina.

Cuevas, les cases de canvi clandestines

“L’Argentina està recuperant la llibertat econòmica”, diu a l’ARA l’economista Ramiro Castiñeira, i destaca els avantatges d’unificar el mercat canviari: “Vol dir acabar amb l'oportunisme i amb l’expressió més evident de la casta, on alguns tenien dret a comprar i vendre els dòlars a un preu, i altres no”. Castiñeira es refereix al mercat paral·lel de la divisa o al conegut com a dòlar blue, que es compra i es ven en les anomenades cuevas, cases de canvi clandestines fora del sistema financer.

Fonts de cuevas de Buenos Aires han confirmat a l’ARA que, possiblement, moltes d’elles hauran de tancar perquè aquesta setmana han venut poc. “Ara és fàcil i més barat comprar el dòlar oficial”, diuen, però encara es mantenen prudents, observant. Castiñeira reconeix que és probable que, a curt termini, hi hagi un augment dels preus, però insisteix a dir que això són “cops de cua” de l’emissió monetària que va dur a terme el govern anterior.

L’economista Fabián Medina llegeix aquest moment des d’un angle completament diferent. “Se li pot dir com es vulgui, però això és una devaluació”, diu, i considera inevitable que aquesta es tradueixi en un augment dels preus, alguns dels quals ja s'han apujat aquesta mateixa setmana. A parer seu, l’aixecament del cep canviari és una mera estratègia electoral de cara als comicis de mig termini que tindran lloc el pròxim mes d'octubre. En aquest mes, la inflació pot haver tornat a abaixar. Fins aleshores, però, tant ell com altres experts auguren que els mesos que venen tornaran a ser durs per a la capacitat de compra dels argentins, que ja està minvada.

A més, Medina recorda que el 2015 l'expresident Mauricio Macri ja va eliminar el cep canviari, però el va haver de reinstaurar quan va perdre les eleccions davant del peronista Alberto Fernández, el que el va mantenir a 200 dòlars mensuals i a més va sumar un impost del 30%.

El cep canviari es va instaurar l’any 2011 pel govern de Cristina Fernández de Kirchner, que tenia per objectiu original evitar la fuga de capitals i cuidar les reserves de dòlars del Banc Central. L’Argentina té un problema històric per generar la divisa que necessita, sobretot en el sector industrial, on gran part dels subministraments són importats. Per això, Milei ha demanat un nou préstec al Fons Monetari Internacional (FMI): 20.000 milions de dòlars, dels quals un 60% ja han estat desemborsats aquesta setmana per engreixar les reserves del Banc Central i que aquest pugui fer de back up en el nou model canviari.

Això no obstant, l’Argentina és el deutor més gran que té l’FMI, i amb el préstec actual deurà un total 64.000 milions de dòlars a l’organisme de crèdit. En el passat, Milei havia estat crític dels governs que contreien deute extern; en el present, busca complir amb la seva bandera política. L’acord amb l’FMI servirà “per tal que la inflació sigui tan sols un mal record del passat”, com va dir en el seu discurs.