Les mans fermades per l’Estat

PalmaEn les primeres setmanes de legislatura, el Govern s’està trobant amb un obstacle més gran del que pensava per desenvolupar les seves polítiques: l’Estat. El mal finançament, la falta de competències i de capacitat d’inversió i la tendència recentralitzadora deixen Balears amb les mans fermades. L’aplicació de l’ecotaxa pendent de Foment, el recurs al Constitucional per la Llei de comerç o promeses a l’espera d’una millora del finançament exemplifiquen que una gran part dels assumptes prioritaris per a les Illes es decideixen des de Madrid.

La quantitat de demandes preparades pel Govern i que la presidenta, Francina Armengol, presentarà a Mariano Rajoy en la seva reunió aquesta pròxima setmana a la Moncloa també en són bona prova.

Ja la setmana passada, Balears va demanar una reunió amb el Ministeri de Foment per a l’aplicació de l’ecotaxa als aeroports i ports de les Illes. Així, depèn de Rajoy com s’aplicarà finalment la principal mesura recaptatòria prevista pel nou Govern i que els tres partits que li donen suport duien al programa. Tot, perquè, malgrat les demandes de cogestió, els ports i aeroports estan en mans de l’Estat.

A més, malgrat que l’Arxipèlag voldria tenir més competències, l’Estat batalla per algunes de les transferides. És el cas de l’avís del Ministeri de Sanitat a les comunitats alertant de sancions per envair competències a les autonomies que, com Balears, han tornat l’atenció sanitària als sense papers. Amb el mateix argument, el Consell de Ministres va dur al Constitucional la Llei balear de comerç. En aquest darrer cas, el que Madrid no accepta és que sigui Balears qui estableixi les dimensions del que ha de ser considerat una gran superfície. De moment, en un contenciós similar amb Andalusia, el Constitucional ha decidit a favor de l’Estat, basant-se en una llei feta pel mateix govern central, i en l’article 149.13 de la Constitució, que deixa en mans de Madrid “les bases i el control de la planificació general de l’economia”.

De la interpretació que es fa d’aquest article es queixen l’exsenador Pere Sampol i l’expresident Cristòfol Soler, que analitzen la situació de recentralització de l’Estat. Soler ho veu com “un calaix de sastre on hi cap tot” i que és aprofitat pel Constitucional a favor de Madrid. Sampol diu que amb la interpretació que es fa de l’article, les competències exclusives “tornen paper banyat” i recorda que es vulnera el principi de subsidiaritat pel qual cap instància superior pot fer el que pot fer una d’inferior.

Tanmateix, els dos assenyalen altres causes d’una “autonomia cada vegada més limitada i en retrocés”. Soler fa èmfasi en la falta de capacitat d’inversió en algunes de les comopetències transferides o el desenvolupament aquesta legislatura de les anomenades lleis marc i lleis harmonitzadores, que estan previstes per establir principis generals però que, explica Soler, “van cada vegada més al detall i gairebé adopten rang de reglament”. Un exemple d’això darrer són les dificultats d’Educació per minimitzar els efectes de la LOMQE, que estreny el marge de les comunitat autònomes en les seves polítiques educatives.

Ofegats pel finançament

No obstant això, la major limitació de l’autonomia de les Illes és la situació del finançament. “Si no hi ha autonomia financera, no hi ha autonomia política”, explica Soler. El mal finançament i l’obligació establerta per la Unió Europa d’anar cap a l’equilibri pressupostari i el repartiment del dèficit que ha fet el govern -2,7% per a l’Estat i 0,3% per a les autonomies- ha estat una de les denúncies del nou Govern d’ençà que ha arribat al poder: “Ens ofeguen”, va dir la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera. Per aquesta qüestió, l’Executiu ha ajornat diferents promeses i mesures fins que s’obtingui un millor finançament.

L’exconseller d’Hisenda amb el Partit Popular, Josep Vicent Marí, coneix bé aquestes limitacions i denuncia “l’infrafinançament de Balears”. “Perjudica les Illes Balears, no compleix el principi d’igualtat i la variable de la insularitat té poc pes”, així és com defineix el sistema Marí, que quantifica en “uns 200 o 300 milions” el dèficit estructural de la Comunitat. A més, diu que és “poc comprensible” que les Illes, amb creixement econòmic respecte de l’any passat, rebin l’any vinent menys en concepte d’IVA. No obstant això, Marí critica que “el PSOE ja sabia quin és el sistema de finançament i va generar massa expectatives”. El mateix assenyala de l’aplicació de l’ecotaxa: “Des del primer Pacte se sap que no depèn d’aquí aplicar-la en port i aeroports”.

El Govern confia que un canvi de color polític a la Moncloa i una millora del sistema de finançament li donin més marge. Soler no se’n fia, ja que recorda que d’un canvi profund del sistema en sortirien perjudicades autonomies governades pels socialistes i, com diu Marí, “el problema no és Montoro o Pedro Sánchez, és el sistema”. Sampol ho té clar: “Espanya no té remei”.