El Govern de Prohens queda sense els 100 dies de gràcia
L’eliminació de l’impost de successions i l’acord amb Vox generen una allau d’iniciatives de l’oposició al Parlament
PalmaDotze dies. Aquest és el temps que el Govern de Marga Prohens va tardar a aprovar el decret per eliminar l’impost de successions i donacions, una mesura que ha encès encara més les alarmes de l’oposició, en alerta des que el PP va negociar l’acord de governabilitat amb Vox. D’aquesta manera, l’Executiu ha iniciat l’onzena legislatura sense gaudir de la tradició dels 100 dies de gràcia. Però sí que ha apel·lat a aquest costum de la política per rebutjar sessions de control i la compareixença de la consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, després d’aturar la compra de 88 habitatges a Metrovacesa per a lloguer social. Des que Prohens va ser investida el 6 de juliol –el decret es va aprovar dia 18–, l’oposició ja ha presentat al Parlament més de 1.350 preguntes i sol·licituds d’informació, la majoria de les quals fan referència a la primera mesura de l’Executiu.
“Els 100 dies no s’han donat, però això és així perquè no ha estat la intenció del PP que es donassin. L’aprovació d’un decret llei que afecta la política fiscal obre el ventall a les crítiques perquè és una qüestió significativa i important, clau en els discursos de cada bloc”, assenyala el politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes, ToniFornés. L’expert recorda que la via del decret ha fet que la supressió de l’impost hagi tirat endavant sense cap informe d’impacte pressupostari ni explicacions de com es reequilibrarà la pèrdua d’ingressos –de moment, només s’ha retallat un milió d’euros en alts càrrecs. A més, Fornés remarca la contradicció que hi ha en el fet que el PP “hagi rebutjat compareixences de consellers i sessions de control excusant-se en la lògica dels 100 dies de gràcia”.
Per la seva banda, els partits de l’oposició remarquen que una cosa és deixar un marge al nou Executiu per aterrar i conèixer com estan les coses i una altra de ben diferent és que es facin mesures de gran rellevància en pocs dies sense que es fiscalitzin. “Durant els 100 dies de gràcia es pot veure l’actitud del Govern”, diu el diputat socialista Marc Pons, que acusa els populars de “fer servir l’estructura de la institució per fer campanya” per a les eleccions generals amb l’aprovació del decret de supressió de successions i donacions. “Davant d’això, l’oposició hi ha d’entrar i valorar”, afegeix. El diputat de Més per Menorca Josep Castells recorda que el PP va criticar l’abús del decret llei per part del Pacte la legislatura passada. “I després és el primer que fan.Els que no volen 100 dies de gràcia són ells”, apunta. I el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, subratlla que els 100 dies “no es donen perquè facin el que vulguin sense dir res, sinó com a període d’aterratge, assimilació de la informació i posada en marxa d’un govern”.
Pel que fa al marc ideològic que s’ha establert després de l’acord amb l’extrema dreta, Pons remarca que en aquest cas “no són els partits de l’oposició els que no han atorgat els 100 dies de gràcia, sinó la mateixa societat civil, que ha manifestat certs temors públicament”. “Tothom està alerta des del punt de vista ideològic i part de la població ha vist els missatges d’aquest acord d’una manera crítica. Els agents socials i la ciutadania estan en guàrdia”, explica Fornés.
Per part seva, el PP atribueix aquesta manca de període de gràcia al fet que “el PSOE està encara en fase de dol i de negació dels resultats”, segons assenyala el portaveu popular, Sebastià Sagreras. “No hem tingut els 100 dies de cortesia des d’abans de prendre cap mesura, des que es va anunciar que l’acord amb Vox estava fet”, continua Sagreras, el qual remarca que aquest període “li correspon a qualsevol govern”. “Així com ens hem trobat les coses, no sé com no ho respecten”, afegeix, i recorda que els partits de l’esquerra “han volgut fer sessió de control en el primer ple extraordinari, malgrat que ells també es varen negar a fer-ho amb la legislatura en marxa”. Però Sagreras aclareix que el PP reclama aquest període d’arribada “als grups parlamentaris, dins d’un àmbit polític”, i no a la ciutadania. “Només faltaria que passàssim comptes a la societat civil i a les entitats”, sentencia.
La insistència en el compliment
El Govern s’ha esforçat per traslladar una imatge d’eficiència i de paraula complerta des dels primers compassos de la legislatura, encara que en poc més d’un mes només ha suprimit l’impost de successions i donacions i ha anunciat la gratuïtat de l’educació 0-3, una mesura que cada vegada sembla més complicada de dur a terme per la situació de les guarderies i de les escoletes que no formen part de la xarxa complementària.
“Han volgut imposar un marc de compliment, però és molt relatiu perquè les accions de govern són molt poques”, comenta Fornés, que considera que es tracta d’una “estratègia planificada”. “El Govern ha volgut centrar l’atenció mediàtica en una mesura estrella com la rebaixa fiscal, que és molt cridanera i afí al seu electorat, per col·locar el relat que està complint, sense dur a terme moltes iniciatives”, continua. I subratlla que aquesta imatge serà “molt útil quan les coses es vagin complicant i hagin de tirar endavant mesures amb Vox”.
