10/02/2024

El final de l'amnistia i el nou crit de guerra d'Ayuso: "Catalunya ens roba!"

3 min
Isabel Díaz Ayuso durant la presentació d'una iniciativa solidària amb el torero Gonzalo Caballero.

MadridL’ambient que es viu a Madrid no és tan diferent del de les setmanes prèvies a les eleccions del 23-J. El PP es torna a veure a les portes de la Moncloa. La victòria europea de dijous ha aconseguit infondre en el PP la convicció que la llei d’amnistia embarrancarà. Però alhora el gran temor és que Sánchez intenti allargar la legislatura igualment.

L’ínclit Federico Jiménez Losantos ho va expressar a la perfecció aquest divendres durant l’entrevista que li va fer a Feijóo: “És que tot això és insostenible, va contra el Tractat de la Unió. Imaginem que Conde-Pumpido li diu a Sánchez que no pot, que Europa no ho deixarà passar. I llavors renuncien a la llei i van tirant a força de prorrogar pressupostos i reptant. Com es pot fer oposició contra un govern que fa això?”, li va preguntar al polític gallec. Tant a Génova com en molts despatxos madrilenys hi ha molta però que molta pressa per tornar a les urnes i posar fi al seu malson: Sánchez. I ara, després del no de Junts a l’amnistia, creuen que la legislatura està en un atzucac. No tardaran gaire a començar a repartir-se els ministeris en dinarots que sempre van a càrrec d’altri.

Segurament Feijóo és el menys eufòric del seu entorn perquè és gat escaldat i, com a bon gallec, no se’n refia, ni de Sánchez ni de ningú. A la mateixa entrevista va advertir que Sánchez insistirà en l’amnistia i que tot plegat seria un “calvari”. Aquí el va trair el subconscient perquè segurament pensava que el “calvari” és el que l’espera a ell si no aconsegueix arrasar a Galícia diumenge que ve i a les europees del juny.

Gir d'Ayuso

Mentrestant, Isabel Díaz Ayuso ha descobert un nou crit de guerra: “Catalunya ens roba!”. La pirueta dialèctica de la presidenta madrilenya és notable: per una banda, afirma que cal defugir el discurs victimista, però per l’altra ella no fa altra cosa que queixar-se que Pedro Sánchez està asfixiant la Comunitat de Madrid i beneficiant Catalunya, que segons ella s’està emportant les principals inversions de l’Estat. Això mateix repeteix cada vegada que li posen un micro al davant i fins i tot en privat. De tant en tant, ho vol colar tant amb calçador que pixa fora de test, com quan va relacionar el tancament de la plaça de toros de Barcelona amb la sequera.

En tot cas assistim a una readaptació del guió d’Ayuso previ al 23-J. Ara l’objectiu principal dels seus dards ja no és Pedro Sánchez, sinó l’independentisme català, al qual acusa tant d’emportar-se cap a Catalunya recursos que són de tots els espanyols com de ser uns gestors nefastos, per exemple, amb la sequera. El més curiós és que les dades el que indiquen és que és precisament Madrid qui xucla recursos de la resta de l’Estat, sobretot dels territoris més pròxims, que s’han empobrit els últims anys en benefici del Gran Madrid D.F., que pràcticament dobla en PIB per càpita el seu hinterland, les províncies de Toledo, Àvila, Segòvia i Guadalajara.

1.
Ayuso i els mitjans
Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida aquesta tarda en l'acte d'inici de la campanya electoral

La líder de Vox a la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, ha acusat aquesta setmana Ayuso de gastar 27 milions en publicitat institucional a mitjans, “proporcionalment quatre vegades més que el govern Sánchez”. El govern espanyol va destinar 102 milions el 2022 a publicitat institucional (el rècord el té Zapatero el 2007 amb 269) i la Generalitat 34,5 (a Catalunya hi ha un gran teixit de mitjans locals).

2.
Problemes informàtics al Parlament
Votació al ple del Parlament

Alguna cosa va fallar el dijous en els sistemes informàtics al Parlament i això va obligar la presidenta de la cambra, Anna Erra, a suspendre la sessió abans de les votacions del ple al migdia. Els tècnics no ho van poder resoldre i les votacions es van acabar fent totes al vespre. Acabat el ple, els diputats van acomiadar amb un aplaudiment el lletrat Xavier Muro, que es jubila després de 32 anys a la cambra.

stats