Més enllà d'Acciona: les altres constructores de l'informe del cas Cerdán
Ferrovial, Sacyr i fins a cinc constructores petites més també apareixen en els documents de la Guàrdia Civil
MadridAcciona, la multinacional creada i controlada per la família Entrecanales, ha estat en el punt de mira des d'aquest dimecres per la seva aparició a l'informe de l'UCO sobre el cas Cerdán. En concret, els focus s'han posat damunt el negoci d'Acciona que es dedica a la construcció; presumptament, la trama formada per Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán rebia comissions il·legals a canvi d'afavorir que la companyia guanyés contractes d'obra pública.
L'empresa que pilota José Manuel Entrecanales emetia un comunicat aquest dijous en què expressava "desconeixement, sorpresa i preocupació" pels fets investigats per la Guàrdia Civil i indicava l'obertura d'una investigació interna. Alhora, informava que, en cas de confirmar-se els fets, "que impliquen altres empreses que han participat en UTEs amb Acciona, la companyia prendrà les mesures legals oportunes". I el cert és que, malgrat que la constructora ha protagonitzat els titulars, no és l'única que apareix a l'informe. En els gairebé 500 fulls també hi apareixen dues de les firmes amb més trajectòria a Espanya pel que fa a l'execució d'infraestructures públiques a l'estat: Ferrovial i Sacyr. Alhora, se citen fins a set constructores petites més.
Ferrovial i Sacyr
D'entrada, la constructora Ferrovial, presidida per Rafael del Pino, i que l'any 2023 va traslladar la seu social de Madrid als Països Baixos, apareix a l'informe per haver guanyat, de bracet amb Acciona, dues licitacions d'Adif que estan sota la lupa de la Guàrdia Civil per, presumptament, haver generat un benefici econòmic a la trama de fins a 550.000 euros a través de comissions.
Una d'elles és l'obra que afecta, segons es desprèn de l'informe de l'UCO, el barri de Santiago El Mayor, a Múrcia, i que implica el soterrament d'unes vies ferroviàries. Aquesta obra va ser licitada l'agost del 2018 i Ferrovial Agroman –a partir de l'any 2020 passa a denominar-se Ferrovial Construcción SA– es presenta amb Acciona a través d'una unió temporal d'empreses (UTE). Després de presentar la segona oferta més econòmica i sense caure en baixa temerària (quan l'oferta és tan baixa que es posa en dubte la capacitat de complir amb el contracte), l'UTE de Ferrovial i Acciona va obtenir una puntuació tècnica de 36,17/40,00. L'obra va ser adjudicada al maig del 2019 per un import de 158 milions d'euros.
La Guàrdia Civil posa aquest cas en el punt de mira perquè, en una conversa del 18 de novembre del 2020 transcrita a l'informe, Koldo García li comenta a José Luis Ábalos que se li deuen pagaments per les licitacions de "Sant Feliu [la ramificació catalana del cas Cerdán] i El Mayor". "Sant Feliu i El Mayor són tres-cents cinquanta", recull l'informe.
En el segon contracte, també licitat l'any 2018, passa una cosa similar. Ferrovial, juntament amb Acciona, tornen a presentar-se a través d'una UTE a un concurs per construir una plataforma del Corredor Mediterrani per a l'alta velocitat al seu tram entre Pulpí (Múrcia) i Vera (Almeria). Presenten la segona oferta més cara d'entre 14 empreses interessades i se'ls adjudica l'obra al gener del 2019 per un import de 121 milions d'euros. La Guàrdia Civil vincula l'adjudicació amb una conversa –l'any 2022, quan José Luis Ábalos ja no estava al capdavant del ministeri de Transports– entre Koldo García i Santos Cerdán en què el primer reconeix que ja havia percebut 550.000 euros de dues obres de Múrcia. Una és la de Santiago El Mayor, i l'altra és la d'aquesta plataforma, segons la investigació de l'UCO. A preguntes d'aquest diari, Ferrovial ha declinat fer cap comentari.
Ferrovial, però, no només apareix per aquestes dues UTEs amb Acciona. També surt en una conversa en què se cita explícitament Sacyr, una altra de les principals companyies de la construcció a l'estat, presidida per Manuel Manrique, i que també ha declinat fer comentaris sobre l'informe.
En aquest cas, l'abril del 2019 Koldo García li comunica a José Luis Ábalos que Isabel Pardo de Vera, aleshores presidenta d'Adif, li havia indicat que calia que cinc obres importants s'adjudiquessin a grans constructores "per la seva complexitat". Koldo García cita Acciona, Ferrovial i Sacyr. "Em comenta la Isabel [Pardo de Vera] que aquestes cinc [obres] s'han de donar o... Acciona, Sacyr, Ferrovial [...] Sacyr ja en tinc una, una de 95 [milions]", li comenta l'assessor a Ábalos. A l'informe la Guàrdia Civil no acaba atribuint cap projecte concret a aquesta possible oferta, ni si es va dur a terme ni si hi va haver alguna contraprestació econòmica associada.
Set constructores més
A banda d'aquests tres grans noms, també apareixen set empreses més vinculades al món de la construcció. L'ARA s'ha posat en contacte amb totes elles per demanar una valoració sobre el contingut de l'informe, però cap ha contestat la petició. Es tracta de les firmes Levantina, Ingeniería y Construcción (LIC), Obras Públicas y Regadíos (OPR), Construcciones Pérez Jiménez SL, Torrescámara y Cía de Obras SA, Ortiz Construcciones y Proyectos, Servinabar 2000 i Noran Coop. Les dues primeres constructores piloten algunes de les adjudicacions investigades per la Guàrdia Civil sota la sospita que darrere hi hagi la presumpta recepció d'una prestació mensual per a Koldo García i el seu entorn. La resta d'empreses van formar part d'una UTE en alguna de les obres investigades.
La pràctica de les UTEs
La pràctica de les UTEs a Espanya està reconeguda legalment, però no per això està exempta de polèmica. Una UTE permet, bàsicament, que diferents empreses s'uneixin de manera temporal (el temps que duri l'obra) davant d'un concurs públic complex per intentar treure més puntuació i guanyar-lo.
En més d'una ocasió, les autoritats de competència, tant a l'Estat –la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)–, com a escala internacional, han posat en el punt de mira el fet de concórrer a licitacions públiques d'infraestructures a través d'aquest mecanisme. Organismes com la CNMC han plantejat en més d'una ocasió que no sempre està justificada la necessitat d'una UTE, de manera que el seu ús pot acabar sent instrumental, és a dir, un mitjà per assegurar-se un contracte públic, tot i que no hi hagi una necessitat econòmica, tecnològica o de capacitat real al darrere. També han apuntat a la seva formació "premeditada", cosa que afecta directament la competència.