El govern espanyol vol regularitzar els immigrants sense papers que van arribar abans del 2025

BarcelonaEl govern espanyol mou fitxa per desencallar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama la regularització de gairebé 500.000 persones. El text està aturat al Congrés des de fa més d’un any, però l’executiu espanyol ha enviat als grups de la cambra baixa un esborrany que parteix d’aquesta ILP i pretén regularitzar les persones migrants que es troben a l’Estat des d’abans del 31 de desembre del 2024, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. L'esborrany, que encara s'ha de negociar, aposta per establir un règim "transitori, excepcional i limitat en el temps" que reguli una "nova autorització per circumstàncies excepcionals" que habiliti a "residir i treballar" aquestes persones.

Aquest fet suposa un canvi en el posicionament del PSOE respecte a aquesta qüestió, ja que fins fa poc hi era reticent. Però, què ha canviat? A l'esborrany es justifica la regularització dient que la “nova situació geopolítica internacional” ha comportat una “intensificació de la mobilitat humana a tot el món”, i que no “compassar” els fluxos migratoris amb les regulacions dels Estats “pot generar situacions d’inseguretat o desprotecció” per a les persones migrants, fet que augmenta el risc d’exclusió social. El nou reglament, explica l’esborrany, vol “fomentar la integració i inclusió” d’aquestes persones a la societat. En roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha evitat posar-hi una xifra de beneficiats a l'espera que es pacti un text final.

Ara bé, aquest moviment arriba en un context molt concret i amb dos factors que hi poden influir. Tal com reconeix l'esborrany, la regularització que proposa ara l'executiu espanyol pot servir per tapar el forat que deixa l'enduriment del reglament d'estrangeria. La reforma, que entra en vigor justament aquest dimarts, relaxa els requisits per a l'arrelament social o d'estudis i, segons el govern espanyol, ha de permetre regularitzar unes 300.000 persones. Tot i això, la reforma té l'efecte contrari en els demandants d'asil, ja que si se'ls denega la protecció oficial, l'administració no comptarà el temps que han viscut i treballat a l'Estat. D'aquesta forma, es veuran abocats a la irregularitat administrativa durant dos anys, fins que puguin iniciar l'arrelament legal, davant del termini de sis mesos actual.

Picada d'ullet a Podem

D'altra banda, aprovar aquesta ILP és una de les principals reclamacions de Podem, un moviment que podria servir de contrapartida per desencallar la delegació de competències a Catalunya en matèria d'immigració que Junts va pactar amb els socialistes. Els de Ione Belarra s'havien oposat fins ara a aquest pacte i havien acusat Junts de ser un partit antiimmigració. Abans de parlar de delegacions de competències, la líder de Podem va demanar que primer s'aprovés la ILP i va exigir a Junts que demostri que no és un partit "racista". "Podem estarà obert a debatre i discutir sobre competències en migració", va assegurar la líder de Podem.