De 'mercadillo' a 'ademés': Les coces al català dels consellers al Parlament

PalmaLes coces al diccionari de la llengua catalana s'han convertit en una constant en els plens del Parlament de les Illes Balears. Especialment durant les sessions de control, on té lloc un debat ràpid entre els membres del Govern i l'oposició. Passarien un examen oficial els consellers de Marga Prohens? Encara que alguns han acreditat el títol de C1, això no els impedeix incórrer en els castellanismes i embullar-se amb els pronoms. D'altres ni tan sols empren la llengua pròpia: el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo; la consellera de Salut, Manuela Garcia, i el conseller d'Empresa, Alejandro Sáenz de San Pedro només parlen en castellà. Des de l'ús de termes com 'mercadillo' i 'parrilla' fins a la supressió total de l'article literari, aquest diari ha repassat els errors més gruixats dels consellers en els darrers plens: els de l'1 d'abril, el 25 i el 18 de març.

Marga Prohens, guerra a les oclusives

La presidenta Marga Prohens, en el darrer ple en el qual va assistir, va insistir a equivocar-se amb la pronunciació castellanitzada de les consonants oclusives, en expressions com "sa Comunidad Valenciana, ses necessidads o sa propiedad privada", atès que pronunciava aquesta oclusiva sonora quan [d], en canvi, en català, ha de pronunciar-se, i també escriure's, com a sorda [t]. En el mateix debat, va dir un barbarisme: "Fa menos de dos anys", en comptes de 'menys'.

Antoni Vera, líder en castellanismes

El conseller d'Educació i filòleg català Antoni Vera fa un ús constant d'expressions en castellà. "Sra. Ramon, m'ha de permetre que li digui que vostès mucho pico y poca pala", en lloc de recórrer a una fórmula en català, com ara "moltes paraules i pocs fets", "molta llet i poc formatge", o "molt renou de trons i poca pluja", per posar-ne alguns exemples. I encara un altre: "Vostè, Sra. Fernández, tiene lo mejor de los dos mundos", en comptes de "té el millor dels dos móns". També empra l'espanyol en mots enmig d'una frase. "Davant els que feis política de mercadillo amb la llengua, noltros no...", va dir dimarts passat. Hauria d'haver dit "mercadet" si hagués volgut fer un ús genuí de la llengua. L'ús del pronom personal fort 'noltros' en comptes de 'nosaltres' també es podria considerar massa col·loquial per al registre al qual s'hauria d'adscriure el Parlament i, per tant, s'hauria de reservar per als àmbits informals. En la mateixa sessió plenària, va parlar del "modo electoral des qual la señora xerrava an es conclave socialista", en lloc de 'mode' i 'senyora'. Vera també empra sovint el terme castellà 'bulo', quan podria optar per altres opcions, com 'notícia falsa' o 'rumor'.

Antònia Estarellas, dificultats amb el vocabulari

La consellera de Presidència, Antònia Estarellas, que té el certificat de C1 de català, presenta algunes dificultats amb la llengua. De vegades, en el seu discurs hi ha confusió verbal. "Li encoman que es presenti vostè de candidat", va dir a un diputat socialista. Per context, el terme adequat era 'recoman'. Quan va parlar d'una notícia que havia de sortir "an es d'això d'informatius" va pecar d'una falta de concreció lingüística. Mentre que quan va parlar de "multicriteris periodistes", es va inventar una paraula ('multicriteris', encara que està ben formada). A més, es referia a 'periodístics', i no a 'periodistes'.

En el mateix ple, Estarellas va lamentar la mort d'una persona "fruit d'una malaltia". Hauria d'haver dit "a causa" o bé "a conseqüència", perquè el terme 'fruit' s'empra amb relació a una tasca o un treball assolit. En aquesta intervenció també va esmentar la "parrilla informativa", en castellà, per "graella informativa". "No sé quin missatge estam donant an es restodes funcionaris", va continuar, en comptes de dir "la resta". Com li passa a la presidenta, també va fer un ús incorrecte de la consonant oclusiva sorda [t] quan va parlar d'"irregularidads".

Jaume Bauzá: "Ademés"

El conseller de Turisme, Jaume Bauzá, també fa calcs del castellà. Per exemple, 'solventar' en lloc de 'solucionar' o 'resoldre', 'ademés' per 'a més' i 'vint i pico' per 'vint i poc' o 'vint i molt'. "Hauríem de fer referència a sa cifrades passat", va dir el passat 18 de març, en comptes de 'xifra'. Tal com Prohens, Bauzá tampoc pronuncia bé les oclusives. "Entidads", "actividad", "Pacte per sa sostenibilidad", "fiscalidad" són alguns dels errors que ha comès. "No porem aprovar", va dir el 25 de març, utilitzant [r] per [d], un fenomen anomenat rotacisme, que consisteix a transformar una consonant en un so consonàntic vibrant [r] o bategant [ɾ].

L'article literari, absent

S'ha instal·lat la tendència d'emprar l'article salat en els plens en comptes del literari, malgrat que la norma estableix que en el registre formal seria preferent. Això ha arribat fins al punt que els consellers i diputats ja opten per l'article salat en tot moment, també quan parlen d'autoritats i institucions. El vicepresident, Antoni Costa, ho fa especialment; "Sa presidenta des Govern de ses Illes Balears", va dir a l'hemicicle, el passat 25 de març.

Catalina Cirer, alguns calcs del castellà

La consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, també cau de tant en tant en els calcs del castellà. En el ple del 18 de març ho va fer diverses vegades, quan va dir "lo efectiu" (per "allò efectiu" o "l'efectiu") i "en quant a valoracions" (es diu "pel que fa a" o directament "quant a" amb la caiguda de la preposició 'en', en aquest cas, incorrecte en català). La consellera també va crear un participi en parlar "d'hores conveniades". Encara que el mot està ben format, podria haver optat per una altra decisió normativa, com ara "d'hores establertes per conveni".

Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, es va botar un pronom feble el passat 18 de març, quan va dir: "I això es reparteix amb uns criteris de puntuació i són es mateixos criteris que hi havia el 21, no s'han variat, bé, mentida, s'han fet certs canvis". En aquest cas la solució hauria de ser "s'hi han fet canvis" (als criteris de puntuació), ja que se substitueix un substantiu. També va cometre un error quan va començar una frase amb infinitiu: "Dir-li ". Es recomana usar una construcció en què l'infinitiu no estigui tot sol, com per exemple amb la forma 'cal', o bé conjugar-hi un verb abans, com per exemple: "Voldria dir..."

L'oposició també s'equivoca

No només erren els consellers. Els diputats de l'oposició també fiquen la pota o directament empren el castellà. El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha optat per l'espanyol en les seves darreres intervencions. En el ple del 18 de març, la diputada socialista Pilar Carbonero va parlar de 'llímit' i 'millons', en comptes de 'límit' i 'milions', és a dir, va dur a terme una palatalització del so [l]. En la mateixa intervenció, va dir que "no hi ha que limitar es turisme", una construcció espanyola. En català es diu "no s'ha de limitar el turisme". La vicepresidenta de la Mesa i diputada del PSIB, Mercedes Garrido, també va recórrer al castellà el 25 de març quan va insistir en els termes "pelotazo" i "tachán", i va pronunciar malament 'intensitat' (va dir "intensidad").

La diputada d'Unides Podem per Menorca, Cristina Gómez, és culpable de mesclar sovint les dues llengües. "Els contractes de temporada campen a sus anchas", va dir en la mateixa sessió parlamentària,en lloc de "van al seu aire". "Sa solució passa per recursos humans i per recursos econòmics", va errar, al seu torn, Joana Gomila de Més per Menorca. Hauria d'haver dit, en el context en el qual es trobava: "La solució implica recursos humans i recursos econòmics". Mentrestant Sergio Rodríguez, de Vox, que només parla en castellà, també va fer una falta en una de les poques vegades en què va optar pel català afegint un barbarisme a la seva intervenció: "Parecen instalados en el 'no volem líos'". Hauria de ser: 'embolics' o, fins i tot, 'embulls'.

Moltes d'aquestes equivocacions no s'aprecien en el Diari de Sessions del Parlament. Segons informen fonts de la institució, les funcionàries encarregades de les transcripcions corregeixen les errades lingüístiques, tant en castellà com en català, en el darrer cas perquè el text quedi el més aproximat a l'estàndard, amb les modalitats pròpies de les Illes Balears. En els darrers plens se'ls ha girat feina.