El bloqueig a Madrid instal·la en la interinitat el PP a Catalunya

BarcelonaMai cap altre president del PP a Catalunya havia resistit tant temps en el càrrec com Alícia Sánchez-Camacho. Imposada per Mariano Rajoy el 2008 per intentar salvar un congrés que amenaçava de trencar el partit, l’ara diputada al Congrés segueix ampliant el seu rècord de longevitat tot i que ja fa més d’un any i mig que té casa a Madrid i només passa per la seu dels populars al carrer Urgell de Barcelona un o dos cops per setmana. El bloqueig de la investidura a Espanya ha impedit que el PP a Catalunya fixi una data per al congrés que ha de tancar al mandat de Camacho i situar Xavier García Albiol al capdavant del partit, posant punt final a una interinitat que ja dura més d’un any, des que el 28 de juliol del 2015 l’exalcalde de Badalona era designat candidat dels conservadors a les eleccions del 27-S.

La designació d’Albiol complia amb el pacte subscrit entre Rajoy i Camacho mesos abans, quan la líder del PP a Catalunya va comunicar al president del govern espanyol en funcions que no volia seguir al capdavant del partit, fatigada pel procés sobiranista i arrasada per l’escàndol de la gravació de La Camarga. Els calendaris que circulaven aquells dies entre la direcció del PP a Catalunya comptaven que l’entrada d’Albiol al Parlament fos el primer pas abans d’agafar les regnes de la formació en un congrés que preveien celebrar a l’abril. Un calendari que la incapacitat dels partits estatals per tancar un acord d’investidura ha fet saltar pels aires, i que encara avui és incert.

I per què cal resoldre la governabilitat a l’Estat abans del relleu al PP a Catalunya? Els estatuts dels populars estableixen que els congressos autonòmics del partit se celebraran un cop s’hagi dut a terme el congrés nacional, de manera que segueixen paralitzats a l’espera de conèixer el futur de Rajoy. En un partit on el president és plenipotenciari, aquest calendari deixa marge a qualsevol líder conservador per condicionar les direccions territorials.

Albiol haurà d’esperar, doncs, que s’hagi tancat la investidura. A partir d’aquell moment es posarà en marxa el compte enrere per a la celebració del congrés nacional del PP, i no serà com a mínim fins dos mesos després del conclave estatal que els populars catalans podran convocar el seu. Tot plegat, un mínim de mig any més d’interinitat en una formació que ve d’una sèrie pèssima de resultats electorals i que ha vist com Ciutadans (C’s) passava a convertir-se en referent de l’unionisme al Parlament. Recuperar el terreny perdut amb C’s és el principal objectiu que s’ha marcat Albiol, que -després de dues desfetes a les urnes- va guanyar una mica d’oxigen intern després de superar els d’Albert Rivera a les quatre províncies en les últimes eleccions espanyoles. Un altre retrocés electoral hauria deixat tocat el seu lideratge abans i tot d’haver sigut designat formalment president.

La situació -amb un equip que no acaba de marxar i un altre que no acaba d’arribar-“no és còmoda”, admeten membres de l’executiva del PP a Catalunya. Tanmateix, un membre de la direcció opina que la formació s’ha anat acostumant a treballar en aquestes condicions i que la situació ha millorat respecte al setembre, quan l’elaboració de la llista per a les eleccions catalanes va ser tensa, amb totes les famílies de la formació pugnant per imposar els seus noms. “El PP no és un partit capaç d’aguantar una bicefàlia”, apuntava aleshores un dirigent de confiança d’Albiol.

Una solució temporal

La via per intentar donar estabilitat als populars i legitimar el lideratge d’Albiol va ser la creació al febrer d’un càrrec ad hoc -el de coordinador general- i l’anunci de set incorporacions que havien de reforçar la direcció del partit, algunes tan sorprenents com la d’Alberto Palatchi, fill del president de Pronovias. Tanmateix, només un dels set nomenaments era de pes. “L’únic que importava era situar Ramón Riera”, opina un regidor de l’àrea metropolitana. Riera, històric del PP a Catalunya, que va ser mà dreta Abiol a Badalona, ja és el seu home fort al partit a l’espera d’un congrés que no acaba d’arribar.