La jutge del 13 demana al TSJC que investigui Salvadó pel seu paper "bàsic" en l'1-O
La situació de l'exsecretari d'Hisenda es troba de moment en uns llimbs legals
BarcelonaLa jutge del tribunal d'instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que assumeixi la causa contra l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, actual diputat d'ERC al Parlament, pel seu "paper bàsic" en els preparatius de les denominades estructures d'estat del Procés.
Així ho explica en una exposició raonada, a la qual ha tingut accés Efe, dirigida al TSJC, que ja té una peça oberta en la qual investiga l'ex número 2 de l'exconseller Oriol Junqueras al departament d'Economia, Josep Maria Jové. En l'escrit, del 23 de juliol, la jutge Alejandra Gil planteja al TSJC que, donada la condició d'aforat de Salvadó, assumeixi la investigació sobre aquest ex alt càrrec del Govern, que actualment està en una espècie de llimbs legals perquè no figura entre la trentena de persones processades en la causa de l'1-O dirigida pel jutjat d'instrucció 13 ni està investigat per l'alt tribunal català. Com a aforat, de fet, el cas de Salvadó –com el de Jové, també diputat– ha de ser assumit pel TSJC.
Segons la jutge, Salvadó, un dels detinguts per la Guàrdia Civil en els registres del 20-S del 2017, va tenir un "paper evident" en els preparatius i els "elements indispensables" per a la celebració de l'1-O, així com un "paper bàsic" en les estructures d'estat, "com és la preparació d'una Agència Tributària Catalana amb aptituds per assumir impostos no cedits i impostos que corresponen a l'Agència Tributària (AEAT)".
La jutge remarca que entre els documents intervinguts a Salvadó el 20 de setembre del 2017 hi figura un dossier amb encapçalament de la Generalitat en què s'inclouen 175 mesures a adoptar pel Govern i el Parlament per crear un estat propi, assegurar el seu funcionament i que fos reconegut internacionalment, i desplegar l'administració catalana. També se li va decomissar un arxiu amb el títol 'Estructures d'estat. Projectes adscrits a la secretaria d'Economia', amb quatre àrees: sostenibilitat econòmica i financera de la Generalitat i finançament del nou estat, Banc Central de Catalunya, supervisió del sistema financer i autoritat de la competència.
Escenari postreferèndum
La jutge detalla, a més, que entre les pertinences de Salvadó es va localitzar un sobre remès pel també investigat Francesc Sutrias –que va ser director de Patrimoni en l'etapa de Junqueras–, amb dos fulls manuscrits amb els títols 'Escenari Guerra' i 'Escenari Guerrilla', on es preveien dues possibilitats diferents sobre les mesures a adoptar per part del Govern segons la intensitat de la reacció de l'Estat al procés independentista, especialment en l'àmbit econòmic.
En un altre apartat també s'analitzava l'escenari del 2 d'octubre –després del referèndum–, que partia de la base que s'havia d'obrir un procés de negociació amb l'Estat per culminar la secessió, que hauria d'estar supervisat i acompanyat per les institucions europees i internacionals i en què s'insistia que l'èxit tindria molt a veure amb la capacitat real d'exercir un control efectiu sobre el territori català i el comportament dels ciutadans.
En el seu escrit dirigit al TSJC, la jutge adverteix també que Salvadó va enviar el 6 de setembre del 2017 un correu electrònic al compte de vicepresidència d'Economia amb un estudi sobre la conveniència de la creació d'un exèrcit per a la defensa de la República. A més, també es van localitzar al seu despatx trossos de paper que, una vegada reconstruïts, permeten concloure que es tracta de documents en els quals s'especifiquen els escenaris posteriors al referèndum, la coordinació dels quals s'encomana al mateix Salvadó i a l'actual regidora de JxCAT a Barcelona Elsa Artadi.
Un altre dels elements vinculats a Salvadó que la jutge destaca en el seu escrit és el gràfic que se li va intervenir en què es remarca la importància del sistema e-Spriu perquè l'Agència Tributària Catalana pogués recaptar impostos estatals sobre els quals no té competències.