El Post 23-J

El mal negoci de perdre una investidura

Tots els presidents catalans i espanyols que n'han perdut alguna han pagat un preu elevat

BarcelonaL'aritmètica endimoniada de les eleccions espanyoles ha fet que un dels escenaris plausibles sigui que el candidat a la investidura, sigui Sánchez o Feijóo, fracassi en el primer intent de ser investit. No seria el primer cas, ni probablement l'últim, però la història diu que començar la legislatura amb mal peu té normalment un preu elevat a pagar. Una investidura es fa en dos temps: en la primera votació el candidat ha d'aconseguir la majoria absoluta i, si no és així, en 48 hores es vota de nou i es necessita una majoria simple. Aquestes són les quatre persones a Catalunya i Espanya que han perdut una investidura.

1.
El "pas al costat" d'Artur Mas

L'era de les investidures perdudes la va inaugurar Artur Mas el 2015. La CUP el va rebutjar en primera i segona votació perquè havia repetit una vegada i una altra que mai el faria president. A la segona votació, el cupaire Antonio Baños va dir que la seva negativa era un "no tranquil" i Mas va dir amb ironia que hauria preferit un "sí intranquil". No hi va haver marge per a gaires bromes més. Com que la CUP no es va moure del seu no, el llavors president de la Generalitat va haver de fer el seu famós "pas al costat" per evitar unes eleccions anticipades. El nou president acabaria sent Carles Puigdemont. Allò va ser el principi del final de la carrera política de Mas, que ja no tornaria a la primera línia. Ell és qui, amb diferència, ha pagat el preu més alt.

Cargando
No hay anuncios
2.
El rècord de Pedro Sánchez

El rècord d'investidures perdudes el té Pedro Sánchez amb dues, tot i que en un cas i en l'altre va haver-hi conseqüències diferents. El 2016 es va llençar a ser president sense els vots assegurats –només tenia el suport del PSOE i Cs– i el resultat va ser desastrós per a ell. Aquella derrota va derivar en unes noves eleccions d'on va sortir debilitat i li va costar el càrrec de líder del PSOE. Després de ressuscitar de les seves cendres, el 2019 va tornar a fracassar en una nova investidura: era quan es negava a deixar entrar a Podem al govern perquè no el "deixaria dormir a les nits". Es van haver de repetir eleccions, però en aquest cas va aguantar i va aconseguir ser president... amb Podem dins l'executiu.

Cargando
No hay anuncios
3.
La victòria temporal de Mariano Rajoy

Mariano Rajoy també té la seva investidura fracassada: l'estiu del 2016 no va aconseguir els vots suficients. Per evitar anar a eleccions, va començar una campanya política i mediàtica per pressionar el PSOE perquè li donés els vots necessaris per ser president, una campanya que va acabar amb Sánchez fulminat pels barons territorials i amb el partit sumit en una profunda crisi. Així, Rajoy finalment va aconseguir l'abstenció del PSOE per ser investit, però la victòria només va ser temporal. En menys de dos anys, Sánchez va fer bona la dita que diu que la venjança és un plat que se serveix fred: va liderar una moció de censura que va acabar amb ell de president i amb Rajoy a casa seva.

Cargando
No hay anuncios
4.
Aragonès i l'avantsala del divorci amb Junts

L'última investidura perduda es va viure al Parlament el març del 2021. Junts va fer perdre a Aragonès les dues primeres votacions, i les discrepàncies entre els juntaires i els republicans van estar a punt de provocar una repetició electoral. Aquell enfrontament semblava que es reconduïa perquè, finalment, Aragonès va ser un dels presidents catalans que ha sigut investit amb més vots (74). Però les ferides que van quedar van ser profundes, i al cap de poc més d'un any Junts sortia del govern i deixava debilitat l'executiu d'Aragonès. Menys en el cas de Sánchez el 2019, la història diu que perdre una investidura és un mal negoci. O com a mínim, un mal presagi.