Le Senne fa servir la presidència del Parlament de plataforma política

PalmaGabriel Le Senne es va convertir en el quinzè president del Parlament (i el primer de Vox) perquè li va “tocar a la tapa d’un iogurt”, segons va dir en aquell moment una font del mateix partit. Madrid va dictar el seu nomenament encara que era el número set de la llista i no tenia suports interns a les Illes. Dos anys i mig després, s’ha convertit en el principal actiu de Vox a les Balears. El càrrec de segona autoritat de la Comunitat li ha servit com a plataforma, especialment d’ençà de la polèmica que va desfermar quan va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant un ple. Des d’aquell moment, cada vegada marca més perfil polític des de la institució.

La setmana en què el PP i Vox han derogat definitivament la llei de memòria democràtica, aquell episodi era al cap de bona part dels diputats. Diverses fonts consultades creuen que, en aquell ple del juny del 2024, Le Senne senzillament va perdre els papers. El president, que està pendent de judici per un presumpte delicte d’odi per aquests fets, va reaccionar impulsivament i va estripar bruscament les fotografies de les dones represaliades quan les membres socialistes de la mesa del PSIB es varen negar a retirar-les. Ell va dir que l’havien “provocat” i es va negar a dimitir, la qual cosa encara va enfurismar més l’esquerra, que va recórrer a la justícia. Amb tot, aquell episodi fortuït també li va donar protagonisme entre els seus. “Per al seu electorat, és un màrtir”, assegura una font del PP. La direcció estatal de Vox en va prendre nota.

Mentrestant, la desfeta del grup parlamentari de Vox va contribuir a obrir el camí a Le Senne i, un any després, va ser nomenat president del partit a les Illes. Amb el diputat al Congrés Jorge Campos allunyat del Parlament –i sense la confiança de l’executiva de Santiago Abascal–, el líder de la Cambra s’ha convertit ara en una opció forta per encapçalar una llista electoral.

De manera progressiva, aquest reposicionament intern s’ha anat traduint en una presidència cada vegada més reivindicativa. Si en una primera etapa Le Senne va tenir un paper moderat, fins al punt de desesperar els diputats de Vox quan donava la raó als socialistes als plens, això ha anat canviant. En els darrers mesos, Le Senne ha anat mostrant cada vegada més els seus colors polítics. Així, ha tret pit d’haver afegit la traducció al castellà del Butlletí Oficial del Parlament (BOPIB) per primera vegada des de la constitució del Parlament. En els plens, l’esquerra l’acusa de ser massa permissiu amb Vox, la qual cosa ha motivat queixes constants dels grups parlamentaris a la Junta de portaveus. Quan la diputada de Vox Patricia de las Heras va referir-se a l’esquerra com a “tarats mentals” [el 17 de febrer passat], ell va limitar-se a dir, pressionat pel PSIB: “Moderem el llenguatge”. En el següent ple, quan Manuela Cañadas (Vox) va acusar l’esquerra de ser “còmplice” d’“assassinats”, en el marc d’un debat sobre immigració irregular, es va negar a retirar aquestes paraules del Diari de sessions. “No les eliminaré”, va justificar: “És una qüestió política, igual que vostès ens diuen feixistes”. En el debat per derogar la llei de memòria també va rebutjar retirar les paraules del portaveu adjunt, Sergio Rodríguez, que va acusar el PSIB d’estar “acostumat a treure pit pels assassins”.

“El nivell d’agressivitat verbal als plens és molt alt, i ell és massa permissiu”, lamenta una font popular. “La falta d’experiència li juga males passades i, a sobre, només escolta la direcció de Vox”, apunta. Fonts de la mesa del Parlament hi coincideixen: “Ho consulta tot a Madrid”. La vicesecretària d’Acció de Govern de l’executiva estatal, Montse Lluís, coordina l’acció de tots els presidents de parlaments autonòmics.

“Es fica en tots els saraus”

“Des que Vox va sortir dels governs autonòmics, només els queden les presidències de parlaments, i les utilitzen com a contrapunt als executius del PP”, afegeix una font popular: “No em sembla adequat, perquè aquest càrrec hauria de ser neutral”. La mostra més criticada d’això va ser el discurs del president Le Senne del passat 1 de març, amb motiu del Dia de les Illes Balears, en què va carregar contra la immigració irregular, la baixa natalitat entre estatals, va defensar l’ús del castellà a la Cambra i va qüestionar la utilitat de l’autonomia. “Es fica en tots els saraus”, insisteix aquesta font. Veus de la mesa asseguren que “molts ajuntaments han deixat de convidar la institució”.

En canvi, fonts del seu grup parlamentari el defensen. “És molt tolerant, manté l’ordre i aplica el reglament”, assegura aquesta font, i aplaudeix el seu discurs de l’1 de març: “Va tocar temes que estan al cap de tots”. En el mateix sentit, denuncia una doble vara de mesurar quan es parla de membres del seu partit. “L’expresident Vicenç Thomàs (PSIB) sempre tallava els discursos, les formes de Le Senne són molt més democràtiques”, remarca.

L’analista polític Toni Fornés creu que hi ha hagut “un canvi” en el discurs de Le Senne que s’accelera a partir de la publicació del BOPIB en castellà, a principis de febrer. “Defensa un projecte polític que col·lideix amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució”, opina. “Això el duu a cercar els límits del càrrec institucional que representa”, afegeix. Adverteix que “el seu partit necessita que tingui visibilitat com a referent i principal candidat”. Encara més com més s’acostin unes noves eleccions.