Ni investigació ni dignitat per a les víctimes: què cau amb la llei de memòria
Els tràmits per tombar aquesta norma començaran abans que acabi l’any i l’extrema dreta liderarà aquest procés. També hi ha en joc el cens de víctimes i la retirada de símbols franquistes
Palma“Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil. Es duran a terme polítiques per facilitar la recuperació de persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos. Igualment, s’evitarà la destrucció de monuments i d’elements històrics, procurant-ne el manteniment correcte i el coneixement dins del context històric”. Això és el que diu el punt 48 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar el 28 de juny que s'ha fet realitat en el ple del Parlament d'aquest dimarts.
Aquesta norma que s'ha fulminat regulava tant el cens de víctimes del franquisme com el de simbologia franquista, com també la retirada d’aquests símbols, l’accés a informació en els casos de desaparicions forçoses d’infants, la investigació científica i la divulgació de la memòria democràtica de les Balears, la reparació i els reconeixements a les víctimes, la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic, la creació d’espais i itineraris de memòria, actuacions en l’àmbit educatiu, i el règim sancionador en el cas d’actes contraris a la memòria democràtica i d’apologia del franquisme, entre moltes altres qüestions. Els articles giraven entorn de tres eixos: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica i el dret de reparació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
El portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, no creu que hi hagi un greuge comparatiu amb les víctimes del franquisme que calgui reparar, segons va assenyalar a l'ARA Balears. El representant de l’extrema dreta considera que aquesta norma “ha generat descontentament”. I, quan li varen demanar pel fet que no hi hagi hagut cap polèmica des que va entrar en vigor, va assegurar que la llei “molesta i fereix, encara que no hagi provocat mobilitzacions, perquè els hereus de les víctimes d’un bàndol [el franquista] sí que se senten dolguts”.
Preocupació d’entitats, experts i partits
Així, entitats, els experts i els partits de l’oposició no han amagat la seva preocupació pel que pot passar després de la derogació. “Les autoritats diuen que no llevaran la Llei de fosses, però tot va lligat. Les víctimes, no tindran reconeixements? No rebran un certificat que acrediti la seva condició?”, demana la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que considera que és molt complicat deslligar la Llei de fosses de la de memòria. “Derogar la Llei de memòria fa recular drets, perquè la veritat, la justícia i la reparació depenen de les dues normes”, continua. Oliver també es demana “què passarà amb la documentació” i si s’entregarà als familiars dels represaliats pels franquistes. També lamenta que les unitats didàctiques que s’havien elaborat per als instituts han quedat inutilitzades.
Oliver rebutja les acusacions de partidisme de la llei que ha fet Vox i remarca que “les víctimes de l’altre bàndol [el franquista] varen tenir 40 anys de reconeixements”, tots els que va durar la dictadura de Franco. “Per a nosaltres, totes són víctimes. Però a algunes ja les varen cercar, exhumar i els varen fer reconeixements, mentre que a les víctimes dels franquistes, no”, continua.
La socialista Sílvia Cano va coordinar la Llei de memòria l’any 2018 i destaca l’esforç que es va fer llavors per assolir un consens per evitar-ne, precisament, la derogació. “Va ser una ingenuïtat per la nostra part”, lamenta. De fet, Cano recorda que “es va modificar l’exposició de motius” i “es va acceptar un percentatge molt alt del centenar d’esmenes que va presentar el PP”. D’aquesta manera, es va aconseguir que els populars, que ara han permès que Vox derogui la llei, no hi votassin en contra de la totalitat, sinó d’alguns articles, com el que estableix les sancions. “Per primera vegada, es va introduir una condemna a la dictadura franquista i un rebuig a qualsevol totalitarisme”, continua la socialista. També remarca que es va treballar amb Amnistia Internacional i tenint en compte les resolucions de l’Assemblea de Nacions Unides sobre la qüestió per elaborar una definició ampla de les víctimes que abastàs “un bàndol i l’altre”. D’altra banda, Cano creu que la principal raó perquè Vox i el PP hagin derogat la Llei de memòria és el règim sancionador i la part que afecta els elements contraris a la memòria. “Això és el que més els cou”, diu i remarca que, gràcies a aquesta norma, “el Govern podia retirar símbols franquistes”.
En canvi, el representant del PP que va participar en les negociacions, Juan Manuel Lafuente, considera que “només es varen acceptar esmenes de poc calat”. “Ja vàrem dir llavors que és una llei desequilibrada i que quedaven sense parts importants de la història de les Balears”, comenta qui ara és conseller de la Mar del Govern. Lafuente corrobora que el PP està “en contra de tota la part sancionadora”.
Per part seva, l’historiador i investigador de la repressió Bartomeu Garí recorda que, malgrat que s'hagi derogat la Llei de memòria, hi ha estudis pendents sobre els anys de la República que “es varen contractar la legislatura passada”. “És molt important exhumar les fosses, però aquesta tasca acabarà tard o d’hora, i darrere hi ha una sèrie d’estudis”, explica l’expert, que també demana “a quina porta tocaran les famílies” ara que la direcció general ha desaparegut, i “on aniran a parar les causes judicials” pendents. “Què passarà amb tota la documentació i els informes que s’han generat? Com a investigador em preocupa, encara que, de moment, tenim una llei estatal que hi està per damunt”, continua Garí. L’historiador també recorda que el cens de víctimes es va completar i que va quedar “dins d’un calaix de la llavors Direcció General de Memòria Democràtica”.
Un altre aspecte a tenir en compte és que la Llei de memòria havia equiparat, en certa manera, les Balears amb països com Alemanya, on el nazisme i la memòria democràtica són cabdals. Així ho explica el professor de Dret Públic i Constitucional, Sebastià Rubí. “La democràcia és un concepte clar i ben definit que fa referència als drets fonamentals, l’imperi de la llei i el respecte a les minories. Són coses que Vox no respecta i hi actua en conseqüència. Han eliminat la llei perquè no són demòcrates”, sentencia Rubí. “En aquest moment es lleven les blanquejades i cadascú du la seva pròpia creu”, afegeix, sobre el paper del PP en aquesta qüestió.
A diferència d’altres comunitats, a les Balears hi havia dues lleis sobre memòria: la de fosses, que es va aprovar el juny del 2016, i la de memòria democràtica, que va tirar endavant l’abril del 2018. Això és el que ha permès que la normativa de fosses, que es va aprovar per unanimitat –Vox encara no tenia cap diputat al Parlament el 2016–, no es derogui i l’exhumació de les víctimes continuï endavant. La professora de Dret Públic Internacional de la UIB Margalida Capellà va ser la diputada que va coordinar la llei. “Vaig proposar separar fosses de la resta i es va decidir fer dues proposicions de llei. No m’estranya que el PP mantingui la de fosses, perquè vàrem pactar amb ells que tiraria endavant i hi col·laborarien”, explica.