Catalina Cabrer: "Així com està plantejada, la internalització dels treballadors d'IB3 no és viable jurídicament"

PalmaLi agrada remarcar la seva dedicació al món laboral i reacciona amb més aversió a certes protestes contra el turisme que als conflictes entre treballadors i patronals. La consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer, creu que el Pacte per la sostenibilitat arribarà a bon port, malgrat que encara no ha generat mesures.

Fa un mes que sou consellera. Heu començat en un moment de molta conflictivitat laboral. Com ho enfocau?

— Vivim un moment de conflictivitat. Les convocatòries de vaga i la tensió són constants, però són part de les relacions laborals. Algunes disputes, com les de les escoletes i el TIB, venen de contractes fets amb el Govern anterior, que ens lligaven de mans. Es preveien actualitzacions de preus per a materials, però no se n’havien previst per a costos laborals.

Com valorau la figura del conseller Sáenz de San Pedro?

— Va confiar molt en mi i em va donar llibertat, i supòs que això és d’agrair.

Reduir la precarietat és un dels vostres reptes. És un objectiu cada legislatura, malgrat que els contractes temporals i parcials són habituals en el mercat laboral de les Illes. Quines mesures concretes creis que cal aplicar?

— Hem de deixar de parlar de precarietat en el mercat laboral. Tenim plena ocupació des de fa molts mesos. El repte no és lluitar contra l’atur, sinó que l’ocupació sigui de qualitat. Tenim xifres de contractació indefinida que voregen el 70%, per sobre del conjunt d’Espanya. La taxa de parcialitat i de temporalitat són pràcticament la meitat que a l’Estat. Ens volem centrar que l’ocupació sigui segura i amb bones condicions.

Com abordau la sinistralitat?

— Vàrem llançar unes visites inspectores a les empreses amb un índex més gran de sinistralitat. Vàrem revisar el pla de prevenció de riscos, Equips de Protecció Personal (EPI) i es va fer un requeriment d’esmena si faltava alguna cosa. Hem intentat que, quan arriba la temporada de més activitat, les coses estiguin ben preparades. Vull creure que això té resultats, perquè estam en una baixada constant. Quan arriba juny, afegim també el tema de la temperatura alta. Tenim una relació bona amb la Direcció Provincial i a partir d’octubre es fa la planificació anual.

Per què prioritzau l’absentisme si les Balears en són la comunitat amb un índex més baix?

— L’absentisme és un problema sobretot de salut dels treballadors. És veritat que les xifres d’absentisme van molt bé a les Balears, però anam a l’alça de cada vegada més. Hem pujat a tots els sectors. A les Illes hi ha una particularitat: tenim entre 180.000 i 185.000 treballadors d’un sector on la feina es concentra en uns vuit mesos. Si trasllades les dades a aquest període, hi ha un 14,8% [d’absentisme] a l’hostaleria. No hem de demonitzar ningú, perquè només faltaria que una persona que estigui malalta no pugui estar de baixa. Hem analitzat on fallen les administracions. Hi ha d’haver coordinació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l’IB Salut i les mútues, perquè hi ha molta burocràcia. Fa un mes es va signar un conveni entre l’INSS, la Conselleria de Salut i les mútues perquè, en cas de contingència comuna –que no es deriva de cap tema laboral–, et puguis adreçar a les mútues per fer-te les proves mèdiques. Això reduirà els processos.

Les patronals han insistit a solucionar l’absentisme.

— S’ha de posar sobre la taula sense fer debats absurds. És veritat que és una preocupació de les empreses, igual que els treballadors en tenen moltes altres.

Com desplegareu la Llei de conciliació perquè no sigui paper banyat?

— S’ha dit que aquesta llei no té pressupost, però la d’igualtat que va fer l’anterior Govern tampoc no en tenia. El pressupost sorgirà de totes les conselleries implicades. Hem creat una direcció general, feim el diagnòstic i farem el pla de conciliació. Al conveni d’hostaleria se n’ha abordat el tema i hem signat uns acords tripartits amb els quals el Govern es compromet a crear un observatori d’absentisme i conciliació. Però no podem fer-hi ingerències. Cada sector coneix què pot donar i què no. Introduir la conciliació en l’hostaleria, la indústria fonamental de les Balears, és una prova que la llei no és paper banyat.

La negociació per la vaga del TIB ha estat dura, i el conveni d’hostaleria no ha estat fàcil de tirar endavant. Calia més mediació per part del Govern?

— El Govern hi ha mediat des del primer moment. Feim la primera telefonada al minut d’haver rebut la convocatòria de vaga o de saber que es negocia. Per la meva manera professional de ser, consider que no he de fer un circ mediàtic d’un tema delicat, on hi ha molta responsabilitat. El Govern ha fet el que havia de fer: mediar, crear ponts i estar-ne pendent. Crec en la confidencialitat i en la confiança de poder dir coses i saber que l’altre no les contarà. Si no, es pot rebentar una negociació.

Quan i com acabarà la internalització dels treballadors d’IB3?

— El compromís es va iniciar a la legislatura anterior i cal lligar tot amb les possibilitats jurídiques. Ens hem trobat el problema. Em deman: què faig si no es pot, si jurídicament no és viable?

Tal com està plantejada, la internalització no és jurídicament viable?

— Així com es planteja, jurídicament no és viable. Hi ha informes a Funció Pública que diuen que no és tan fàcil com s’havia venut. Ara s’analitza documentació i es mira com donar-hi una solució. No mantindrem la conflictivitat, però no podem executar promeses que es varen fer una mica a les braves.

Veurem mesures contundents derivades del Pacte per la sostenibilitat abans que acabi la legislatura?

— En començam la segona fase el setembre i es veuran mesures a curt, mitjà i llarg termini. Confiau que abans de la temporada vinent hi haurà mesures importants sobre la taula.

Si l’extrema dreta hi dona suport.

— Hi ha mesures de govern que no han de passar pel Parlament i es podran executar. Altres hi hauran de passar i pretenem comptar-hi [amb Vox].

Per què s’ha deixat de banda el comitè d’experts i la Mesa de diàleg social avaluarà les propostes del Pacte?

— La Mesa de diàleg social no substitueix els experts, que hi seran si fan falta. Si es debat un tema que no necessita l’opinió de cap expert, no se’ls cridarà.

Però es va anunciar que hi hauria un comitè d’experts.

— Si era necessari.

Fareu alguna cosa per intentar que tornin les entitats de la societat civil que varen abandonar el Pacte?

— És un procés obert. Qui ha volgut partir, ho ha fet. Quan es debatin les propostes d’alguns que se n’han anat, que no són tants, se’ls cridarà.

Heu dit que us fa por el moviment antiturístic.

— El moviment antiturisme no em fa gràcia. No m’agraden les pintades i totes aquestes coses. Tot el que sigui manifestar-se com toca, em sembla bé.

Us heu manifestat en contra de la reducció de la jornada laboral. Per què?

— No m’he manifestat en contra de la reducció de la jornada, sinó en contra que es trenqui el diàleg social en aquest sentit. Quan el govern espanyol pacta amb la part sindical una reducció de la jornada que ha expulsat una de les parts del diàleg social, per mi no és una bona mesura.

Reclamau una migració ordenada, però el sistema ho posa difícil a les persones que venen.

— Les Balears necessiten immigració regulada. Necessitam mà d’obra. Hi ha un problema molt greu amb Estrangeria, perquè els processos són interminables i una mica absurds.

Seríeu favorable a una regularització massiva per part de l’Estat?

— Amb dades i analitzant si el mercat de treball pot absorbir aquestes persones, si poden tenir una vida digna i poden contribuir al sistema.u