Quant haurien de cobrar els polítics?

BarcelonaPermetin-me que comenci amb una anècdota personal. Un càrrec polític proper, del món de l’esquerra i sense cap vincle institucional, m’explica que un dels seus cavalls de batalla és convèncer certes persones, molt sovint companys de formació, que les feines derivades dels afers col·lectius cal remunerar-les. En el món de l’activisme i la implicació política la línia entre el voluntarisme i el retorn pecuniari és difícil de traçar, en un dilema que ara i adés genera tensions dins de les organitzacions. Bé és cert que el retorn esperat de la implicació en accions col·lectives no necessàriament és econòmic. La implicació política sol avançar gràcies a la voluntat d’aconseguir un ideal superior, de tenir un retorn més o menys tangible (com un càrrec o un reconeixement) en un futur proper o llunyà o de la mateixa expressió de satisfacció personal en veure’s envoltat de persones amb objectius similars. Tanmateix, també és habitual veure com l’absència d’una compensació econòmica suposa un fre a l’acció col·lectiva i una font de frustracions importants.

Aquest debat és sovint incisiu entre alguns actors del món de les esquerres, els quals identifiquen el cobrament per part de les institucions com un mecanisme extractiu que corromp i va en contra del bé col·lectiu. Per exemple, en el seu dia Barcelona en Comú va establir en el seu codi ètic que es percebria un sou màxim de 2.200 euros nets mensuals, incloent-hi dietes, una xifra que després es va qüestionar i es va revisar (i no sempre es va complir). En el codi ètic de la CUP es preveu que els càrrecs electes cobrin entre uns 2.200 i uns 2.600 euros bruts mensuals. A Girona, l’alcalde Lluc Salellas cobra uns 60.000 euros anuals després de reduir-lo 14.000 euros en comparació amb el mandat anterior, fet que converteix el seu en el sou més baix de les grans ciutats catalanes. Amb tot, aquestes mesures se solen habitualment vendre amb l’objectiu que els representants polítics cobrin una xifra semblant a la que cobra la gent a qui es vol representar.

A Catalunya, així com a la resta de l’Estat, la retribució dels càrrecs electes, incloent-hi alcaldes i alcaldesses, ve limitada per la llei i depèn fonamentalment de la dedicació (exclusiva, parcial o sense dedicació formal) i de la mida del municipi. Per exemple, als municipis d'entre mil i cinc mil persones, la majoria del nostre país, l’alcalde/essa podria cobrar uns 46.500 euros. Amb l’objectiu de dignificar la feina de molts càrrecs electes, la Generalitat també té convocatòries extraordinàries per complementar-ne el sou.

Si donem un cop d’ull a les dades, el sou més habitual dels alcaldes/esses de Catalunya és de 17.000 euros a l’any, lluny del sou més freqüent entre la població, que és de24.772,36 euros bruts. Només a les grans ciutats els sous són força més elevats. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, és qui cobra més (104.000 € a l’any, tot i que se’l podria apujar fins als 114.000 €) i el segueixen, a una certa distància, els batlles de l’Hospitalet, Reus, o Tarragona.

Quin és el salari òptim?

Però quin és el salari òptim d’un polític? L’enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió del 2024 va preguntar-ho i ho va fer d’una manera que ens permet veure com les característiques dels batlles afecten la percepció del sou que es mereixen (a ulls de la ciutadania). Segons els enquestats, una alcaldessa hauria de cobrar uns 2.750 € nets al mes i un alcalde, 2.500 €. El salari que es considera adequat per a les alcaldesses és quasi sempre lleugerament superior al que es vol pagar als alcaldes. Tanmateix, en ambdós casos el sou percebut com a adequat és superior al salari que la majoria d’alcaldes/esses cobren actualment. També és superior al sou que la ciutadania considera que es mereixen els funcionaris (uns 2.000 € nets al mes).

Si s’analitza per diferències ideològiques, les persones de dretes, incloent-hi les d’extrema dreta, volen pagar millor als alcaldes/esses que les persones d’esquerres. A nivell del partit que es prefereix, la tendència és semblant. Destaca el cas dels partidaris d’Aliança Catalana, que volen un sou força més elevat per a alcaldesses que per a alcaldes, probablement per l’efecte arrossegament de la seva líder, Sílvia Orriols. Finalment, la ciutadania considera que els alcaldes/esses que tenen més estudis haurien de cobrar més que els que tenen l’ESO: concretament uns 500 € nets addicionals cada mes.

El gràfic curiós de la setmana

Què votaria el mestre Yoda?

¿Us heu preguntat mai què votarien els vostres personatges fantàstics favorits? ¿I els dolents de les pel·lícules més taquilleres? Això és precisament el que han estudiat, en un article acadèmic recent, els investigadors Stuart J. Turnbull-Dugarte i Markus Wagner. S’hi veu que, per exemple, Arya Stark i Yoda es valoren com a personatges més partidaris al Partit Demòcrata (EUA) o Laborista (Regne Unit), mentre que Draco Malfoy o King Pin optarien, a ulls dels enquestats, per opcions conservadores. El quid de la qüestió, però, sembla ser un altre: quan les persones valoren els personatges dolents de la pel·lícula, sempre consideren que són del partit rival, sigui quin sigui. En canvi, els bons de la sèrie són del nostre partit. Sembla, per tant, que les nostres ulleres ideològiques també podrien entrar –indirectament, esclar– dins les sales de cinema.