Les maniobres dels partits per legislar per la porta del darrere
En els darrers mesos, tant el PP com el PSIB i Vox han introduït esmenes a lleis sobre temes que no hi tenen res a veure
PalmaQui s’hauria imaginat que una llei sobre àrees industrials serviria per debatre sobre el requisit del català per als funcionaris? El PP va aprofitar aquesta norma per intentar eliminar-lo en diversos processos d’estabilització de treballadors públics. A més, ho va fer d’una manera tan enrevessada que no va passar el filtre de la lletrada: modificant, fora de termini, una esmena que havia presentat Vox. En aquest cas, l’esquerra va posar el crit al cel i la temptativa no va tenir èxit. Però en altres casos, esmenes similars a aquesta s’acaben aprovant. Sigui en format esmena, transacció o disposició addicional, els partits s’empesquen tota classe d’estratègies per introduir canvis legals per la porta del darrere.
Dijous que ve el PP i Vox –que hi dona suport– tornaran a provar de canviar la llei perquè els prop de 145 treballadors estabilitzats que no han acreditat el requisit de català en un termini de dos anys no perdin la plaça (com estableix la normativa actual). L’extrema dreta ha presentat la mateixa esmena en la Llei per limitar les macrogranges. Aquesta vegada, ho ha fet sense defectes de forma i previsiblement es tramitarà. Però MÉS per Mallorca s’ha rebel·lat contra aquesta estratègia i ha advertit al PP que, si l’esmena s’aprova, tombaran l’articulat de la llei, que per ara només compta amb el suport dels ecosobiranistes: ni el PSIB ni Vox la veuen amb bons ulls.
El PP s’enfrontarà, per tant, a un dilema: o sacrifica l’esmena, o sacrifica la llei. Si es decantàs per la segona opció, tot plegat podria acabar en una situació inèdita: que s’aprovàs l’esmena –amb els vots de PP i Vox– però no l’articulat de la norma. En conseqüència, la Llei de les macrogranges acabaria versant sobre l’ús del català a l’Administració. Així ho confirmen els Serveis Jurídics del Parlament a l’ARABalears. Es tracta d’una possibilitat remota, però il·lustra com és de permissiu el reglament de la Cambra sobre aquestes qüestions.
Una pràctica de tots els partits
En els darrers mesos, el PSIB ha presentat esmenes referides als pressupostos en la Llei de polígons i la de conciliació, totes dues en tramitació, i Vox va introduir una esmena perquè els menors poguessin tornar als toros a la Llei d’habitatge. A més, el Govern s’ha proposat impulsar una Llei de simplificació administrativa cada any. La que va entrar en vigor a finals de 2024 ha modificat 73 normes d’un cop.
No és una pràctica nova. La passada legislatura, el PSIB va incloure dues esmenes d’addició a la Llei de capitalitat d’Eivissa per tancar el port de Sant Antoni al trànsit de mercaderies i vehicles. El Govern de Francina Armengol també va aprofitar la Llei d’habitatge, aprovada el 2018, per introduir la polèmica esmena Nadal: una modificació ad hoc de la regulació del centre d’alt rendiment que el tennista Rafel Nadal té a Manacor. El 2020, també va introduir normativa sobre els tramvies en un decret llei per fer front a la pandèmia. És habitual trobar modificacions legislatives sobre temes que no hi tenen gaire a veure en l’apartat de disposicions addicionals de nombroses lleis i decrets. “Aquesta cirurgia legal està estesa al Govern, l’oposició, i també al govern espanyol i al Congrés”, apunta el politòleg Julián Claramunt. “Les esmenes i les disposicions addicionals s’afegeixen com fuites d’aigua, per ficar qüestions incòmodes en lleis que no tenen impacte mediàtic”, expressa: “És una perversió del sistema, perquè hi ha menys control damunt els canvis”.
Una font del PP assegura que introduir esmenes d’un altre tema a les lleis en tramitació és una “pràctica habitual” al Parlament aquesta legislatura. “Hi ha cert Fair Play entre els partits perquè es puguin introduir, el 99% s’accepten”, apunta. “No és ideal” admet, i assenyala entre les causes la necessitat de solucionar descuits. “Com que sempre ens deixam quelcom, ho ficam en qualsevol lloc”, lamenta: “Com a tècnica parlamentària és una porqueria”.
Un embull per als juristes
L’advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UIB, Sebastià Rubí, destaca el desordre que aquestes pràctiques generen. “Les disposicions addicionals són el primer que has de mirar d’una llei, no fos cas que tingués alguna cosa amagada”, explica. Recorda un cas en què va presentar un recurs per uns clients basant-se en la llei que regula el cadastre. “Un ocellet em va haver d’avisar que la llei s’havia modificat a través d’una altra norma”, rememora: “Era una modificació subtil, i jo no l’hauria trobada mai, hauríem perdut el cas”. En aquest sentit, el professor de Dret Administratiu a la UIB Bartomeu Colom adverteix que la pràctica “topa amb el principi de seguretat jurídica: una norma no hauria de contenir preceptes sobre un altre tema”.
“És més difícil veure la legislació que has d’aplicar i està en vigor”, admet la vicepresidenta segona de la Mesa i diputada del PSIB, Mercedes Garrido. Considera acceptable la pràctica “en cas d’urgència”: “Normalment, es feia quan havia passat un termini”. Hi coincideix el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “La tramitació parlamentària és llarguíssima, i de vegades, per urgència, fiques un canvi com pots”, assegura. Amb tot, rebutja que es vulgui dur a terme per “dissimular quelcom, forçant el reglament i l’Estatut”. “És una mala praxi: les lleis han de servir al seu objecte”, sentencia.