Entra a presó l'opositora al regim de Kagame a Ruanda, que va preparar la seva campanya a Mallorca

PalmaVictoire Ingabire, la política ruandesa que fa 15 anys va preparar la seva participació en les eleccions del país africà a Mallorca, ha estat enviada a presó de manera preventiva acusada de formar un suposat grup criminal i d'incitar als disturbis públics. La decisió, segons han confirmat diferents mitjans africans i l'entorn de la política i activista dels drets humans, es va prendre el 15 de juliol passat "argumentant risc de fuga i possible interferència en les investigacions", han dit a l'ARA Balears fonts d'entitats com Veritas Rwanda Forum, que des de fa anys treballen per la democratització de la zona dels grans llacs africans.

La detenció d'Ingabire va tenir lloc el 19 de juny passat i després el seu cas es va traslladar al Jutjat de Primera Instància de Kicukiro el 30 de juny, amb sol·licitud expressa de presó preventiva. Tot i els intents de la seva defensa per evitar l'empresonament preventiu, la justícia ruandesa va considerar que calia enviar-la a presó, la qual cosa ha tornat a generar una gran preocupació entre la seva família i els grups de suport d'exiliats, que viuen principalment a Europa.

Relació amb Mallorca

Victoire Ingabire Umuhoza és una activista i política ruandesa que des de fa anys intenta democratitzar el seu país i que hi puguin retornar les desenes de miles d'exiliats que acumula aquest petit estat africà. Per tirar endavant la seva campanya, Ingabire va rebre un important suport de diferents col·lectius vinculats a Mallorca. A finals de l'any 2009 va arribar a l'illa i es va establir a la Fundació s'Olivar (Estellencs) on, amb l'ajuda de l'activista pels drets humans Joan Carrero i una sèrie d'especialistes va preparar l'estratègia per intentar presentar-se a les eleccions de 2010. Tots ells, en el seu moment, l'advertiren del perill que corria perquè el president Paul Kagame no estava disposat a admetre cap concurrència electoral que fos realment una alternativa, i molt menys que denunciàs el seu paper a la regió, "essent una peça clau per l'espoli del coltan i altres minerals que són propietat del Congo i que impunement ven Ruanda al mercat internacional", ha explicat en reiterades ocasions Carrero.

L'activista va poder organitzar i consolidar la seva plataforma política, com també establir contactes amb membres de la diàspora ruandesa i col·lectius de suport. A més, durant els mesos que va passar a Mallorca, Ingabire es va dedicar a preparar la seva candidatura, va elaborar programes polítics i va establir xarxes amb organitzacions internacionals i l’opinió pública per denunciar la situació política a Ruanda i el règim de Paul Kagame.

Un retorn amb judici immediat

Poc després del seu retorn a Ruanda, l'abril de 2010, Ingabire va ser detinguda per les autoritats, que varen al·legar que havia fet declaracions contra els interessos de Ruanda. Aquesta detenció va impedir la seva participació en els comicis amb el partit FDU-Inkingi. Quan Victoire Ingabire va ser jutjada a Ruanda, primer va ser empresonada de manera preventiva durant un temps, i després li varen concedir un règim de retenció domiciliària abans de la sentència definitiva. Aquestes mesures varen formar part d’un procés judicial que molts observadors internacionals i organitzacions de drets humans van criticar per falta de garanties i per ser un instrument de repressió política.

La condemna per a Ingabire va ser de 15 anys de presó, si bé en va poder complir una part amb arrest domiciliari. Mentrestant, no ha pogut veure mai més els seus fills des que decidí entrar a Ruanda l'any 2010.

Tot i que Kagame hagué de competir amb altres candidats, els analistes internacionals conclogueren que aquests partits, formalment opositors, eren "satèl·lits polítics" del partit de govern (RPF), creats per mantenir una aparença de pluralisme sense fer un veritable control del poder. L'estada a Mallorca de Victoire Ingabire i el suport que va rebre a l’illa varen ser claus per a la visibilització internacional de la seva causa i la denúncia de la repressió política al seu país. Un conflicte amb el rerefons dels interessos econòmics dels grans fabricants tecnològics, que fins aleshores era prou desconegut en l'àmbit internacional.

El conflicte dels recursos naturals

Ruanda ha jugat un paper central i controvertit en la inestabilitat de l’est de la República Democràtica del Congo (RDC) des de fa dècades. Després del genocidi de 1994 i l’arribada al poder del Front Patriòtic Ruandès (FPR) liderat per Paul Kagame, Ruanda ha fet diverses intervencions militars al Congo, sovint justificades com a operacions de seguretat contra grups rebels hutus i altres forces armades presents a la frontera.

No obstant això, aquestes intervencions, segons ha denunciat el Forum Veritas Rwanda, "també han estat motivades per interessos econòmics, especialment pel control dels recursos naturals estratègics que abunden a la regió, com el coltan, un mineral essencial per a la indústria tecnològica global". Ruanda ha estat acusada repetidament d’espoliar aquests recursos, fomentant un cercle de conflicte i violència que ha causat milions de morts i desplaçaments.

Activistes i polítics de l’oposició, com Victoire Ingabire, han denunciat aquesta situació i la repressió interna, com també la implicació del règim en pràctiques de saqueig i violacions dels drets humans dins i fora de Ruanda. L'oposició cercava trencar el cercle de violència i corrupció que perpetuava la inestabilitat a la regió, i promoure una política basada en la transparència, la pau i el respecte pels drets fonamentals.

Una querella contra Ruanda impulsada des de les Illes

La Fundació Veritas Rwanda Forum, una organització formada principalment per membres de la diàspora ruandesa a diferents països i amb el suport de persones i entitats de Catalunya (que treballen des de fa més de 20 anys per esclarir l'assassinat de voluntaris i religiosos catalans a Ruanda el 1997) i Mallorca, va presentar una querella davant l’Audiència Nacional d’Espanya contra l’actual president de Ruanda, Paul Kagame. Aquesta querella, dirigida jurídicament per l'advocat Jordi Palou, es va basar en acusacions de violacions greus dels drets humans, incloent-hi tortures, execucions extrajudicials i repressió sistemàtica contra l’oposició política i la societat civil ruandesa. L’objectiu de la querella era exigir responsabilitats legals a Kagame i els seus col·laboradors per aquests crims, tot posant de manifest la impunitat que ha regnat a Ruanda durant els anys del seu govern.

El cas va tenir un fort impacte mediàtic i va generar un ampli debat sobre la responsabilitat dels dirigents africans en els tribunals internacionals i espanyols, com també la possibilitat que víctimes i opositors polítics puguin accedir a la justícia fora de Ruanda. En el moment de la imputació formal a Kagame i el seu equip de govern, es va generar un veritable daltabaix internacional. Però la seva condició de cap d'estat va dificultar l'avanç del procediment. Segons les valoracions de l'organització pels drets humans, "va representar una passa important en la lluita per la veritat, la justícia i la denúncia de la repressió política que viu el país, i va posar de manifest el compromís de la diàspora ruandesa i dels seus aliats amb la defensa dels drets humans".