Antoni Vera: "La llengua castellana també és la pròpia d'una part de la població de les Balears"

PalmaAntoni Vera és llicenciat en Filologia Catalana i des del mes de juliol dirigeix la Conselleria d'Educació i Universitats, una administració a la qual ja va estar en la polèmica legislatura 2011-2015, quan va ocupar el càrrec de secretari general d'Educació i Cultura. Té el repte, entre d'altres, d'implantar mesures com la lliure elecció de llengua, una iniciativa que, de la mà de José Ramon Bauzá, va rebre una contestació massiva per part de la ciutadania. Des del moment en què va accedir al càrrec, Vera ha repetit constantment que apostarà per la negociació de totes les mesures que es vagin implantant amb les parts implicades. Ara bé, té clar que el PP va guanyar les eleccions amb un programa electoral, i que s'ha de complir.

Quina valoració feis dels primers dos mesos al capdavant de la Conselleria d'Educació i de l'inici del curs?

— Els primers mesos, quan es produeix un canvi de govern, són complicats. Toca fer variacions i entra l'estiu de ple. El curs ha de començar el setembre, cosa que vol dir que tot es complica més. No hem tingut estiu ni vacances. Pel que fa a l'any acadèmic, ha començat bé. Sempre hi ha problemes, evidentment. Per exemple, pel que fa a atenció a la diversitat ens manquen recursos que haurem d'anar posant. En infraestructures, com tothom ha pogut veure, també hi ha feina a fer.

La comunitat educativa recorda amb malestar les polítiques de Bauzá. El pacte de govern amb Vox incorpora, de nou, la lliure elecció de llengua, en aquell moment molt contestada per les famílies, fins i tot per gent del PP. Com ho fareu per evitar que es torni a produir crispació?

— Tenim un programa electoral que va votar la ciutadania. La lliure elecció de la primera llengua n'és un dels compromisos, que, a més, implantarem pròximament, acompanyat de recursos. No pot ser contestat per una senzilla raó: es preveu a la Llei de normalització lingüística de 1986 i a la Llei balear d'educació aprovada pel Pacte. A més, hi ha jurisprudència sobre el dret a l'elecció de la llengua del primer ensenyament. En tot cas, implantarem la mesura d'acord amb la normativa actual.

Vós sou filòleg català. Què ens dirieu de la situació de la llengua a les Balears i, especialment, dins les escoles?

— L'ús del català dins les escoles fluctua segons la zona. Segons el centre, si hi ha gent que ha arribat fa poc temps des de fora, fa ús d'una llengua (castellà) per damunt d'una altra. Als pobles, on hi ha més població autòctona, la situació és diferent. A l'escola, les dues llengües oficials tenen la mateixa càrrega lectiva. Ara bé, ens podem trobar generacions més joves, especialment a les zones urbanes, que empren més una llengua (castellà) que l'altra (català). Aquesta situació la compensa la realitat sociolingüística de la Part Forana, que és la contrària. Nosaltres farem que el sistema escolar garanteixi l'ensenyament de les dues llengües oficials com a idiomes de pes.

Com creis que afectarà la lliure elecció el coneixement de català dels alumnes i l'ús social que en facin, que, ara per ara, ja és molt baix?

— La llengua en què un nin aprèn a llegir i a escriure és una i és la que els pares decideixen. L'idioma en quà aprenguin a llegir o escriure l'únic que farà és donar-los les eines necessàries perquè a partir de Primària facin la lectoescriptura en l'altra llengua. Hem de tenir molt clar que estam parlant de dos idiomes romànics que s'assemblen, i això ho facilita tot. Per altra banda, la manca de coneixements dels alumnes no és només de català. És general, i és per això que una de les nostres premisses és que hem de valorar la cultura de l'esforç. Jo sempre dic als meus alumnes que les habilitats i els coneixements sumen, però que l'actitud multiplica. El problema és que quan no es valora l'esforç de l'alumne, no és que hi hagi mancances en català, sinó que també n'hi ha en castellà, matemàtiques i en tota la resta de matèries.

Quan parlau de suprimir les "imposicions lingüístiques", us referiu al Decret de Mínims, aprovat pel popular Gabriel Cañellas?

— A veure, tenim una comunitat autònoma amb dues llengües oficials, una que és pròpia i una altra que és comuna a tot el país, però hem de ser conscients que la castellana també és la pròpia d'una part de la població. El sistema constitucional va establir l'autonomia lingüística, un model sociolingüístic diferent del principi de personalitat de Finlàndia o el de territorialitat a Suècia. Jo consider que el nostre principi funciona, i el que hem de fer és creure que amb respecte i amb una normalitat en l'ús de les dues llengües, pot haver-hi consens.

Un tema que preocupa molt als docents és com s'implantarà la mesura. Podeu explicar com ho fareu per no potenciar la divisió entre els alumnes?

— Tenim molt present que la implantació del dret a triar la primera llengua d'ensenyament ha d'anar unida a destinar-hi majors recursos que la facin possible.

El vicepresident del Govern, Antoni Costa, ha acusat el Pacte de no haver intervingut per evitar el deteriorament de l'IES Xarc d'Eivissa. El cert, però, és que el mes de juny s'havia iniciat el procés de licitació per intervenir al centre, i es varen prendre mesures urgents. Sosteniu les acusacions?

— Les sostenc plenament. Per saber els problemes dels centres els has de visitar. Feia temps que es parlava de l'IES Xarc, però l'anterior Govern no hi va anar. Jo el vaig visitar i em vaig trobar amb un equip directiu desesperat i amb aules amb goteres, humitats i columnes cruiades. Fins i tot hi havia hagut ocupes. És això normal en un institut públic de les Balears en ple segle XXI? L'institut feia temps que demanava suport; hi va haver una manifestació de pares, alumnes i docents. L'únic que havia licitat el Pacte són 190.000 euros per als voladissos. Jo he hagut de precintar l'edifici, perquè necessita un projecte constructiu nou.

El concert educatiu dels centres Aixa i Llaüt, que segreguen per sexe, té un recurs d'alçada que no permet la subvenció pública. Els concertaran quan puguin?

— Estam esperant l'informe jurídic de l'advocacia de la Comunitat Autònoma per resoldre la qüestió. Farem el que ens digui aquest informe.

Als centres de les Balears s'hi adoctrina?

— A les Illes, ben igual que a la resta d'Espanya, els centres educatius mouen moltíssimes persones. A les escoles de les Balears no s'hi adoctrina, com a norma general. Però no puc ser a tots els centres, com tampoc estic al corrent de tot el que fan els funcionaris de la Conselleria. Crec en la professionalitat de tots els docents. Evidentment, hi ha casuístiques diferents i jo no vaig darrere cada docent. Clar que hi pot haver algun mestre que faci coses que jo no faria i amb les quals no estic d'acord.

Llavors, per què al pacte de Govern amb Vox parlau de crear un model educatiu "lliure d'adoctrinament ideològic?

— És que ha de ser un principi clar. El que feim és reafirmar-nos que el docent no ha d'adoctrinar, ben igual que els metges tenen el seu codi deontològic. Crec en aquesta reafirmació dels principis generals que han de regir la feina dels docents. Després, fora de la feina, cada professional té una manera de pensar i de viure i cadascú ha de fer el que vulgui. Precisament, la meva essència i la del partit que represent és que la llibertat està per damunt de tot.

"Garantir el coneixement i l'aprovació prèvia de les matèries extracurriculars" per part dels pares. És això un pin parental?

— A mi, que com a extracurricular es tractin temes com la convivència i els valors, em sembla perfecte. Però hi ha coses que crec que els meus fills no han de conèixer a través del sistema educatiu. No estic d'acord amb pins parentals, sinó amb el fet que els pares han de poder triar respecte dels temes que no estan vinculats a la formació global de l'alumnat. Personalment, no m'he trobat en cap situació en què no m'hagi agradat una activitat. Ara bé, crec que el centre ho ha de demanar als pares.

Fins ara, els centres feien tallers d'identitat sexual, prevenció de violència masclista i contra la xenofòbia i el racisme. Si s'implanta la mesura, en quina situació quedaran aquests projectes?

— Aquestes qüestions ja estan dins l'assignatura d'Ètica. A l'anterior llei educativa –LOMQE– s'oferia Ètica, i jo la impartia. És clar que parlava de violència, de discriminacions per raó de religió, de sexe... A Primària no hi ha Ètica perquè no encaixa en el procés maduratiu de l'alumnat, però sí que hi ha l'assignatura alternativa a la de Religió, que s'hauria d'haver desplegat com s'ha fet a altres autonomies. I també s'haurien de tractar els valors constitucionals del nostre estat de dret, que moltes vegades es deixen de banda.

La vostra proposta de lliure elecció de centre ja existeix per zones. Existeixen uns barems. Vol dir que els eliminareu i tindrà plaça qui arribi primer?

— El que no pot ser és que una ciutat com Palma estigui dividida en sis o vuit zones escolars. És ridícul. Actualment, hi ha centres que estan l'un devora l'altre i són de zones diferents. Si vius a un carrer et toca a un, i si vius a un altre, l'altre. Això no pot ser. Creim en la lliure elecció de centre, perquè és la llibertat dels pares de dur els fills a l'escola que decideixin. És la llibertat d'escollir entre escola pública i concertada, entre inclusiva i escola d'educació especial. És clar que s'haurà d'establir una baremació, perquè no cabrà tothom a tots els centres.

Aquesta mesura pot ocasionar centres de primera, amb molta demanda, i de segona, amb menys. Com ho evitareu?

— Ara com ara, ja hi ha escoles amb molta demanda i d'altres amb menys, i la zonificació escolar que hi ha no ho ha solucionat. Tu no saps per què algú de Son Rullan vol anar a Santa Catalina. Per ventura és perquè els pares tenen la feina més a prop o els agrada aquell centre per la seva línia pedagògica. El que hem de fer com a Conselleria és que es coneguin totes les places de la pública i la concertada i donar als pares l'oportunitat de triar. No hem inventat la Coca-Cola, perquè moltes capitals de província tenen una zona única per municipi.

Durant la legislatura 2011-2015 es va fer una inversió en infraestructures molt reduïda. Ara han tornat posar el mateix gerent a l'Ibisec. És un bon punt de partida per fer l'ambiciós pla d'infraestructures que plantejau?

— Jo crec que Mateu Suñer és la persona que hi ha fet més feina. L'any 2011 el Govern es va trobar els calaixos buits, va haver de retallar de pertot i tancar empreses públiques. Jo tenia un càrrec a Cultura i havíem d'emetre resolucions per anul·lar subvencions ja concedides. En Mateu va fer una gran feina. I encara que diguin que no, es varen construir centres.

Al pacte de Govern, en cap punt es parla de Formació Professional ni d'Educació d'Adults. En quin lloc queden?

— En el lloc més alt. Ho tenc claríssim. A partir del curs que ve, ens centrarem en l'FP. Concertarem més places i en crearem més de públiques. També farem més centres integrats amb Treball i amb el SOIB, i fomentarem la nova FP dual intensiva, que combina formació i estades a empreses. Pel que fa a les escoles d'adults, haurem de veure quines són les seves necessitats, perquè són una premissa bàsica per a nosaltres.

Tampoc parlau de política universitària. Què pensau fer per millorar l'oferta, el prestigi i la competitivitat de la UIB?

— En primer lloc, tenim molt clar que s'ha d'apostar per noves titulacions, d'acord amb la idiosincràsia i la línia del mercat balear. Som molt partidaris d'implantar dobles graus, que són molt atractius. També tenim el compromís d'una nova residència universitària, de la qual coneixerem la ubicació abans de finals d'any. Tant la UIB com nosaltres volem que estigui al centre de Palma. Per altra banda, farem un pla pilot de presencialitat a Menorca i Eivissa per a les titulacions més demandades i ampliarem els ajuts per estudiar carreres que no estiguin a la universitat pública.