Madrid toca la llei que mou funcionaris
Sota l'amenaça de dur-la al Constitucional, obliga a aclarir-ne un dels punts polèmics
Palma.Sota l'amenaça de dur davant el Tribunal Constitucional el decret llei de mesures urgents en matèria de mobilitat intraadministrativa temporal, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, envià un requeriment al Govern balear per convocar una comissió bilateral en què s'acordà negociar el redactat de quatre punts importants de la norma autonòmica. Segons el Govern, la reunió d'aquest grup de treball ja s'ha produït i s'ha acordat modificar el redactat de la norma en l'apartat que preveu que un funcionari de serveis generals (no inclou ni docents ni sanitaris) pugui ser nomenat provisionalment a un grup superior al que ocupa. Madrid ha obligat a matisar que abans del nomenament per a un grup superior, a aquest funcionari se l'ha de nomenar interí.
L'article, per exemple, permet que un administratiu pot passar a fer de tècnic superior en una sèrie de circumstàncies. Perquè això passi, cal que el lloc vacant no s'hagi pogut cobrir pels mitjans ordinaris i que la provisió de la plaça es consideri urgent. El funcionari que ascendeixi caldrà que sigui de carrera, que faci dos anys que ocupa la plaça i que tingui la titulació requerida per al lloc que cobrirà. Així, per exemple, si el nou lloc demana que l'ocupi un llicenciat en Dret, l'administratiu haurà de tenir la llicenciatura. Ara, després de la modificació a què ha obligat el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, també es deixa clar que el funcionari ocuparà el nou lloc de feina de superior categoria només de manera interina.
Acord tancat
Segons la Conselleria d'Administracions Públiques, el Ministeri s'ha mirat la llei autonòmica amb lupa perquè era "pionera" i ha detectat aquesta contradicció amb l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que ha fet canviar. L'acord de la comissió bilateral perquè un grup de treball negociï aquesta llei, que ahir va publicar el Butlletí Oficial, està firmat pel ministre Montoro i pel vicepresident autonòmic Antonio Gómez el 30 d'agost. Ambdós es comprometen a "iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies en relació amb l'article 2 del Decret llei 2/2013, de 14 de juny". La discrepància afecta el gruix de la norma perquè, en realitat, només té dos articles. Tot i això, es concreta que els punts en qüestió són quatre. Segons el Govern, ja s'ha tancat la negociació i s'ha arribat a un acord. Fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques asseguren que els quatre punts es referien a la mateix qüestió, la que preveu que un administratiu faci de tècnic superior.
Val a dir que en cas que no s'hagués produït l'acord, el govern central hauria presentat recurs davant el Tribunal Constitucional per considerar que la llei entrava en contradicció amb una norma estatal superior. De fet, l'acord de la comissió bilateral que publica el BOIB es comunica al Tribunal Constitucional com a passa prèvia a la presentació d'un recurs si no hi hagués acord. Com que s'ha produït l'entesa, no hi haurà recurs.
Aquest decret llei causà el rebuig dels sindicats perquè entenen que amb els mecanismes de promoció interna, que no permeten la cobertura de prefectures, el Govern pretén evitar la contractació d'interins. Això, sumat a un concurs de trasllats de 860 places, perjudica els interins, que perden el lloc.
Antecedents
No és la primera vegada que Madrid força la convocatòria d'una comissió bilateral amb el Govern de José Ramón Bauzá per fer-li canviar una llei. De fet, ha ocorregut el mateix amb la coneguda com a llei Company. El Govern va haver d'eliminar-ne el punt que permetia als promotors urbanístics pagar doblers en metàl·lic en comptes de cedir una proporció de terrenys (el 30%) per construir-hi equipaments o habitatges de protecció oficial. El cas és que aquesta i altres modificacions, que s'han hagut d'aplicar sobre la llei Company també s'han fet efectives sobre el redactat de la llei del sòl, que havia donat a conèixer el Govern i que incorporava aquestes previsions normatives en els processos d'urbanització. El redactat aprovat en Consell de Govern ara les evita.