Els hereus s’han estalviat 808 milions d’euros amb la rebaixa fiscal de Prohens

PalmaEls rics són els principals beneficiats de les rebaixes fiscals que el Govern de Marga Prohens ha impulsat durant el seu mandat, especialment pel que fa a la davallada de l’impost de successions i donacions, que ha fet que els comptes públics deixin d’ingressar 808 milions d’euros els darrers dos anys. Un exemple són els tres hereus que el 2024 es varen estalviar prop de 55 milions d’euros per hom en aquest impost, o els dos que en deixaren de pagar 27 respectivament, segons dades obtingudes pel PSIB mitjançant una pregunta parlamentària i confirmades per la Conselleria d’Hisenda. Tot i això, fonts del Govern defensen que la reforma fiscal també beneficia la classe mitjana i afavoreix que el patrimoni “quedi en mans de famílies de les Illes i no l’hagin de vendre”.

Entre juliol del 2023 –quan es va fer la reforma fiscal– i el 18 de juliol del 2025, 20.646 persones dels grups I i II (que reben herències entre pares i fills, padrins i nets i cònjuges) es varen estalviar 758 milions d’euros. En aquest cas, no havien de pagar res. D’altra banda, 2.346 contribuents del grup III (herències entre germans, oncles i nebots, que estan bonificades al 25% o el 50% en funció de si tenen o no descendència) varen deixar d’aportar 50 milions d’euros. Així ho reflecteixen les dades facilitades per la Conselleria a l’ARA Balears. La gran majoria d’aquests ciutadans varen rebre patrimoni amb un valor inferior als 700.000 euros: 18.559 dels grups I i II i 2.202 del grup III. D’altra banda, 175 contribuents dels grups I i II varen obtenir una herència superior als quatre milions d’euros sense abonar res per successions a Hisenda, mentre que tres persones amb herències similars, però del grup III, es varen acollir a les bonificacions.

Augment de les donacions en vida

D’altra banda, hi ha hagut un augment dels pactes successoris, les herències en vida que permet el dret tradicional balear. A partir de la reforma fiscal se n’han fet més que en els dos anys anteriors. Així, un total de 7.593 persones varen decidir donar l'herència en vida als seus familiars el 2024, al costat dels 4.615 del 2023 i els 4.698 del 2022. L’increment no està enfora dels registres del 2021 (7.982) i 2020 (7.377). Però, tot i això, el Govern creu que demostra un canvi de tendència per les polítiques fiscals del PP.

D’altra banda, 1.452 joves menors de 30 anys i persones amb discapacitat han deixat de pagar 21 milions d’euros en total (14.462 euros de mitjana per persona) per l’eliminació de l’impost sobre transmissions patrimonials en aquesta franja. En el mateix sentit, 2.402 menors de 36 anys i famílies nombroses, monoparentals o amb persones amb discapacitat a càrrec s’han beneficiat de la rebaixa del 50% d’aquest impost, amb un estalvi total de 24 milions d’euros (10.000 de mitjana). Pel que fa a les deduccions a l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF), 101.839 se’n varen beneficiar, de manera que el Govern va deixar de recaptar 32,33 milions d’euros. La rebaixa que va aplicar Prohens és del 0,5% en el tram autonòmic per a rendes inferiors a 30.000 euros, i del 0,25% per a les superiors. Això vol dir que aquells que cobrin més de 30.000 euros paguen un 0,5% menys en els ingressos fins a 30.000 euros, i un 0,25% menys en els superiors i, per tant, es beneficien de les dues deduccions.

Un efecte crida

Fonts de l’Executiu defensen la reforma fiscal com una aposta “ideològica”. Pel que fa a successions, consideren que, malgrat que els més rics s’estalvien quantitats més grans, “l’impacte que suposava l’impost per a una renda mitjana o baixa podia ser superior”. En el mateix sentit, adverteixen que “les rendes més altes no han pagat mai” successions, ja que solen mantenir el seu patrimoni en societats i no el transmeten com a persones físiques. “Si grans hereus han signat pactes successoris, és perquè no havien de pagar: en aquest sentit, s’ha produït un efecte crida”, insisteixen. També passarà amb les rebaixes a l’impost de donacions pactades entre el PP i Vox el juliol, calcula el Govern: “Molta gent emprava la fórmula d’un préstec entre particulars, i recorreran a la donació”.

La professora d’Economia aplicada a la UIB i exdiputada socialista Maria Antonia Truyols considera que la reforma fiscal del Govern no beneficia les rendes mitjanes i baixes. “Els impostos tenen la finalitat de redistribució: amb aquestes davallades, el sistema és més injust”, explica. Els 853 milions d’euros –sumant successions i transmissions patrimonials– que han deixat d’ingressar els comptes públics “afecten directament els serveis públics fonamentals”, insisteix. Pel que fa a l’impost de successions, en posa un exemple. Abans de la reforma fiscal, una herència de 5.000 euros pagava un 1% d’impostos: és a dir, 50 euros. En canvi, l'hereu d’una propietat d’un milió d’euros n’havia de pagar, segons els càlculs de l’economista, uns 5.840 euros. “Successions es nodria de les rendes elevades”, sentencia Truyols.

En canvi, l’economista i professor de la UIB Pau Montserrat valora positivament la rebaixa fiscal. “L’habitatge està molt gravat”, explica. “Ajudar els menors de 36 anys a adquirir un habitatge està bé”, explica.“Fins i tot es podrien augmentar les bonificacions a l’impost de transmissions patrimonials”, diu. Destaca, a més, que la recaptació del Govern “ha crescut a conseqüència de l’augment de preus”. En el mateix sentit, defensa l’eliminació de l’impost de successions. “L’immoble ja ha pagat una barbaritat d’impostos, així que la transmissió mortis causa ha de tenir una tributació baixa”, considera. “Tenim un problema d’habitatge i hem de facilitar aquestes herències, perquè és l’única manera que tindran els més joves de tenir una propietat”, argumenta. Per aquest motiu, considera que “el primer habitatge no s’ha de gravar”. “Tota la tributació hauria d’anar als segons, tercers...”, afegeix. Per la seva banda, Truyols fa una puntualització i adverteix que els impostos no estan “confrontats amb el fet que hi pugui haver beneficis fiscals per a les rendes més baixes”.