Si et vols estalviar donar explicacions, ataca!

PalmaLa sessió de control al Govern del ple del Parlament va deixar de ser de control fa molt de temps, no ve d’aquesta legislatura. Ara és un ring de boxa, un camp de batalla, on guanya qui pega el cop de puny dialèctic més fort, per després mostrar a les xarxes com són d’enginyosos aquests polítics. Les normes són laxes: s’hi admeten acudits dolents, bromes ofensives, comentaris absurds i repeticions ad infinitum. En vista de l’estat de les coses, és un bon moment per fer un reconeixement a aquells ciutadans que escolten els plens del Parlament –presencialment o per YouTube– amb l’esperança de trobar una mostra de política constructiva.

El conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, n’és un bon exemple. La seva gestió va ser objecte de pràcticament la meitat de les preguntes de la sessió de control (en va haver de contestar 9, d’un total de 19). Ha tingut mala sort... Té la conselleria de moda, i l’habitatge marcarà en bona part el resultat de les eleccions generals del 29 de novembre. Així les coses, Mateo va optar per atacar i desacreditar el rival en la majoria de les respostes inicials.Pel que fa a les seves explicacions, es poden resumir en la frase que repeteix cada setmana: “Estam fent feina per a la gent d’aquí”. Com va dir Pablo Picasso, “la inspiració existeix, però t’ha de trobar fent feina”. Potser el conseller vol esperar activament les muses.

“Creis que el Govern de Marga Prohens garanteix el dret de la gent gran a continuar vivint a casa seva?”, va demanar el diputat del PSIB Omar Lamin. “Senyor Lamin, per començar cal esperar, perquè vostès es varen dedicar durant vuit anys a no tenir política d’habitatge”, va ser la resposta inicial de Mateo. “Què significa per al Govern que un habitatge sigui assequible? A 2.000, 3.000, 4.000, 5.000 euros el m2 són habitatges assequibles?”, va ser la pregunta de la diputada de Més per Menorca, Joana Gomila. “El nostre concepte d’habitatge assequible és precisament la nostra resposta als ciutadans i famílies de les Balears perquè puguin desenvolupar el projecte de vida. I té a veure amb tots els programes i totes les mesures adreçades a oferir habitatges assequibles per a la gent d’aquí, a preus més baixos que els de mercat. Vaja, tot un conjunt d’iniciatives que en els seus vuit anys de govern precisament, varen brillar per la seva absència”. Aquí Mateo va combinar la no-resposta amb l’atac. “Senyor Mateo (...), us he de demanar si pensau fer res per aturar l’especulació”, va reclamar el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa en el seu torn de pregunta. “Mirau, senyor Rosa, fa tres anys que hauríem de collir els fruits de la vostra política d’habitatge, però res de res en política d’habitatge, res de res”, va dir Mateo, a la seva. Alguns encara no sabem si pensa fer res per aturar l’especulació, però sospitam que aquesta no serà una de les seves inspiracions.

Un minut de silenci... pel seny

El ple de dimarts ja va començar amb esbroncada, sense cap escalada prèvia. El PSIB va reclamar un minut de silenci per la mort de Maricarmen. Aquí és on entra un joc psicològic bastant matusser.En primer lloc, he d’aclarir que cal unanimitat per fer un minut de silenci. D’aquesta manera, elPSIB ho va proposar sabent que no tindria unanimitat. El desnonament de Maricarmen es va produir després de més de set anys de govern de Pedro Sánchez. No caldria un acte de contricció abans d’aquesta escenificació? Vox va entrar sense cap problema a la provocació i va donar molt més ressò a la proposta dels socialistes. “Nosaltres ens hi oposam perquè no entrarem en les performances absurdes de l’esquerra”, va dir amb indignació sobreactuada la portaveu de l’extrema dreta, Manuela Cañadas –ella sol passar les hores que dura el ple amb un posat d’indignació sobreactuada.

Mentre contemplaven la pel·lícula, els diputats del PP només havien de menjar crispetes. La llàstima és que, moltes vegades, quan es tracten temes delicats, els populars, tant si són del grup parlamentari com membres del Govern, solen riure obertament. Basta ser a la sala de plens per comprovar-ho, no sense cert estupor.

Essent així les coses, vull deixar damunt la taula la possibilitat de convocar un minut de silenci pel seny parlamentari, perquè el seu estat és crític i la proximitat dels comicis estatals pot acabar amb el poc que en queda. Bé ho demostra l’article d’opinió que ha escrit el president del Parlament, Gabriel Le Senne, en qualitat de president de Vox Balears: “La cita [les eleccions del 29 de novembre] és històrica perquè, si fracassam, és probable que no tornem a tenir altres eleccions democràtiques”. Sí senyor. Que no diguin que no va avisar que s’aproximava una dictadura socialcomunista amb tocs de la Veneçuela de Maduro. Al ple, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va proclamar que estam “cada pic més prop de la llibertat, perquè (...) els ciutadans els anul·laran les urnes [als socialistes]”. És clar, perquè ara els ciutadans estan sotmesos, fan treballs forçats, tenen toc de queda... Sort que Vera té fe que la llibertat tornarà. Així i tot, ell pot dir el que li ve de gust al Parlament, ple rere ple.

Per acabar, voldria fer un recordatori. El 14 d’octubre la Policia Nacional va agredir estudiants de la Universitat Complutense.En aquest punt, convé no oblidar que els socialistes tampoc no han derogat la Llei mordassa aquestes dues legislatures, malgrat que es varen comprometre explícitament a fer-ho. Un govern de dretes la va aprovar i el govern més progressista de la història la va mantenir.