Al·lots, les vacances s’han acabat: vuit mesos per arribar vius a les urnes

Les Balears s’acosten al final d’uns mesos estivals que, gràcies al canvi climàtic, són més una penitència tèrmica que un període de plaer ociós. Curiosament, el darrer estiu de la legislatura ha servit perquè el PP tanqui el cercle: Marga Prohens va començar el mandat amb protestes multitudinàries contra la saturació, i l’acaba de la mateixa manera. Ara bé, hi ha una diferència, perquè l’estiu del 2023 la policia no va agredir els manifestants. La societat illenca continua a l’espera de l’informe que va encarregar el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, qui va assegurar que havia donat instruccions de mantenir la calma. Millor no pensar què hauria passat si no les hagués donat.

Per sort, hem gaudit de moments icònics, com el que ens va regalar la batlesa de Campos, Francisca Porquer, quan va intentar entorpir la manifestació en defensa del Trenc en biquini, perquè, segons va dir, era a un acte per l’esclerosi múltiple. Per què no empalmar un esdeveniment solidari amb una exhibició de comportament de regust antidemocràtic? No s’han de desaprofitar oportunitats com aquesta.

No podem oblidar el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. Ell és com aquella definició que Mariano Rajoy va fer dels catalans: fa coses. L’hem vist collint garroves i content amb el fet que el preu hagi pujat una mica, pocs dies després que una immobiliària hagi comprat Carob, una empresa especialitzada en aquest cultiu. Es va posar el polo groc de l’Ibanat per gestionar millor la cosa el dia de l’eclipsi –la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va lluir l’armilla blava d’Emergències. Va agafar sense por una serp invasora per parlar de la sargantana. I, per descomptat, també va posar els peus en remull al Trenc. Tot per demostrar que el Govern ha canviat la normativa només pel plaer de canviar-la, perquè aquest indret de Mallorca continuarà igual de protegit.

Una recta final desigual

Cal mentalitzar-se per al que ve, perquè el tram final de qualsevol legislatura és una qüestió de resistència. Hi haurà una pluja constant d’anuncis, promeses, festes i somriures. També d’acusacions, crítiques furibundes i sobreactuacions. Ja se sap: els mals estudiants intenten salvar el curs quan en queda poc perquè acabi.

A la dreta, el PP intenta convèncer l’auditori que tot allò relacionat amb la massificació és culpa de les dues legislatures de Francina Armengol i que el Govern de Prohens ha aplicat mesures de contenció. El problema no és si n’ha aplicades o no. La qüestió és quines ha aplicat, quina efectivitat han tingut i si els ciutadans de les Balears vivim una mica, encara que sigui una mica microscòpica, millor.

En aquest punt, el de viure millor, el conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, no tindrà gaire cosa a dir, després de torturar els usuaris del transport públic de Mallorca tot l’agost i no haver començat pràcticament cap promoció d’habitatge públic a les Balears.

N’hi ha que continuen a la recerca del Pacte per la sostenibilitat que el Govern va anunciar a la manera d’Armengol: amb una foto espectacular i després amb un PowerPoint per obra i gràcia del director de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. La llegenda diu que varen arribar 540 propostes a una plataforma en línia, però se’n desconeix exactament el contingut.

Per la seva banda, l’esquerra encara cerca alguna mena de lideratge, per poc que sigui. El PSIB ha apostat per Rosario Sánchez. És a dir, els socialistes consideren que la secretaria d’Estat de Turisme és l’alternativa a Prohens en ple festival de protestes contra la saturació turística i amb bona part de la societat de les Illes maleint Aena per fer-nos menjar les ampliacions dels aeroports de Palma i Eivissa.

No és un càrrec qualsevol, la Secretaria d’Estat de Turisme. La pregunta és: si Sánchez vol apostar de veritat per unes Balears exhaustes a causa de la massificació, no hauria d’haver dimitit ja? Perquè la contradicció és massa grossa perquè sigui sostenible a les urnes el maig del 2027.

Per la seva part, MÉS per Mallorca fa el que millor fa l’esquerra: tirar-se els retrets pel cap. Les reflexions del diputat Ferran Rosa a un pòdcast de política i les seves crítiques a la gestió del Pacte han mostrat les ferides dels ecosobiranistes i han posat damunt la taula com és de complicat ser part del sistema i estar en contra del sistema a la vegada. Perquè en aquest punt cal donar la raó al PP. La saturació no ve d’ara i tots, del color polític que sigui, hem participat en aquesta festa que ara ens ha provocat una ressaca descomunal. És que ningú no recorda que fins i tot Joan Carles I va dir “Me he equivocado” després de carregar-se un elefant? Tan complicat és?

Caldrà estar atents als escarafalls que Vox pot arribar a fer aquests mesos, tan importants per marcar perfil. L’extrema dreta veu com el PP la fagocita i ha de ser cada vegada més extrema si vol conservar els vots dels més exaltats. Ara bé, serà complicat que es mogui del seu redol, que es basa a atacar el català, els migrants, el feminisme i el col·lectiu LGTBI. No es pot demanar sofisticació a un partit de pilars bàsics.

I en l’aire queda quin paper serà capaç de fer Coalició per Mallorca. Optarà per ser l’Aliança Catalana de les Balears? Es desfarà de la motxilla d’El Pi i dels residus d’UM? Serà capaç d’aglutinar les restes d’un mallorquinisme que sembla formar més part del passat que del futur de l’illa?