MÉS denuncia que el Consell de Mallorca reactiva les places turístiques sense tenir actualitzada la capacitat de càrrega
Els sobiranistes asseguren que segons les dades oficials, la institució ha venut o reservat 1.896 places turístiques i n’ha renovades 6.730
PalmaEl debat sobre la contenció turística a Mallorca ja no gira només al voltant de quantes places hi pot haver en el futur, sinó també de què està passant amb les que ja existeixen i poden tornar al mercat. Des de l’entrada en vigor del Decret llei 4/2025, el Consell de Mallorca ha venut 1.020 places turístiques i n’ha reservat 876 més a través de la borsa, mentre que ha renovat les autoritzacions de 1.649 habitatges plurifamiliars que sumen 6.730 places, segons les dades facilitades per la institució en resposta a una bateria de 32 preguntes de MÉS per Mallorca.
Les xifres han estat fetes públiques aquest dimecres pel candidat de MÉS al Consell, Miquel Oliver, que considera que amb aquestes dades, queda completament fora de lloc el discurs de contenció turística del govern de Llorenç Galmés. El fet que una plaça sigui venuda o reservada a través de la borsa no significa necessàriament que es creï una nova plaça turística. El Consell sosté que la borsa temporal es nodreix exclusivament de places procedents de baixes anteriors i que, per tant, la seva comercialització no incrementa el sostre total autoritzat. En la convocatòria oberta aquest març, per exemple, s’oferien 1.069 places procedents de baixes prèvies.
Però Oliver argumenta que, encara que no hi hagi un increment net del nombre total, recuperar per a la comercialització places que havien quedat fora del mercat dificulta que el volum efectiu baixi. El Consell, en canvi, presenta aquest mecanisme com una manera d’ordenar l’oferta legal sense generar noves places. El juny, la institució defensava que la borsa temporal permetia donar “més ordre i més seguretat jurídica” i insistia que la rotació de places no augmentava el nombre global.
6.730 places renovades
L’altre gran bloc de les dades afecta les autoritzacions d’estades turístiques en habitatges plurifamiliars. Segons les respostes del Consell difoses per MÉS, s’han renovat 1.649 autoritzacions que representen 6.730 places. Pollença, amb 1.929 places, i Alcúdia, amb 1.602, concentren més de la meitat del total: 3.531. També hi ha renovacions a municipis amb una oferta turística elevada com Santanyí, Felanitx, Son Servera, Andratx i Calvià.
El punt que els sobiranistes consideren més incoherent és que el mateix Consell hauria reconegut en les seves respostes que encara no disposa d’un estudi actualitzat sobre la capacitat de càrrega turística de Mallorca. Oliver reclama saber amb quins criteris territorials s’estan prenent aquestes decisions mentre aquest estudi continua pendent.
La qüestió de la capacitat de càrrega fa almenys dos anys que és damunt la taula. El maig del 2024, el Consell va anunciar l’inici dels treballs per modificar el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) amb l’objectiu explícit de calcular quantes places pot suportar Mallorca a partir de dades actualitzades i atenent les particularitats de cada zona. En aquell moment es partia de les prop de 412.000 places inscrites en el registre oficial.
El govern de Galmés també va anunciar aquell any la seva intenció de reduir el sostre màxim de 430.000 a unes 412.000 places, una baixada del 4,2%. I aquest febrer el conseller de Turisme, Guillem Ginard, reiterava que la moratòria no es pot aixecar fins que els consells insulars aprovin els corresponents estudis de càrrega. Ginard defensava que aquests estudis han de servir precisament per ajustar el sostre a la realitat del territori.
Centenars de controls encara per resoldre
Una de les altres qüestions que han posat sobre la taula els sobiranistes és la capacitat del Consell per comprovar que els habitatges que ja operen compleixen les condicions exigides. Segons les dades difoses per aquesta formació, la institució ha fet sis campanyes de control sobre estades turístiques. MÉS assegura que hi ha 106 expedients amb informe favorable, 203 amb informe desfavorable i 691 encara pendents de resolució. Ara bé, les xifres facilitades contenen una incongruència que necessita aclariment: el Consell parla, segons MÉS, de 900 estades controlades, mentre que la suma d’aquestes tres categories dona 1.000 expedients.
Oliver també reclama saber què ha passat amb els casos que ja tenen informe desfavorable. Pel que fa a altres requisits, MÉS assegura que les respostes rebudes no recullen expedients sancionadors relacionats amb els certificats energètics i que consten 657 visites a allotjaments per comprovar sistemes d’estalvi d’aigua, sense que s’hi especifiqui quantes corresponen concretament a habitatges turístics.
Aquestes dades conviuen, però, amb un augment de l’activitat sancionadora que el Consell va presentar fa només uns dies. La institució assegura que entre gener i juliol ha iniciat 146 expedients sancionadors contra l’oferta turística il·legal, un 40% més, amb propostes de sanció per un total de 4,37 milions d’euros. També ha iniciat 60 procediments per ordenar el cessament immediat d’activitats considerades il·legals.
Per Oliver, les dades sobre la borsa, les renovacions i els controls evidencien una distància entre el discurs de contenció i la gestió quotidiana de les places. “Una cosa és el que anuncia Galmés i una altra és el que reflecteixen les dades del seu govern”, ha afirmat. MÉS reclama ara al president del Consell que expliqui com encaixa la reactivació de places i les renovacions amb l’objectiu anunciat de reduir el sostre turístic de Mallorca.