Eleccions 28-M
Política20/05/2023

Francina Armengol: “Un govern de dreta i extrema dreta faria que el de Bauzá fos una broma”

Candidata del PSIB al Parlament

PalmaA les preguntes que fan referència a la saturació turística, l’habitatge i la diversificació, Francina Armengol (Inca, 1971) reconeix que queda molt per fer, encara que defensa sense fissures la gestió del seu govern. La secretària general del PSIB aspira a una tercera presidència consecutiva, que la igualaria a un històric de la política com el popular Gabriel Cañellas. Armengol també fa una advertència: l’arribada de la dreta de la mà amb l’extrema dreta pot destruir la feina de vuit anys.

Aquesta pregunta us la fa la candidata del PP, Marga Prohens, a qui vàrem entrevistar fa una setmana: Després que més de cinquanta violadors i pederastes s’hagin beneficiat de la Llei del ‘només sí és sí’ a les Balears, no creis que és hora de demanar perdó per allò que vàreu qualificar d’avançament històric i que ha implicat el retrocés més gran per a la protecció de les dones?

— Hi havia necessitat d’una llei específica a partir de la situació d’indefensió de moltíssimes dones que va generar la sentència de La Manada. Dins de la seva complexitat, és una bona llei, que posa el consentiment en el focus de les agressions sexuals per primera vegada i incorpora qüestions com la submissió química. Efectivament, la llei va produir uns efectes no desitjats i per això s’ha modificat per part de les Corts Generals. És important aplicar la llei completament, perquè garantirà protecció i ajuda per part de les institucions 365 dies a l’any i 24 hores al dia. Aquest és el camí a seguir: protegir les dones i posar el focus sobre l’agressor. Intentar fer política partidista sobre aquesta qüestió no pertoca ni ajuda a lluitar per posar fi a la violència contra les dones.

Aspirau a un tercer mandat consecutiu. Com arribau a les eleccions? Desgasten vuit anys al capdavant del Govern, i més si tenim en compte la pandèmia i la guerra a Ucraïna?

— Hi arrib amb força, il·lusió i ganes. Aquests quatre anys ens han donat confiança entre la ciutadania, que ha vist que, malgrat totes les adversitats, s’ha gestionat molt bé la pandèmia. Hem sortit amb més salut que cap altre territori espanyol i amb millor economia. Vàrem treballar amb tota la societat, excepte amb qui no va voler –el PP i Vox. La pandèmia ha duit coses terribles, però també de bones, com els fons europeus i la possibilitat de més recursos econòmics. Hem traçat un full de ruta: el pla d’inversions 2030, que hem pactat amb tota la societat i hem d’executar la propera legislatura. 

Us preocupa l’abstenció?

— És fonamental exercir el dret al vot. Si no hi participam, altres decidiran per nosaltres. Cap persona progressista que vulgui continuar amb aquest full de ruta de més transició energètica, una economia més diversificada, més drets, més educació pública, garantir els trets identitaris i una millor sanitat no pot quedar a casa seva. No es pot perdre ni un vot de les persones que vulguin unes illes millors. L’alternativa seria retrocedir a un temps en blanc i negre.

Cargando
No hay anuncios

L’escenari electoral està molt ajustat. Pactaríeu amb El Pi en cas que fos necessari? Fins on cediríeu per continuar al capdavant del Govern?

— Estam centrats en la campanya electoral i esperam tornar a ser la força més votada. Estic convençuda que serà així. Hem demostrat experiència de govern des del diàleg, no només entre partits polítics, sinó amb tota la societat. Basta recordar què va passar en l’època de majoria absoluta del PP: hi va haver una manca de diàleg i consens absoluta. 

Però pactaríeu amb El Pi?

— Optam a revalidar el Govern progressista, però dependrà del que digui la ciutadania i de les conformacions que es puguin fer en el Parlament.

Com interpretau la trajectòria ascendent d’un partit com Vox?

— Primer hem de veure quina decisió prenen els ciutadans dia 28, si volen avançar i donen suport a un model progressista. L’alternativa és el retrocés. Aquest PP disposat a pactar amb Vox és una situació anòmala dins de la dreta europea, que no pacta amb partits d’extrema dreta. Ho hem vist a Llucmajor. Hi ha una predisposició claríssima del PP espanyol i balear a fer-ho. L’alternativa a nosaltres seria un govern de dreta i extrema dreta que faria que el de Bauzá fos una broma.

Cargando
No hay anuncios

El PP aspira a governar en solitari i fins i tot apel·la al bloc d’esquerres per pactar lleis. Estaríeu disposada a donar suports puntuals a un govern encapçalat per Prohens per evitar l’arribada de l’extrema dreta al poder?

— Hem de ser clars. El PP i Vox han votat majoritàriament junts aquests quatre anys. El projecte electoral del PP inclou derogar la llei turística i tornar a la llei Delgado, tornar a la llei agrària de Company, derogar la llei educativa i tornar al plantejament del senyor Bauzá. Això és el que estan explicant. És destruir tot el que hem aconseguit com a societat aquests vuit anys. El projecte polític del PP està al costat del que planteja Vox. 

L’habitatge i la saturació són problemes cabdals a les Illes. Es pot solucionar el primer sense minvar el segon?

— El problema de l’habitatge no és exclusiu de la nostra comunitat i existeix als territoris europeus amb una situació econòmica potent. Al nostre hi ha un benestar que fa que la població hagi crescut de manera exponencial i cal una política d’habitatge valenta. Hem aconseguit un augment del 74% de l’habitatge públic, hem assolit acords amb els promotors privats per construir habitatge a preu taxat, i hem millorat les condicions del lloguer de moltes persones amb ajudes pròpies. En aquests moments, hi ha l’aval a la primera compra d’habitatge i hem aplicat deduccions fiscals a les hipoteques variables. A la fi tenim la llei estatal i podem fer possibles els incentius fiscals als petits propietaris perquè lloguin a preus assequibles sense pagar impostos. Després ve l’altra qüestió important: declarar les zones tensades i topar el lloguer.

Quines altres mesures voleu enllestir en matèria d’habitatge?

— Hi ha problemes com que els ajuntaments on governa el PP no han cedit sòl per fer habitatge públic [HPO]. Per això plantejam una empresa pública de sòl, per tenir més capacitat de tenir-ne a disposició. També calen canvis a la normativa per agilitar modificacions urbanístiques i créixer en densitat a segons quins espais. S’ha d’evitar l’augment de xalets i adossats, que no resolen el problema de l’habitatge i van més lligats a un mercat de luxe. S’ha de continuar creixent damunt equipaments públics per fer HPO. I incentivar les edificacions al sòl urbà vacant. Una altra iniciativa és modificar les lleis per fer pràctiques cohousing i inversions cooperatives d’habitatge social en sòl públic.

Cargando
No hay anuncios

La gratuïtat del transport públic ha demostrat que n’hi ha una necessitat gran i n’ha incrementat molt l’ús. Heu promès que el tren arribaria a Artà, Campos i Alcúdia, entre altres localitats. Però són promeses que ja s’han fet en el passat. Aquesta vegada va de bo? 

— Per al tren de Llevant, el Govern ja ha pressupostat trenta milions d’euros el 2023, amb el projecte per començar les obres en el tram urbà de Manacor fins a Son Carrió fet. La inversió plurianual per fer arribar el tren fins a Capdepera s’ha pressupostat via ITS. És el compromís que hem assumit amb la població i els ajuntaments de la comarca de Llevant. Igual que ja hi ha el finançament de 185 milions d’euros, que anirà molt aviat a Consell de Ministres, per al Trambadia de Palma. Si continuam governant, aquestes inversions es tiraran endavant sens cap dubte.

S’han pres mesures per frenar la massificació turística, però l’arribada de turistes assoleix nous rècords. Per què creis que passa això?

— Estam en la línia que pertoca, que és apostar per un turisme de qualitat i no de quantitat. Hem fet una llei turística i la moratòria de qualsevol creixement de places noves. De fet, estam en un plantejament de decreixement, com demostren l’intercanvi de places de dos per u, i els 16 milions d’euros de fons europeus per comprar places d’una i dues estrelles, eliminar-les del mercat i fer-hi habitatge de protecció oficial. Hi ha altres mesures importants, com la limitació de creuers o el decret del turisme d’excessos. Es deia que no seríem capaços d’augmentar la temporada més mesos i ho hem aconseguit. Hem de continuar treballant perquè hi hagi menys puntes altes a l’estiu.

Com valorau que els hotelers hagin dit públicament que estan contents amb el seu govern? Això no havia passat mai amb un executiu d’esquerres.

— El Govern és dialogant amb tots els sectors econòmics i socials. Hem treballat amb els sindicats i amb l’empresariat. Sens dubte, el turisme té una empremta fonamental a les Illes, perquè n’és el motor econòmic. Per tant, és lògic que també hàgim treballat conjuntament amb aquest sector. Però ho hem fet igualment amb la UIB, el sector primari, col·lectius socials i el tercer sector.   

Cargando
No hay anuncios

Es parla molt de diversificació, però no s’ha rebaixat el pes del turisme a l’economia. És una utopia o és possible?

— No només veig possible la diversificació, sinó que ho estam aconseguint. Les dades ens avalen d’una manera clara. El pes de la indústria ha augmentat un 23% a la nostra economia, coincidint amb el Pla d’Indústria del Govern. El pes de l’agricultura ha augmentat un 50% i el del sector científic i d’innovació s’ha incrementat de manera exponencial. És cert que encara anam enrere, però la línia és adequada. Els fons europeus van dirigits a la diversificació i han de servir per fer un bot qualitatiu i quantitatiu fonamental. Feim una aposta per la transició energètica i això està disparant els llocs de feina lligats a l’economia verda.

Heu anunciat la recuperació del decret de demora sanitària. Encara patim conseqüències a llarg termini de la pandèmia, com les llistes d’espera?

— La pandèmia sanitària va crear una tensió enorme en el sistema sanitari. Hem aplicat un pla de xoc a les llistes d’espera per 40 milions d’euros que ens han ajudat a millorar, però encara patim la situació que vàrem viure. Qualsevol espera sempre serà alta per a una persona que creu que té un problema de salut, i se l’ha d’atendre de manera ràpida. Però les llistes d’espera per consulta que vàrem heretar el 2015 eren més altes que les d’ara, i hem passat una pandèmia. Tardarem dos anys a poder aplicar el decret de garantia i demora. Ens hem compromès que el 2024 hi haurà un màxim de 60 dies per a una consulta hospitalària i 180 dies per a una intervenció, que és el que marca el decret. 

Si no hi hagués hagut pressió social i política amb el requisit del català, n’estarien exempts a hores d’ara els professionals sanitaris? Considerau que aquest tema està resolt?

— Vàrem començar a governar el 2015 i s’havien anul·lat els drets lingüístics no només a la salut, sinó a tota la funció pública. Nosaltres vàrem revertir la situació. La llengua pròpia és la minoritària i és la que necessita suport institucional. Hi havia una problemàtica a tot l’Estat per captar professionals sanitaris per la manca de formació MIR que hi va haver durant els governs estatals del PP. El que hem plantejat és garantir la incorporació dels professionals sanitaris i, a les categories de difícil cobertura, se’ls dona dos anys per acreditar el coneixement de català, que no és cap impediment per accedir al sistema sanitari. Hem arribat a un equilibri necessari. Garantim que hi hagi bons professionals i es cobreixin les places, i també els drets lingüístics de la població.

Cargando
No hay anuncios

L’ús social de la llengua pròpia està en una situació preocupant. Però la legislatura acaba sense una llei de consum. Què pensau fer en aquest àmbit?

— La llengua és una part fonamental de la nostra identitat i les institucions hem de protegir i fer possible l’ús normal del català a tots els àmbits. Hi ha una mancança en l’ús social de la llengua catalana i hem de continuar treballant-hi. Es necessiten dinamitzadors culturals i cal una política de normalització transversal i oberta a la ciutadania, no tant de caràcter intern. La propera legislatura hem de ser capaços de fer els programes necessaris implicant-hi les entitats rellevants en termes lingüístics, com l’OCB, i els ajuntaments. Som una comunitat que rep molta població de fora i hem de ser capaços d’ajudar-los a entendre, estimar, conèixer i respectar la nostra llengua.u