'Diàleg i consens', el mantra del Partit Popular al Parlament
Aquesta expressió és present en cinc de les set preguntes de control dels conservadors
Palma"Considera el Govern que hi ha hagut diàleg i consens?", ha demanat fins a cinc vegades el Partit Popular al Parlament de les Illes Balears. Aquesta fórmula ha estat la preferida del PP per adreçar les seves preguntes de control al Govern durant la sessió plenària d'aquest dimarts.
El "diàleg i consens" ha estat la manera que han trobat els conservadors per interessar-se pel Pla de transports, per les bestretes als consells insulars, per l'ampliació del Parc de l'Albufera, per les zones ZEPA i per la zonificació del lloguer turístic.
“Les paraules diàleg i consens no han deixat de sentir-se en aquesta cambra i en els mitjans”, però ha destacat que “de dir-les a aplicar-les hi ha un abisme”, ha assegurat el diputat del grup popular Miquel Vidal.
El conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, ha estirat l'ús de l'expressió 'diàleg i consens' fins a fer-ne befa. Podem li ha demanat pel control de la població de serps invasores a les Pitiüses i Vidal ha respost que “amb diàleg i consens amb les serps serà difícil fer-ho”. Així mateix, després ha dit que treballen “amb diàleg i consens amb totes les institucions” i ha recordat que “vàrem començar a actuar gràcies a una petició del Consell d'Eivissa”.
L'estratègia del 'diàleg i consens' no només s'ha sentit en multitud d'ocasions al Parlament, sinó que el PP també l'ha feta córrer per les xarxes. El mateix president del partit, Biel Company, ha fet un tuit insistint en aquesta idea:
El Partit Socialista ha respost aviat, també via Twitter, amb un vídeo humorístic amb l'etiqueta #diàlegCriCri denunciant la manca de diàleg del Partit Popular i del Govern Bauzá.
L'expressió elegida pels conservadors suposa un canvi de rumb en el to dur que darrerament ha mantingut el PP amb el Govern del Pacte, a qui ha acusat reiteradament de "radicals" i "sectaris". El Partit Popular presenta així un perfil més pactista i moderat que pot suposar un canvi d'estratègia en la seva competició amb Ciutadans per liderar la dreta espanyola i balear i frenar l'ascens dels taronges.