Llarena rebutja suspendre l'ordre de detenció contra Puigdemont i Comín

BarcelonaLes ordres de detenció contra l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exconseller Antoni Comín, continuaran vigents i si van a Madrid a recollir les credencials per poder ser escollits eurodiputats seran arrestats per la policia. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la causa del Procés que ha acabat amb el judici dels 12 líders independentistes, ha denegat la petició de Puigdemont i Comín que havien demanat deixar sense efecte les ordres de recerca, detenció i ingrés a la presó estatals contra ells per poder jurar la Constitució i ser proclamats eurodiputats.

Puigdemont i Comín argumentaven en les seves peticions que la immunitat parlamentària s'origina des del moment que van ser proclamats electes al Parlament Europeu. Es basaven en el protocol número 7 sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea, annex al tractat de funcionament de la UE: en aquest text es diu que "els drets i prerrogatives seran efectius des del moment en què el diputat sigui proclamat electe". La defensa de Puigdemont i Comín també demanava que se suspengués el procediment judicial en contra seu, i que es deixessin sense efecte les ordres d'arrest.

Però el magistrat Pablo Llerena creu que l'expresident i l'exconseller han interpretat malament el protocol europeu. Tot i que el text és clar, l'instructor de la causa del Procés argumenta que Puigdemont i Comín no tenen immunitat parlamentària perquè l'eurocambra encara no s'ha constituït. Segons el jutge, el règim d'immunitats pivota sobre el fet que el Parlament Europeu es trobi "en període de sessions" i per tant es pugui considerar els electes com a "membres".

Es basa en el veto a Junqueras

Alhora, Llarena es basa en la decisió presa ahir pel tribunal del Procés respecte al cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras, a qui el Suprem no ha permès presentar-se davant la Junta Electoral Central per recollir les credencials i jurar la Constitució. Recorda que l'alt tribunal distingeix entre diputat electe i diputat membre d'una cambra, i va marcar dues fases en aquest procediment. La primera, el jurament de la carta magna i la segona, la presa de possessió. "Mentre els sol·licitants no facin el primer tràmit, en cap cas poden iniciar la segona fase dels tràmits necessaris per adquirir la condició de membres del Parlament Europeu del qual el protocol fa dependre el règim d'immunitat", argumenta Llarena.

El jutge instructor també explica que la immunitat no només requereix ser membre del Parlament Europeu, sinó que la cambra europea estigui en període de sessions. En aquest cas, el jutge recorre a la doctrina del Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat per argumentar la seva decisió.