Al final, la culpa de la saturació la tindrà Zapatero
A un any d’acabar la legislatura, el Govern continua instal·lat en la retòrica del passat i la promesa de gestió futura
La legislatura de la 'contenció' encara la recta final amb rècord de turistes, d'embossos, el malestar dels residents i els preus de l'habitatge en una escalada el final de la qual no sembla proper. Ara bé, si una cosa té clara el Govern és que no és culpa seva, i és cert. Dir que l'Executiu no té la culpa d'haver arribat a aquest punt és gairebé una obvietat, però el problema és que la política no acaba en el diagnòstic. El Govern no és culpable, però responsable de pensar, dissenyar, desenvolupar i aplicar mesures que redrecin la situació. Si las mesures no funcionen, cal provar-ne de noves. El col·lapse no se soluciona només amb discusions en el Parlament.
El PP va seguir la lògica habitual de l'estratègia política i va aprofitar qualsevol ocasió per jugar la carta de la imputació de l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero. El guardó a la millor interpretació va ser per a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que, no sense dramatisme, va assegurar que “temps al temps, cauran tots, un per un, i pagaran pel mal que fan a Espanya i als espanyols”. Els consellers també varen fer menció a la situació judicial de Zapatero, independentment de si es parlava d'un centre sanitari o d'alguna qüestió sobre educació. Si Def Con Dos cantaven "la culpa de todo la tiene Yoko Ono", l'expresident socialista també pot servir de cap de turc. Només faltaria.
Però el primer lloc del rànquing de culpables del PP, sigui quina sigui l'àrea de què es tracti, és l'anterior govern. El principal argument dels populars per sostenir això és que en tres anys no s'arreglen les desfetes de vuit. La qüestió és no aprofundir en què s'ha fet en tres anys, si hi ha hagut alguna mesura efectiva en matèria d'habitatge, si el compromís d'apujar l'ITS no va existir i en realitat l'hem somiat i si posar límits era no posar-los en realitat. En el ple del Parlament se'n poden trobar exemples.
A la pregunta de Ferran Rosa (MÉS per Mallorca) sobre el fracàs del programa Lloguer Segur, el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, va respondre de primeres: "almenys s'aporten solucions. Vostès zero durant vuit anys". "Amb quatre milions d'euros en mascaretes hi hauria hagut per a una bona renda social garantida", va dir la consellera de Salut, Manuela García, a la diputada socialista Patrícia Gómez, qui li demanava pel transport sanitari. De fet, García menciona cada ple la trama Koldo i el cas de les mascaretes a les Illes, així com la vaga de metges, sobretot quan es tracta de parlar de la seva gestió.
"Ni amnistiam pròfugs per set vots ni donam finançaments singulars, ni amollam terroristes per sostenir un govern que no governa, ni tenim un expresident imputat per blanqueig de capitals", va dir el conseller d'Educació, Antoni Vera, a Amanda Fernández (PSIB). Quina era la pregunta que va provocar una resposta tan variada i, com sol fer Vera, a un volum desmesurat? Una sobre el requisit de català dels docents.
El conseller de Turisme, un home de fe
La paraula 'retòrica' no té una significació unívoca i el diccionari en dona cinc accepcions. D'aquesta manera, si la retòrica és "l'art de l'eloqüència", es pot assegurar que el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, no té traça per a la retòrica. Però, si és una "manera de parlar ampul·losa i buida", no se'n pot negar la seva habilitat. Quan Llorenç Pou li va interrogar sobre la saturació turística, Bauzà va oferir tot un acte de fe, i va enumerar un tòpic rere un altre: "Crec en una contenció efectiva, raonada i compatible amb la vida econòmica real. No crec en utopies de decreixement imposades des d’un despatx allunyades del teixit productiu. Crec en la mesura, la planificació, el respecte cap a les empreses. Crec en l’equilibri entre prosperitat econòmica i benestar social dels residents, en la preservació irrenunciable del nostre entorn natural i dels recursos limitats que tenim. Crec que hauríem de ser responsables, no fer demagògia i no jugar amb el futur d’aquesta terra ni de la seva gent". "Si vostè creu o no creu m'és igual. El que esperam és que faci alguna cosa", li va replicar Pou.
Bauzà també va tenir un intercanvi dialèctic (i retòric, segons la definició que ens agradi) amb Marc Pons (PSIB), i va fer ús de frases desgastades després de tres anys repetint el mateix. "És imprescindible garantir un model de desenvolupament basat en la sostenibilitat econòmica, social i territorial", va dir, com si fos el primer dia de la legislatura. Potser no s'ha adonat que aquest model no té cap garantia perquè no se n'ha fet res al respecte. Però ell s'ho creu, o almenys fa veure que s'ho creu.
No s'ha d'oblidar que, una setmana més, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, continua treballant de valent per garantir un habitatge assequible als illencs. I no s'han de menystenir els 82 habitatges que el Govern ha captat gràcies al programa Lloguer Segur, només 2.918 menys dels 3.000 que s'esperava aconseguir en una primera fase. Però aquí no acaba la cosa. Mateo també fa molta feina per millorar el transport públic de Mallorca: "Estam treballant i continuam treballant", per si algú ho dubtava. Ara bé, el conseller està convençut que només cal treballar un "marge de millora", perquè els problemes del transport només són "a línies concretes i en moments concrets".
Per acabar, es veu que al president del Parlament, Gabriel Le Senne, no li varen caure gaire bé les acusacions d'homofòbia que va fer contra ell el diputat socialista Ares Fernández. Le Senne no va deixar de gesticular mentre Fernández es referia a la "moral hipòcrita", de la qual neixen les "agressions LGTBIfòbiques". També va mostrar el seu estupor quan Marta Carrió va reclamar que es condemnassin les seves actituds. Queda clar que no ho entén.